RESUM CAPÍTOL 1.1

El 2019 el creixement regional real de l'economia balear és del 2%, que és la taxa més petita des de l'any 2014 i que se situa 1,1 punts per sota de la taxa de creixement anual acumulativa del període 2014-2019 (3,1 % a.c.). Aquesta dinàmica de creixement s'ajusta perfectament al patró de creixement del sector de serveis, el qual presenta una taxa de creixement del 3,2 % (a.a.); mentre que l'agricultura, amb un 0,9 % (a.a.), i energia i indústria, amb un 1,7 % (a.a.), ho fan per sota, i només la construcció, amb un 3,3 % (a.a.), ho fa per sobre.
Quant el valor absolut en euros constants, Mallorca arriba a un VAB de 22.342,5 milions d'euros, mentre que a les Pitiüses i a Menorca ha estat de 3.777,1 i de 2.258,9 milions d'euros respectivament.
Al llarg del període 2014-2019 només les Pitiüses creixen per sobre de la mitjana regional, amb un 3,5 % (a.a.) % i 0,4 punts per sobre de la mitjana regional; mentre que Menorca ho fa a ritmes inferiors, 2,6 % (a.a.) % i 0,5 punts per sota. Mallorca creix al mateix ritme que la mitjana regional.
Les dades de FUNCAS permeten estimar que l'impacte de la COVID-19 ha afectat especialment les dues comunitats autònomes amb més especialitzacó turística, cas de les Illes Balears i Canàries, amb una caiguda estimada del PIB per al conjunt de l'any 2020 del -11,3 %, que són, justament, les que presenten també una major caiguda de l'ocupació fins al mes de maig de 2020, amb un -44,3 % per a les Illes Balears i un -33,8 % per a les Canàries.
A partir de les dades del DIRCE de l'INE es comprova que l'any 2019 el nombre d'empreses a les Illes Balears ha augmentat en 2.074 (2,1 %), amb un total de 98.712 empreses (5.377 empreses més que les que hi havia l'any 2008, amb un increment del 5,8 %).
Les dades del Registre d'inversions exteriors del ministeri d'indústria, comerç i turisme permeten afirmar que la inversió bruta estrangera sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) per comunitat autònoma ha estat a les Illes Balears de 271,6 milions d'euros, amb un increment del 99,5 %.
L'any 2019 la inflació interanual ha estat d'un 0,50 % a les Balears, -0,2 punts per sota de l'espanyola. Per comunitats autònomes, les Balears són en la catorzena posició, per sota només hi ha Astúries, Múrcia i les Canàries, amb unes inflacions del 0,49 %, 0,42 % i del 0,34 % respectivament.
Segons la RE-2019, la renda per capita l'any 2018 de les Illes Balears s'ha situat en els 27.682 euros, la qual cosa representa una millora respecte a l'estimació anterior a l'any 2018 (base 2010) d'un 3,4 %, mentre qye la nova estimació de la renda per capita de l'Estat se situa en 25.727 euros per capita i empitjora la seva estimació anterior en un -0,5 %. Les Balears són la comunitat autònoma que millora més la seva estimacio i això li permet passar de la setena a la sisena posició en el rànquing per comunitat autònoma.
A partir de les darreres dades de la comptabilitat regional de l'INE en el període 2008-2018, a les Balears la remuneració dels salaris va representar un 47 % de la renda regional el 2008, i el 2018 ha estat d'un 42 %, amb una pèrdua e 5 punts en la representació a la renda regional, i, en contrapartida, els excedents bruts d'explotació han passat de representar un 53 % el 2008 al 58 % el 2018. Per al conjunt de l'Estat la participació dels salaris en la renda nacional es van situar en el 49 % el 2008, i en el 45,3 % el 2018, amb una pèrdua de 3,7 punts.
Aquest fenomen e pèrdua de participació del salaris en la renda regional és comú a totes les comunitats autònomes al llarg del període analitzat, en què les Illes Balears experimenten una pèrdua relativa dels salaris en la renda regional, només superada per Extremadura i Castella-la Manxa.
Aquestes variacions de la participació dels salaris en la renda regional al llarg d'aquests anys es poden explicar per les diferències de creixements en les variables que determinen els costs laborals unitaris (CLU), és a dir, entre el valor dels salaris horaris i la productivitat horària. Aquesta diferència en termes dels factors de creixement per aquestes variables situen les Balears en un valor de -0,13, mentre que el conjunt de comunitats autònomes estan en un valor de -0,09 punts. Va a dir que tant pel creixement de la productivitat horària com pel creixement del salari per hora treballada, en el període 2008-2018 les Illes Balears ocupen la primera posició en el rànquing de les 17 comunitats autònomes, amb uns creixements del 25,8 % i el 12,9 % respectivament; mentre que per al conjunt de l'Estat aquests creixements només van ser del 16,9 % i del 8 %.