Durant aquest any s’ha mantingut una oferta diversiicada
de formació de llengua catalana per a les persones
que ja no estan en edat escolar, alhora que hi ha hagut
algunes actuacions amb la inalitat de facilitar la incorporació
al sistema escolar d’alumnes procedents de fora
dels territoris de parla catalana. En aquest sentit també
s’ha de destacar el manteniment a l’alta de l’expedició de
certiicacions de coneixements de català per a persones
adultes.
A més, s’han aprovat dos decrets que, des del punt
de vista lingüístic, poden tenir una important transcendència:
d’una banda, el Decret 8/2018, que regula la capacitació
lingüística que ha de tenir el personal estatutari del
Servei de Salut de les Illes Balears; de l’altra, el Decret
49/2018, que tracta de l’ús de les llengües oicials en l’Administració
de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
També cal destacar l’aprovació pel Consell Social de
la Llengua Catalana de dos estudis d’anàlisi de la situació
sociolingüística, un sobre la promoció de l’ús de la llengua
entre els joves i l’altre sobre cohesió social. Així mateix,
durant el 2018 s’ha elaborat el cinquè informe sobre el
compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals
o Minoritàries.
L’estudi exhaustiu sobre la cultura es fa difícil per
la falta de recollida sistemàtica d’informació i de dades
estadístiques especíiques de l’àmbit de la cultura a les
Illes Balears, pràcticament inexistents o usualment referides
a estudis fets per institucions d’àmbit estatal. Poques
memòries anuals de les institucions o pressuposts
de difícil lectura, menys plans directors i llocs web amb
escassa informació completen un panorama que reclama
més polítiques informatives i de transparència. L’anàlisi
de dades tampoc no és homogènia en el temps, moltes
dades es recullen amb periodicitat triennal o es disposa
de xifres corresponents a anys diferents.
L’informe combina l’anàlisi de dades i xifres amb
l’anàlisi de possibles eixos i indicadors de futur que permetin
elaborar un estat de la qüestió en matèria de cultura
partint d’una visió integradora que desbordi valoracions
quantiicables per tal d’explorar altres impactes intangibles
com la cohesió social (que inclou la integració intercultural
o de persones en risc d’exclusió social); l’aportació
a la recerca, la innovació i la creativitat, l’educació en
cultura (generació de coneixement i capacitats, educació
intercultural, treball col·lectiu i millora del rendiment escolar);
el benestar i salut de les persones; la sostenibilitat, o
la millora en actituds i comportaments socials.
Aquest estudi fa un recorregut per diferents qüestions:
Quina és la inversió pública en cultura? Quines són
les pràctiques culturals de la ciutadania i amb quina intensitat
les fan? Quines són les principals barreres d’accés
a la cultura? En quina situació treballen creadors i creadores?
Hi ha gaires persones treballant en cultura? És
un teixit fort, el de les empreses culturals? Visitam amb
freqüència el nostre patrimoni cultural?