El panorama internacional de l'any 2010 es caracteritza per la recuperació del creixement de l'economia internacional, si bé de forma desigual, més accentuat en les noves economies emergents, amb l'exemple paradigmàtic de la Xina i l'Índia, que estan creixent en taxes de devers el 10%, mentre les economies desenvolupades se situen a l'entorn del 2%. La taxa de creixement mundial s'ha situat en el 3,6%. On més s'ha deixat notar la recuperació és en el comerç mundial de mercaderies, amb taxes superiors al 14%, que és la taxa més alta des que es va iniciar aquesta estadística l'any 1950.
Segons l'OIT, l'impacte de la crisi econòmica ha suposat la pèrdua de més de 27 milions d'ocupacions, amb un augment generalitzat de les taxes d'atur i hi ha poques esperances que a curt termini es retorni als nivells d'abans de la crisi. La crisi econòmica comporta uns costos humans tremends en termes de reducció dels ingressos al llarg de la vida i de l'ocupabilitat, així com repercussions socials negatives diverses i en matèria de salut. Per evitar aquest increment dels costos socials de la crisi, cal mantenir o promoure mesures que ajudin a impulsar la generació d'ocupació i aconseguir una recuperació sostenible de l'ocupació.
Igualment les principals preocupacions del Fons Monetari Internacional (FMI) a curt i mitjà termini són que, després de la recuperació inicial impulsada pels estímuls fiscals i la reposició d'existències, l'actual implementació de polítiques monetàries i fiscals més restrictives no pugui afeblir l'actual fase de represa, amb més raó quan es constata que globalment el creixement no és suficientment vigorós com per produir un impacte profund en les elevades taxes d'atur.
Els Estats Units s'han convertit en el país del món que rep més finançament de l'exterior, ja que acapara el 40,1% del total dels fluxos d'importació de capitals mundials. El tercer país en importància en la captació de fluxos de finançament mundial és Espanya, que n'absorbeix el 5,4. La contrapartida d'aquests fluxos importadors són els fluxos exportadors de capital. El primer país del món que aporta fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb un 20,9% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units. Els segueixen per ordre d'importància el Japó, amb un 13,3%, i Alemanya, amb un 12%.