RESUM CAPÍTOL 1.1

Segons les dades de la Direcció General d’Economia, l’any 2018 el valor afegit brut (VAB) a preus corrents de l’economia de les Illes Balears és de 26.734,4 milions d’euros. La distribució del valor afegit brut per sectors econòmics mostra una estructura productiva en què un 84,9 % de l’activitat econòmica es concentra en el sector terciari, mentre que un 7,2 % es genera en la construcció, i un 6,1 %, en la indústria i l’energia; el sector primari representa un 1,8 % del PIB regional. En l’etapa de recuperació econòmica (2009-2018), l’únic sector que ha crescut per sobre de la mitjana regional ha estat el de serveis, amb una taxa del 2 % anual acumulatiu (0,4 punts per sobre de la mitjana regional). Pel que fa a la resta de sectors, només presenten un creixement positiu l’agricultura, amb un 0,6% anual acumulatiu, i la indústria i l’energia, amb un 0,1% anual acumulatiu, mentre que la construcció té creixements anuals acumulatius negatius d’un –1,3%, per la qual cosa la construcció és l´únic sector que encara no ha recuperat els nivells del VAB de l’any 2009, ja que encara es troba per sota del 90%. Si s’analitza el valor afegit brut per illes, es pot comprovar que en valors corrents Mallorca té un valor afegit brut de 21.051,9 milions d’euros el 2018. A les Pitiüses i a Menorca, ha estat de 3.545,7 i de 2.136,8 milions d’euros respectivament.
Quant al valor absolut en euros constants, Mallorca arriba a un VAB de 16.949,8 milions d’euros, mentre que a les Pitiüses i a Menorca ha estat de 2.854,8 i de 1.720,4 milions d’euros respectivament. L’estructura econòmica per illes identifica el pes preponderant de Mallorca entorn d’un 78%, mentre que les Pitiüses i Menorca es distribueixen el 21,3% restant (un 13,3% les Pitiüses i un 8,0% Menorca).
Les dades de FUNCAS permeten estimar la recuperació del creixement relatiu de les Illes Balears en comparació amb la resta de comunitats autònomes. Aquestes dades mostren que per a l’any 2018 el creixement del VAB a preus constants de les Illes Balears (2,3 %) està per sota de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes (2,7%); en concret, ocupa el tretzè lloc en el conjunt de les 17 comunitats. També es pot indicar que en els períodes 2001-2007, 2008-2013 i 2014-2018 les Illes Balears s’han comportat millor que el conjunt de comunitats autònomes a partir del 2008. Així, mentre que en els anys anteriors a la Gran Recessió (2001-2007) les Balears estigueren a la coa del creixement regional, al llarg del període de crisi (2008-2013) se situaren en quarta posició regional, i en els anys de la recuperació (2014-2018) s’han situat en tercera posició.
A partir de les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE, es comprova que l’any 2018 el nombre d’empreses a les Illes Balears va augmentar en 3.571 (3,5%), amb un total de 96.638 empreses (3.303 empreses més que les que hi havia l’any 2008, amb un increment del 3,5 %).
La bona marxa de l’economia, local, nacional i europea, també s’ha notat en el comerç exterior balear. El 2018, s’han registrat xifres totals històriques. Les exportacions han estat de 1.957 milions d’euros, de manera que superen el rècord de l’any anterior (1.853 milions d’euros) i es col·loquen per sobre de les importacions (1.766 milions d’euros). S’ha aconseguit, per segon any consecutiu, un superàvit de 191 milions d’euros en el saldo exterior, amb una millora del saldo del 2017, que també va ser positiu (77 milions d’euros).
Les dades del Registre d’Inversions Exteriors del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme permeten afirmar que la inversió bruta estrangera sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) per comunitats autònomes ha estat a les Illes Balears de 118,2 milions d’euros, amb una disminució del –63,2 %.
L’any 2018, la inflació interanual és d’un 1,5 % a les Balears, 0,2 punts per sota de l’espanyola. Per comunitats autònomes, la de les Balears està en penúltima posició, només per sota de la de Múrcia, amb una inflació de l’1,4%
Segons FUNCAS, l’evolució (en base 100 Espanya) de la renda real per càpita de les Balears respecte a la resta de comunitats autònomes en el període 2000-2018 ha estat la més regressiva quant al conjunt de comunitats autònomes, ja que ha passat de la segona posició relativa (131,6) l’any 2000 a la posició setena (98,5) l’any 2018, amb una pèrdua de 33,1 punts del seu nivell relatiu, de manera que dobla la pèrdua del nivell relatiu de Canàries (–16,6 punts), que és la segona comunitat autònoma en pèrdua relativa. També cal destacar que, mentre que l’any 2017 a les Balears encara es mantenia (1,4 punts) per sobre del nivell 100 Espanya, l’any 2018, i per primera vegada, ja està per sota de la mitjana espanyola.
A partir de les darreres dades de la Comptabilitat Regional de l’INE, en el període 2008-2017, a les Balears la remuneració dels salaris representava un 53,5 % de la renda regional el 2008, i el 2017 va passar a representar un 50,6 %, amb una pèrdua de –2,9 punts; en canvi, els excedents bruts d’explotació han passat de representar un 46,5 % el 2008 a representar el 49,4 % restant el 2017. Aquest fenomen de pèrdua de participació dels salaris en la renda regional és comú a totes les comunitats autònomes al llarg del període analitzat, en què les Balears experimenten una pèrdua superior a la mitjana regional; en el conjunt de comunitats autònomes ocupen la vuitena posició per pèrdua relativa dels salaris en la renda regional. Aquestes variacions de la participació dels salaris en la renda regional al llarg d’aquests anys es poden explicar per les diferències de creixement en les variables que determinen els costs laborals unitaris (CLU), és a dir, entre el valor dels salaris horaris i la productivitat horària. Aquesta diferència en termes de factors de creixement per aquestes variables situen les Balears en un valor de –0,065, mentre que en el conjunt de comunitats autònomes se situen en un valor de –0,059 punts. Val a dir que, tant pel creixement de la productivitat horària com pel creixement del salari per hora treballada, en el període 2008-2017 les Balears estan en la primera posició dins el rang de les 17 comunitats autònomes.