A les Illes Balears, la recessió de la construcció residencial continua avançant, però a un ritme menor. El sector continua immers en un doble procés d'ajust com a conseqüència, per una part, de la correcció cíclica des de nivells de sobreoferta i, per una altra, de tot el que ve induït per l'escenari econòmic recessiu.
El nombre d'habitatges visats ha continuat caient (-17,1%), encara que molt menys que el 2009. El nombre d'habitatges visats el 2010 (2.036) representa just un 12,9% dels visats el 2007, la qual cosa evidencia la duresa singular de l'ajust de l'oferta. Els habitatges lliures iniciats es varen desplomar els dos anys anteriors i la caiguda es modera el 2010, però els nous habitatges protegits iniciats augmenten. D'altra banda, a causa de l'elevada activitat productiva anterior i malgrat la caiguda del 43% durant l'any, encara s'acaben 5.171 habitatges lliures. Els habitatges protegits acabats continuen augmentant.
Les compravendes d'habitatges augmenten: un 12,8% els nous i un 26,4% els usats. El nombre i el valor de les operacions hipotecàries moderen la caiguda. Aquesta millora aparent de la demanda és conseqüència de la continuació de la reducció de preus, de la baixada dels tipus d'interès i de la política de preus i finançament seguida pels bancs i caixes d'estalvis en la venda de l'estoc d'habitatges propis, i també respon al canvi de tractament fiscal de l'habitatge. No obstant això, una vegada esgotat l'efecte fiscal, amb els preus de l'habitatge caient menys, amb els tipus d'interès amb tendència a l'alça i amb restriccions greus en el flux del crèdit, la demanda efectiva podria recaure i en la seva incerta recuperació estable serà rellevant la política de les entitats financeres i la disponibilitat de finançament per part de les llars.
La pressió del factor demogràfic sobre la demanda d'habitatges s'ha reduït a mesura que ha anat avançant aquesta etapa recessiva, com a conseqüència de la menor creació de llars a causa de l'augment de la desocupació i també fruit del retorn de població immigrant als llocs d'origen. El 2010, la demanda d'habitatges per a turisme residencial ha experimentat un augment de devers el 10% respecte al mínim de 2009, amb dades referides a Mallorca.
El gruix de l'ajust dels preus de l'habitatge a les Balears s'està centrant en l'habitatge usat, i afecta molt menys l'habitatge nou. Els preus mitjans mostren signes d'estabilització. El 2010 la baixada dels preus s'alenteix. Els tipus d'interès hipotecari baixen en el conjunt de l'any, amb una mitjana del 2,77%, la més baixa de l'última dècada, però a partir de maig reprenen un camí de pujada suau. La disminució dels preus de l'habitatge i, sobretot, dels tipus d'interès millora l'accessibilitat teòrica de les llars a l'habitatge que, però, pels factors esmentats (en particular, l'estrangulament del crèdit) sovint no es tradueix en demanda efectiva. El descens dels tipus alleuja la morositat, però aquesta continua avançant amb vigor a causa del deteriorament de l'economia i l'atur elevat.
Els tres últims anys, els preus de lloguer han baixat a les Illes Balears i també, encara que menys, en el conjunt de l'Estat. El 2010 el preu mitjà baixa un 11,2% a les Illes Balears.
A l'àmbit de la nostra comunitat autònoma, les polítiques d'accés a l'habitatge s'emmarquen, d'una banda, en el Pla Estatal d'Habitatge i Rehabilitació 2009- 2012 i, de l'altra, en el Pla Estratègic d'Habitatge 2008-2011 de les Illes Balears, anomenat Pla Vuit 11 d'Habitatge, que es desenvolupa seguint cinc eixos d'actuació per afavorir l'accés a l'habitatge: adquisició, rehabilitació, lloguer, joves i altres ajudes.