El panorama internacional està condicionat per la forta desacceleració econòmica que experimenten els països desenvolupats, la qual només en part està compensada pel vigorós creixement de les economies emergents, cas de l’Índia i la Xina especialment. Així, les exportacions mundials de mercaderies aconsegueixen l’any 2007 un creixement del 5,5% (3 punts per sota del 2006), i és possible que el 2008 encara hi pugui haver un creixement inferior, atesa la situació d’incertesa que domina els mercats mundials, els quals, a més a més, estan sacsejats pel creixement dels preus del petroli, que ha vist multiplicar per cinc el seu valor en relació amb el que tenia l’any 2002, per la volatilitat dels tipus de canvi de l’euro pel que fa a la relació de les principals divises internacionals, i per la «crisi financera», la qual té el seu origen en la crisi creditícia de les hipoteques d’alt risc (subprime) als Estats Units de l’agost del 2007, que han acabat desencadenant la crisi financera internacional més important des de la gran crisi dels anys trenta del segle passat. En aquest context no és sorprenent que s’hagin produït tot un seguit de moviments importants a les grans borses de liquiditat internacional a partir del darrer trimestre del 2007, a la recerca de noves oportunitats de negoci en els mercats energètics, de primeres matèries i d’aliments, la qual cosa ha propiciat un nou boom especulatiu en aquests mercats.
Els saldos comercials estan desequilibrats per l’enorme dèficit comercial dels Estats Units, que equival al -5,1% del seu PIB. Cada vegada més, el dèficit comercial dels Estats Units es concentra a la Xina, que ara representa ja una quarta part del total. Per a l’any 2007 aquest dèficit és de 854 mil milions de dòlars. El segon país en importància en la captació de fluxos de finançament mundial és Espanya, que n’absorbeix el 9%, a l’igual que el Regne Unit. El primer país del món que aporta fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb el 21% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units. Els segueixen per ordre d’importància el Japó, amb el 13%; Alemanya, amb l’11%, i l’Aràbia Saudita i Rússia, amb el 6% i el 5% respectivament.
Les perspectives per al trienni 2007-2009 en el cas dels Estats Units denoten una determinada desacceleració del creixement, d’acord amb el nou escenari internacional de desacceleració econòmica. Així, les darreres estimacions de la UE donen una caiguda del creixement de -1,5 punts, i ha passat la seva taxa de creixement del PIB d’un 2,2% el 2007 a un 0,7% el 2009. En relació amb Europa, les previsions també donen una caiguda del creixement de -1,1 punts, i ha passat la seva taxa de creixement del PIB d’un 2,6% el 2007 a un 1,5% el 2009.