La població de les Illes Balears durant el període 2000-2010 ha experimentat un creixement del 25,88%. Cap altra comunitat autònoma de l'Estat espanyol ha assolit un increment tan important en termes relatius. Les dades provisionals segons la revisió del padró de l'1 de gener del 2011 pareixen marcar un canvi de cicle que es manifesta simultàniament en cada un dels components demogràfics de creixement: reducció del flux immigratori (i, fins i tot, moviment de retorn en alguns casos) i descens en el nombre de naixements. L'augment poblacional ha estat conseqüència, essencialment, de la forta intensitat dels fluxos immigratoris procedents de l'estranger.
Un dels impactes estructurals més intensos s'ha produït en la composició per nacionalitat. L'any 2000 el 8% de la població tenia nacionalitat estrangera, i en el 2010 aquesta població ha assolit un pes del 22%. En valors absoluts, s'ha passat dels 73.214 residents estrangers als 242.578. La repercussió d'aquest augment de població es manifesta en tots els àmbits demogràfics que s'han analitzat. Territorialment, s'ha observat un fort increment de la població estrangera en tots els municipis de les Illes, tot i que la distribució no és uniforme, i tant s'han produït forts increments en els municipis tradicionalment amb forta presència residencial estrangera com en aquells municipis que han ofert unes condicions laborals més favorables. La novetat d'aquest cicle immigratori a les Illes ha estat la juxtaposició de dos corrents migratoris, que en la major part d'indrets no són coincidents: la migració residencial i la migració laboral.
Així mateix, també s'han produït canvis demogràfics significatius que es reflecteixen en l'estructura i la composició de les llars. Bàsicament ens referim al canvi en els models de convivència, caracteritzats per l'increment de les unions de fet i els fenòmens que afecten els matrimonis (els descens de la taxa general i l'augment dels matrimonis civils, d'una banda, i l'increment de les dissolucions matrimonials de l'altra) i la fecunditat (les baixes taxes de reproducció general i el retard en l'edat de tenir fills). Tot això repercuteix en nous models de convivència, amb llars més reduïdes i en l'increment de la família monoparental amb o sense fills.
Finalment, cal destacar que la població que suporta el nostre arxipèlag és, com mostra l'indicador de pressió humana (IPH), molt superior a la que mostren les estadístiques demogràfiques. Com a conseqüència de l'estacionalitat de l'activitat econòmica turística centrada sobretot en els mesos estivals, la població s'ha incrementat en gran mesura fins augmentar en prop del 80% en l'àmbit insular. Aquest increment demogràfic estacional ha de ser tengut en compte per proveir de serveis i equipaments la població resident i estacional, i el seu coneixement és fonamental per als planificadors i els responsables de les administracions públiques i les empreses.