L’any 2009, la recessió de la construcció residencial a les Balears continua agreujant-se. Les tipologies d’edificació no residencial col·lectiva lliure s’han mostrat més resistents al cicle recessiu. En part aquest fet es produeix com a resultat de les mesures contracícliques impulsades per les administracions, en particular els equipaments públics, la rehabilitació urbana, l’habitatge protegit o el pla turístic de renovació, respecte del qual convé assenyalar que el seu abast real fins ara ha estat limitat i, en tot cas, molt inferior a les expectatives que havia despertat inicialment, en gran manera per l’empitjorament de l’economia a la zona euro, que ha descoratjat la inversió, però també a causa de les rigideses i dels obstacles que hi ha en el marc normatiu i en els procediments administratius seguits, en particular, per part d’algunes administracions locals. Les obres de reforma i ampliació residencial, com a efecte substitutiu de l’obra nova, tendeixen a aguantar millor la recessió.
El 2009, la demanda d’habitatges per a turisme residencial prem de manera molt feble, sobretot en el segment mitjà, com a conseqüència de la recessió de la zona euro. En l’etapa expansiva, el creixement intens dels preus interns dels béns immobles havia reduït el diferencial respecte dels països compradors, i el 2009 l’ajustament dels preus és encara insuficient per estimular aquesta demanda.
La baixada contínua dels tipus d’interès hipotecari al llarg de l’any no ha tingut efectes significatius a l’hora d’impulsar la demanda residencial efectiva, molt afeblida per l’agreujament de les restriccions en el flux del crèdit, per l’enduriment del mercat hipotecari sobre l’oferta de promocions residencials noves i les vendes d’habitatges i, sobretot, per l’aversió o la incapacitat de les llars d’endeutar-se davant l’empitjorament del marc econòmic.
La major intensitat de la caiguda de les vendes d’habitatges amb relació a la dels habitatges nous que han entrat en el mercat, l’ajustament del qual és molt més lent per les raons assenyalades, ha determinat un augment notable de l’estoc en els darrers tres anys. No s’ha d’atribuir íntegrament l’increment de l’estoc a l’excedent d’habitatges per vendre, encara que s’estimi majoritari. El 2009 s’han acabat 9.410 habitatges i han estat objecte de compravenda 4.529 habitatges nous. Això ha fet que l’estoc total d’habitatge nou per a tots els usos hagi augmentat en 4.881 unitats. L’augment del 2008 va ser de 5.169 habitatges, equivalent a 1,8 vegades el del 2007, i l’estoc acumulat en aquests tres anys darrers ha estat de 12.965 unitats.