RESUM CAPÍTOL 3.8

El 2019 l’activitat de l’habitatge continua sent elevada, encara que la majoria dels indicadors no superen el nivell d’activitat de l’any anterior. Es retorna a les xifres dels anys de precrisi (2006-2008). El 54 % de l’activitat continua centrada en les reformes d’habitatges i en nova construcció d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars, que guanyen pes respecte al 2018. D’aquesta manera, el 2019 els preus de compra, tant d’habitatges com de sòl, es resisteixen a abaratir-se i l’import de les transaccions de compravenda continua en augment.
No obstant això, la marxa del sector de l’habitatge no va poder aguantar el dinamisme de l’any anterior. S’observen reculades en alguns dels indicadors d’activitat com el preu del lloguer, les operacions de compravenda d’habitatges, les hipoteques constituïdes tant en valor com en import o l’accessibilitat a l’habitatge. En resum, en els darrers dos anys hi ha hagut una reculada moderada i constant que converteix el 2017 en el millor de la dècada.
La situació a Espanya va ser similar, perquè els indicadors d’activitat també es frenen respecte al 2018, malgrat que, a diferència del cas balear, han convertit aquest darrer any com el més actiu del període des del 2009.
Tot i que les Illes Balears van ser la cinquena comunitat autònoma amb més ingressos mitjans anuals nets per persona (19.554 euros), va ser la que més dificultat a l’accés a l’habitatge va tenir. Es necessiten 13,6 anys de salari anual íntegre per aconseguir comprar un habitatge a les Illes, mentre que la mitjana a Espanya és de 9,3 anys. Com és normal, aquests esforços empitjorarien —en el cas balear arribant fins als 45 anys—, quan es baixa al pla real i es calcula l’esforç amb només el 30 % del salari (dedicació mitjana de l’INE), ja que el restant 70 % es necessita per viure. Per al conjunt d’Espanya, l’accessibilitat s’assoliria 14 anys abans (amb 31 anys).