RESUM CAPÍTOL 3.1

Les darreres dades disponibles de població són les dades provisionals del padró de l’1 de gener de 2020, les quals indiquen que a les Balears en acabar l’any 2019 hi hauria 1.171.003 habitants. A principi de període, és a dir, l’1 de gener de 2019, i segons dades definitives de les estadístiques del padró d’habitants, les Illes tenien un total d’1.149.460 persones residents, amb un increment anual de l’1,82 % (+20.552). Les Illes són la comunitat que presenta la taxa de variació més alta i, a més, aquesta és superior a la dels anys 2017 (0,79 %) i 2018 (1,16 %).
Un any més, el balanç migratori té signe positiu i el nombre de residents augmenta gràcies als fluxos migratoris de persones provinents tant d’altres comunitats com de països estrangers. El gràfic d’evolució dels moviments migratoris mostra que la immigració estrangera —malgrat no assolir les xifres observades en els anys anteriors a la crisi financera— recupera part del seu dinamisme.
D’altra banda, com ja s’ha apuntat en memòries anteriors, les dinàmiques migratòries dels darrers vint anys resulten en una societat socialment més complexa i multicultural i a les Illes hi ha població originària de 186 països, per bé que la majoria de migrats ha nascut al Marroc, l’Argentina, Colòmbia o Alemanya.
La població resident nascuda a un país estranger assoleix l’any 2019 un pes percentual del 23,3 %. És una quantitat significativa a la qual s’ha de sumar el 22,3 % de residents nascuts a altres comunitats de l’Estat. Quant a la nacionalitat, són estrangers el 18,3 % de la població i els estats d’origen majoritaris són el Marroc, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i Romania.
Tot i que la dinàmica actual continua sent positiva, es preveu una tendència decreixent en el saldo vegetatiu, cosa que s’explica per la disminució de la xifra de dones en edat fèrtil, la tendència a la baixa de la taxa de fecunditat i un previsible augment de la taxa de mortalitat per l’envelliment estructural de la població i, a curt termini, per l’impacte de la COVID-19. A més, la situació actual pot veure’s modificada en un futur, especialment si les situacions internacionals provocades pel Brexit, la crisi sanitària i els seus efectes en l’economia i la societat no alteren els actuals patrons migratoris.
Per a l’any 2018 (darreres dades definitives disponibles de les estadístiques del moviment natural de població), el balanç vegetatiu ha estat d’1,77 ‰, una taxa que se situa una mica per sobre de la de l’any 2017 però que des de l’òptica dels cicles demogràfics no suposa un canvi de tendència. Aquesta afirmació es corrobora amb les dades provisionals de l’any 2019 publicades per l’INE, que situen el balanç en l’1,38 ‰. A més, l’any 2010 aquest fou del 3,94 ‰.
Pel que fa als components de la dinàmica migratòria, destaca la taxa balear de natalitat, del 8,75 ‰, que és la més elevada de tot l’Estat, per bé que la tendència és decreixent. En total, el nombre de registres de naixements de mares residents a les Balears ha estat per a l’any 2018 de 10.285. Quant a la mortalitat, s’han registrat 8.206 morts de persones residents, la qual cosa situa la taxa bruta de mortalitat en el 6,98 ‰, també la més baixa de l’Estat.
A banda de la població resident, i donada la importància del turisme, és interessant considerar el volum estacional de població suportada, pel que comporta de càrrega demogràfica sobre el territori i els nostres recursos no només naturals sinó també d’infraestructures. La càrrega demogràfica que suporta el territori es mesura amb l’indicador de pressió humana, una operació estadística de l’Ibestat que pretén complementar la informació de les xifres de població resident. D’acord amb aquesta font, i amb dades provisionals, l’any 2019 les Illes han suportat una càrrega demogràfica d’un mínim d’1.156.274 i d’un màxim de 2.036.263, gairebé doblant la xifra de població resident.