RESUM CAPÍTOL 1.9

La situació d’emergència sanitària provocada per la crisi del coronavirus i les necessàries mesures de contenció que s’han aplicat tenen un impacte intens sobre l’economia en general, tot i que les mesures de política econòmica adoptades poden ajudar a mitigar els efectes negatius esperats.
En aquest sentit, és important conèixer quins són els nivells de partida dels principals indicadors financers de les Balears per identificar les fortaleses i debilitats del vessant financer de l’economia, i així anticipar i actuar sobre les àrees que experimenten un impacte més gran.
En aquest capítol de la memòria del CES, s’analitza la situació del sistema financer de les Balears l’any 2019, comparat amb el total nacional. Constatam que hi ha indicadors, com la situació patrimonial de famílies i empreses, que presenten una millor posició que a l’inici de la crisi del 2008, i d’altres, com l’endeutament públic, que podrien presentar uns nivells elevats, tenint en compte el previsible increment del deute públic que es produirà a partir del 2020 per finançar les mesures per combatre els efectes negatius de la COVID-19.
El context del 2019 s’ha d’emmarcar dins de l’augment dels riscs del sistema financer nacionals i internacional, explicat per la continuació de l’alentiment de l’economia global i de la incertesa geopolítica, comentades a la memòria anterior. Aquesta situació va afectar negativament el volum de crèdit, cost del finançament i nivells d’estalvi. No obstant això, alguns indicadors financers de les Balears van tenir un comportament relativament millor que a la resta d’Espanya, dins d’una tònica d’alentiment general.
El crèdit concedit per institucions financeres a les Illes Balears es va incrementar en un 3,0 % i es va rompre una tendència negativa de nou anys, que va situar el volum de crèdit total als 29.902 euros el 2019. El volum de crèdit mitjà per operació va ser de 25.518 euros, un fet que suposa un disminució d’un 3,47 %, a causa d’un increment en el nombre d’operacions superior a l’augment del crèdit total.
La ràtio de crèdit sobre el PIB va ser del 88,66 %, per la qual cosa s’ha mantingut estable en relació amb el 2018. Des del 2008 aquesta ràtio s’ha reduït en 87,34 punts percentuals, seguint la tendència general de despalanquejament de la resta d’Espanya, que fa que la situació patrimonial de famílies i empreses sigui millor que abans de la crisi del 2008.
El nombre d’hipoteques concedides a les Balears el 2019 va caure fins a les 13.767, la qual cosa suposa una taxa de creixement del -5,5 % en relació amb el 2018. El volum mitjà també es va reduir fins als 221.171 euros. Aquesta tendència contrasta amb el creixement en volum mitjà i nombre d’hipoteques registrat a la resta d’Espanya, tot i que, en termes absoluts, el volum mitjà continua sent superior a les Illes en un 149,8 %. El nombre d’execucions hipotecàries, indicador de risc al segment d’hipoteques, s’ha incrementat a les Balears en un 4,65 %, fins a les 405.
El deute de les administracions públiques a les Balears va arribar fins als 8.863 milions d’euros. Això suposa un increment de l’1,80 % en relació amb el 2019, superior al 0,66% registrat a la resta de comunitats autònomes. Tot i que la composició de l’endeutament s’ha mantingut relativament estable, ha augmentat el recurs dels valors representatius de deute, disminuint la dependència del fons de finançament de les comunitats autònomes (FLA).
Pel que fa a la capacitat d’estalvi a les Illes, el volum de dipòsits en termes de PIB se situa en el 79,37 % del PIB el 2019, un percentatge 2,01 punts percentuals inferior en relació amb l’any anterior. En cas que aquesta caiguda reflecteixi una disminució de la capacitat d’estalvi dels agents econòmics, podria debilitar la millora a la seva posició patrimonial.