RESUM CAPÍTOL 1.10

El pressupost general d'ingressos per a l'any 2019 de l'Administració general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (en el qual queden incloses les entitats autònomes) és de 4.303,1 milions d'euros i presenta un augment de 275,3 milions d'euros respecte al que s'havia aprovat per a l'exercici de l'any anterior.
Per a l'exercici de 2019, el pressupost agregat dels tres consells insulars (el de Formentera es pressuposta a través de l'Ajuntament de Formentera) es presenta anivellat tant en ingressos com en despeses, i es manté en la tendència de creixement interanual per sobre l'IPC d'exercicis precedents, amb una taxa pròxima al 6 %, encara que es redueix en relació amb el creixement del 12,7 % interanual de l'exercici precedent. En valors absoluts s'acosta als 700 milions d'euros (691,7 milions d'euros), avançant en la sèrie històrica per sobre dels valors de la crisi de principi d'aquesta dècada.
La suma total dels ingressos municipals per a l'exercici de 2019 s'eleva a 1.352 milions d'euros, amb una variació del 2,85 % i una taxa de creixement net dels pressupostos municipals en relació amb l'exercici anterior de l'1,85 %, una vegada deduït l'efecte de la depreciació monetària de l'exercici (IPC 1 %), compensant amb això la situació de l'exercici anterior, en el qual els ingressos van patir una disminució en valors constants de -0,77 %. Les dades del Banc d'Espanya, referides al quart trimestre de l'any, mostren que el deute acumulat de les Illes Balears durant l'any 2019 ha estat de 8.863 milions d'euros, 157 milions més que l'any anterior, i es trenca així la primera reducció feta l'any anterior des de l'any 2010.
Els ingressos tributaris recaptats per la Delegació Especial d'Hisenda a les Illes Balears s'han elevat a 4.690 milions d'euros el 2019, amb un creixement del 3.02 % per sobre del recaptat tot el 2018, la qual cosa triplica la variació dels preus (IPC-2019: 1 %) i supera en un 50 %, encara que en proporció inferior a anys anteriors, el creixement de l'1,98 % en la recaptacio a l'àmbit nacional pels mateixos conceptes.
Per a l'exercici de 2019, la càrrega fiscal a les Balears s'ha incrementat en 400 milions d'euros, fins als 9.191 milions, amb un creixement del 3,7 % interanual en valors absoluts però nou dècimes menys que l'exercici anterior en percentatge del PIB balear (28,41 %) (dada de la primera estimació de l'INE a preus de mercat, preus corrents). Entre els territoris insulars, la càrrega fiscal es distribueix en un 78 % a l'illa de Mallorca, un 8 % a Menorca, un 13 % a Eivissa i l'1 % restant a Formentera.
Pel que fa a la càrrega fiscal per habitant, en valors absoluts, el 2019 les Balears aconsegueixen el llindar dels 8.000 euros (7.996,07 euros per habitant i any) amb un creixement poblacional, i poc més, però consolidant el fort creixement de l'exercici precedent.
Un any més, les Balears ocupen la primera posició quant a pressió fiscal suportada comparativament amb la resta de les comunitats autònomes i el 2019 assoleixen el 28,41 %, gairabé un terç de la renda per capita dels seus habitants, amb un diferencial de més de 5 punts percentuals per sobre la mitjana nacional, seguida de les comunitats de l'àrea cantàbrica, que se situen també per sobre de la mitjana: País Basc, Astúries i Cantàbria, mentre que Catalunya i Madrid (amb el pes relatiu més gran) presenten índexs de pressió fiscal situats a la mitjana, i les Canàries, juntament amb navarra, són, a més de les ciutats autònomes, les que presenten una major desviació en el tram inferior a la mitjana.
La principal partida de la despesa pública, amb més d'un terç del total (34,2 %) es destina a la protecció i promoció social (mig punt porcentual més que en l'exercici precedent) i destaquen les pensions, que s'emporten una quarta part de la despesa pública total.