RESUM CAPÍTOL 1.11

Com ja s’esmenta en la introducció, la informació que enguany es facilita en alguns apartats no és la mateixa que la que consta en la memòria de l’any anterior, raó per la qual, en alguns casos, no serà comparable. Dit això, es fa un resum de les dades que s’inclouen en aquesta Memòria.
En l’apartat de meteorologia destaca l’episodi de pluges de inal d’any, amb les inundacions de Sant Llorenç, en què moriren tretze persones. També es fa menció que, en períodes de deu anys, la tendència de les precipitacions és a baixar i, en canvi, la de les temperatures mitjanes és al contrari, fet que és més palès si es representen períodes de temps més llargs, la qual cosa és de gran importància en una comunitat com la nostra, que viu, bàsicament, del turisme. Com a novetat, s’ha inclòs en la Memòria una dada de gran importància: l’indicador de sequera meteorològica.
Pel que fa a la qualitat de l’aire, moltes dades de la qual arriben amb un any de retard, cal remarcar l’acceleració de les concentracions dels gasos acidiicadors i dels precursors de l’ozó experimentada des del 2014, que en el darrer any del qual tenim registres (2017) s’ha accentuat. Enguany no es disposa de dades sobre el renou. En l’apartat de l’aigua es comenta la inclusió d’una nova variable: l’índex de sequera hidrològica, que ens dona una idea més precisa de la situació dels aqüífers que no la simple enumeració de les reserves hídriques. Juntament amb l’índex de sequera meteorològica, també ens ofereix una idea de la idoneïtat de la gestió de l’aigua. Quant als incendis, es registra una disminució tant del nombre de sinistres com de la superfície afectada en relació amb l’any anterior. A més, enguany s’inclouen dades de l’aproitament forestal, així com l’estat d’afectació de la Xylella, respecte a la qual, malgrat que no es tenen dades especíiques del 2018, es pot assegurar que augmenta. L’apartat de biodiversitat conté dades sobre la superfície de la xarxa Natura 2000, si bé no s’ha pogut disposar d’informació sobre espècies, com el recompte de ferrerets o la nidificació del voltor negre.
Amb referència a la neteja del litoral, els plàstics segueixen sent els residus més nombrosos tant a la mar com a la costa. Aquesta darrera dada la coneixem per la inclusió dels resultats del Projecte de manteniment i neteja d’espais de rellevància ambiental de les Illes Balears per persones en risc d’exclusió social, dades que no constaven en la memòria de l’any anterior. Pel que fa a la qualitat de les aigües de bany, no hi ha canvis destacables respecte al 2017, però sí que hi ha dades sobre abocaments i emissaris, que en la memòria anterior tampoc no hi eren.
Quant a l’energia, se segueix constatant la poca incidència de les energies renovables sobre el total; la fracció d’aquestes energies que prové dels residus segueix sent majoritària.
En relació amb el territori, només es disposa de dades de Mallorca, en general diferents de les de la memòria anterior, raó per la qual és molt difícil establir comparatives. S’anima les administracions corresponents a millorar aquest aspecte de cara a memòries posteriors. Finalment, cal destacar de l’apartat de residus la inclusió de dades sobre Formentera, i també sobre residus perillosos, dels quals no hi havia informació en la memòria anterior. Pel que fa als valors, en tots els casos s’observa una línia ascendent coincident amb la recuperació econòmica.