Memòria 2007 del CES
 
RESUM.3.1. BENESTAR ECONÒMIC I DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

 

En aquest apartat s'analitza el nivell de benestar econòmic de les llars balears amb les microdades de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) dels anys 2005 i 2006. Els resultats plantegen una major capacitat adquisitiva mitjana de les llars balears enfront del conjunt espanyol i una distribució més igualitària. Concretament, els ingressos mitjans se situen un 14,4% per sobre de la mitjana espanyola. Quant a la distribució de les rendes, els indicadors de desigualtat assenyalen una distribució més igualitària en el cas balear, amb valors de l'índex de Gini del 0,294 enfront del 0,314 per al conjunt espanyol. L'anàlisi de l'aportació a l'indicador dels diferents trams de població palesa que la distribució més semblant entre les llars balears per comparació a les espanyoles s'explica pels trams centrals d'ingressos i no tant per una millor situació relativa del grup amb menys recursos.

Pel que fa a la resta d'indicadors de benestar material, les dades de l'ECV plantegen importants desigualtats en el nivell de salut i educatiu que van paral·leles a les diferències en el poder adquisitiu determinat pels ingressos. En el cas de les condicions de l'habitatge, en canvi, la segmentació de la població per quartils de renda no mostra diferències significatives, amb l'excepció del 25% de llars més riques, que mostren una situació clarament millor. Això no obstant, si la segmentació de les llars es fa pel règim de tinença, sí que es detecten unes condicions de l'habitatge clarament pitjors en el cas de les llars en règim de lloguer. Atesa la interrelació entre les variables d'ingressos, salut, educació i condicions de l'habitatge, i sense voler plantejar una direcció causal concreta, els resultats il·lustren la necessitat d'avançar en la construcció d'indicadors multidimensionals de benestar material.

Quant als indicadors de pobresa, també es detecta una millor situació per comparació a la mitjana espanyola. Així, la taxa de risc de pobresa de les Balears se situa en el 15,0%, quan aquesta és del 15,8% per al conjunt espanyol. Quan es calcula el percentatge de membres menors de setze anys sobre el total que viuen a les llars pobres, s'obté una taxa de pobresa infantil del 12% a les Balears enfront del 12,2% a Espanya. Finalment, i com a extensió del que s'ha comentat sobre la distribució d'ingressos amb menys recursos, les diferències entre les Balears i Espanya es redueixen per a les taxa de risc de pobresa extrema, que són del 5,1% i 5,2% respectivament.

 

Tornar