RESUM CAPÍTOL 1.4

L’activitat de la construcció s’ha consolidat el 2019 i s’ha registrat un nivell més dinàmic que el 2018 en alguns dels seus vèrtexs, com el de la construcció residencial plurifamiliar. El model d’activitat segueix centrat en la construcció d’habitatge unifamiliar i en la reforma, encara que millorant l’habitatge plurifamiliar.
La gran majoria dels indicadors continuen reflectint elevats nivells d’activitat, emmarcats sempre dins dels llindars que la crisi va establir i als quals estem acostumats a tenir com a sòl i sostre. Malgrat no disposar de les darreres xifres de producte interior brut del sector, publicades per al 2018, la majoria dels indicadors que mesuren l’activitat realitzada pel sector el mateix any (com la producció de ciment, l’aprovisionament net de ciment, les entrades de materials de construcció, la població ocupada i la construcció pública) superen, amb escreix, les dades de 2018.
A més, altres indicadors que mesuren l’activitat futura (com els habitatges visats, els habitatges col·lectius per obra o la superfície visada) també es comporten millor, registrant avanços respecte a l’any anterior. No obstant això, s’observen signes d’alentiment en la demanda d’habitatges que sembla que pronostiquen que s’està començant a descendir el pic de la corba. Passa amb l’indicador global d’activitat (IGA), que mesura l’evolució futura del sector a través de les vendes de ciment i dels afiliats a la Seguretat Social del sector, que decreix a una taxa del 2,3%, la segona negativa després de la crisi.
Per tot l’anterior, es pot resumir que el nivell d’activitat del sector s’assembla al període previ a la crisi 2008-2009.