RESUM CAPÍTOL 3.5

La situació educativa a les Illes Balears presenta una sèrie de reptes que cal abordar amb una mirada evolutiva: la periodicitat anual de la memòria del CES permet l’anàlisi detallada d’aspectes com els resultats acadèmics, les taxes de graduació a les distintes etapes, les ràtios professorat-alumnat, l’abandonament escolar, les principals xifres universitàries... Unes altres qüestions són les implicacions educatives de la major presència d’alumnat estranger: es constata en el capítol que les Balears són la comunitat autònoma amb el percentatge més alt de l’Estat, fet que constitueix un element distintiu i una realitat específica que cal tenir en compte.
Es detallen les dades, tant de les etapes no universitàries com de l’etapa universitària. En el cas de les etapes no universitàries, es treballa a partir de les darreres dades oficials publicades pel Ministeri d’Educació. Això comporta que encara no recullen l’impacte educatiu de la pandèmia. En qualsevol cas, cal parar atenció als processos i eventuals problemes crònics amb vista a conèixer els impactes quan aquests processos es trobin a la cruïlla amb la situació de la pandèmia. En especial, pels efectes en relació amb la desigualtat educativa. En el cas de l’etapa universitària, s’aporten dades oficials de la Universitat de les Illes Balears, tot parant especial esment a l’evolució de l’alumnat a la darrera dècada.
Quant als principals resultats i conclusions, cal destacar, entre d’altres, aspectes com la despesa pública per alumne, la mitjana d’alumnes per unitat, l’esperança de vida escolar i la taxa d’abandonament. La despesa pública per alumne ha augmentat els darrers anys. Referent a la mitjana d’alumnes per unitat, Les Balears presenten ràtios inferiors a les estatals. En correspondència amb aquestes ràtios, a tots els nivells, excepte a secundària, el nombre de professors per unitat a Balears és més gran que al conjunt de l’Estat. L’indicador d’esperança de vida escolar aporta una visió predictiva de les trajectòries educatives i el risc al desenganxament escolar. L’anàlisi d’aquest indicador posa de manifest les diferències autonòmiques i la influència del mercat de treball turístic sobre l’abandonament escolar al territori insular. A les Balears, abans dels 16 anys ja comença a fer-se palesa la dificultat per mantenir-se en el sistema educatiu, s’amplia la distància amb les taxes d’idoneïtat estatals, augmentant el risc al desenganxament i l’abandonament escolar. En relació amb l’abandonament, segons les dades de 2018, un 24,4 % dels joves entre els 18 i els 24 anys no ha completat el nivell d’educació secundària de segona etapa i no continua cap tipus d’educació formació.
Pel que fa als resultats i principals conclusions en relació amb les dades universitàries, cal assenyalar que les Illes Balears continuen sent la comunitat amb la taxa més baixa de l’Estat quant al nombre d’alumnat universitari de 18 a 24 anys i la població total en aquesta franja d’edat. Una altra dada rellevant detallada al capítol és el bon posicionament de la Universitat de les Illes Balears en els diferents rànquings de qualitat analitzats, tant de caràcter estatal com internacional.