En aquest context de crisi, els crèdits percebuts pel sector privat ha registrat el 2010 un decreixement de l'1,43%, i s'ha confirmat l'existència d'un procés de despalanquejament intens de les empreses i de les famílies, iniciat el 2008. Un element que explica aquesta tendència és que la ràtio de morositat va tornar créixer amb intensitat i es va situar el desembre de 2010 en el 5,81%, el nivell més alt des de desembre de 1995, en resposta a la confluència de diversos factors: l'elevat creixement del crèdit concedits en els anys passats, l'increment de la taxa d'atur, l'augment dels crèdits dubtosos (a causa de l'elevat nivell d'actius immobiliaris problemàtics).
El 2010 el nombre total d'hipoteques sobre finques va disminuir a les Balears en un 10,28% respecte de l'any anterior, de manera que es va situar en 26.870 garanties hipotecàries. En termes monetaris, el capital prestat va ser de 3.886,46 milions d'euros, un 8,45% menys que durant l'any 2009. D'aquesta manera, per al conjunt de l'any, la quantia mitjana hipotecada es va situar a l'arxipèlag en 144.639 euros, 16.872 euros més que la mitjana espanyola. Cal destacar que la nostra comunitat i Aragó són les úniques comunitats autònomes que presenten taxes de variació interanual positives en els imports mitjans hipotecats, amb un 3,2% i un 0,1%, respectivament.
Les dades palesen una moderació del finançament a les administracions públiques (la taxa interanual va experimentar un creixement notablement inferior el 2010, del 5,27%, al registrat l'any anterior, del 24,13%), com a resposta a les mesures d'austeritat adoptades pel Govern l'any 2010 per aconseguir la consolidació fiscal i a l'encariment del finançament, que, al novembre, va assolir màxims històrics, arran de la crisi del deute sobirà.
L'interès creixent de les entitats financeres per captar el passiu al detall, juntament amb una reducció de la taxa d'estalvi de les llars espanyoles (de quatre punts percentuals, per situar-se en el 13,1% de la seva renda bruta disponible), explica l'increment del tipus d'interès dels dipòsits a termini, que es va col·locar en el 2,74% al de desembre de 2010, el nivell més alt des del març de 2009. En aquest context, el volum dels dipòsits aconseguit pel conjunt d'entitats bancàries el 2010 va augmentar a una taxa del 3,50% a les Balears, i del 0,40% pel conjunt d'Espanya.
El saldo net de la intermediació financera, definit per la diferència entre els crèdits nets totals i els dipòsits nets totals, mostra com la tendència registrada a les Illes Balears ha estat a l'increment; en els darrers sis anys s'ha quasi més que triplicat, i s'ha situat en els 25.059 milions d'euros el 2010, cosa que ha evidenciat la situació deutora neta de la comunitat insular. De fet, les Balears són la comunitat autònoma on la ràtio crèdits/ dipòsits presentava el valor més alt (un 2,29).
El 2010, les oficines bancàries que operen a les Balears, a pesar de mostrar un grau de productivitat inferior que en l'àmbit nacional (tant respecte a la concessió de crèdits com a la captació de dipòsits), han seguit presentant una millora de la productivitat. Així, les oficines que operen en el marc de les Balears han atorgat el 2010, en concepte de crèdits, 8.409,14 milers d'euros més respecte del 2006, i el volum de dipòsit captat per oficina ha augmentat en 3.481,71 milers d'euros durant aquest període.
Durant l'any s'han publicat els resultats de les primeres proves d'esforç (tests d'estrès), per part del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris (CEBS), efectuades a 91 entitats de crèdit europees, 27 de les quals són entitats espanyoles, que confirmen la solidesa, en general, del sector bancari espanyol. Entre elles, Banca March, una entitat de dipòsit amb una vinculació clara al territori balear, destaca per ser la més solvent d'Espanya, amb una ràtio Tier-1 del 19%.
Al llarg de l'exercici 2010, ISBA ha ajudat a crear 121 noves empreses a les Illes Balears, amb 606 llocs de feina nous derivats d'aquest fet, cosa que suposa un increment del 20% respecte al 2009.