Com a conseqüència de la crisi econòmica internacional, i segons l'estimació que ha fet la direcció general d'Economia del Govern de les Illes Balears, el valor afegit brut real de l'economia balear ha estat per a l'any 2010 de 22.337,24 milions d'euros, amb una variació negativa del 0,8%. El mateix ha passat a Espanya, amb un creixement negatiu del 0,1%. La zona euro experimenta un augment de l'1,7%. Les Balears augmenten la caiguda respecte d'Espanya en 0,7 punts i en 2,5 punts respecte de la zona euro.
Per sectors econòmics, el sector primari ha caigut un 0,4% el 2010, amb la mateixa pèrdua de l'any passat, i segueix una tònica de desacceleració econòmica des de l'any 2006. El 2010 el sector de la indústria i l'energia presenta un decreixement del 2,8%, amb una pèrdua percentual de 0,7 punts en relació amb l'any passat. El sector de la construcció disminueix un 6,2%, amb una caiguda percentual de 2,4 punts percentuals en comparació amb l'any passat. Finalment, el sector serveis es recupera respecte a l'any 2009, la qual cosa representa una millora de dos punts, a conseqüència del major dinamisme de la demanda dels no residents.
Les dades de l'INE mostren que per a l'any 2010 el PIB de les Illes Balears és el setè per comunitats autònomes; així, amb un PIB del -0,3%, presenta una caiguda superior en 0,2 punts percentuals a la mitjana espanyola. També es pot indicar que el creixement del període 2000-2010 ha estat de l'1,4%, el més baix en el conjunt de comunitats autònomes.
Des del punt de vista de l'estructura de la demanda final, les Illes Balears presenten el percentatge més baix de demanda interna en relació amb l'oferta interior o renda interior bruta, amb el 68,90%. Aquest fet s'explica perquè és la comunitat autònoma que mostra una participació relativa més reduïda del consum privat, amb el 57,10%, la més baixa de l'Estat en consum públic, amb el 12,60%, i és la desena en inversió, amb el 22,50%.
Des del punt de vista de la comptabilitat regional, el conjunt de les administracions públiques a les Balears (Estat, Comunitat Autònoma, consells insulars i ajuntaments) registren una necessitat de finançament del -0,77% del PIB, la més baixa de l'Estat en el conjunt de comunitats autònomes, gràcies al superàvit fiscal que l'Estat mateix registra a les Balears.