La superació de la crisi econòmica internacional planteja als governs i a les institucions públiques, i també a les organitzacions socials i cíviques més representatives, la necessitat de trobar respostes eficients als reptes que planteja l'actual fase de globalització de l'economia mundial i l'adaptació a la nova societat del coneixement i de la informació, a la vegada que aquestes respostes ens permetin redistribuir els costos de la crisi de manera justa i equitativa.

Les solucions no són fàcils i els problemes que cal afrontar són complexos i difícils. Entre d'altres, l'increment de la conflictivitat i competència internacional, l'acceleració del canvi tècnic, la globalització dels moviments migratoris i dels fluxos de les inversions internacionals. Tots aquests fenòmens estan provocant pèrdues de creixement econòmic, de l'ocupació i del benestar social en les economies centrals, mentre el creixement accelerat, i en alguns casos força desequilibrat, s'està desplaçant cap als nous països BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica).

La UE ha redefinit la seva estratègia competitiva per fer front a tot aquest conjunt de reptes amb el pla d'acció conegut com "Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador".

Aquesta estratègia es referma en els principis que la UE no pot continuar competint via preus, baixos costos laborals i augment de la precarietat laboral. La resposta passa per la necessitat d'augmentar la qualitat de la producció i la competitivitat de l'economia europea i millorar la productivitat del nostre teixit productiu.

Tot això s'ha de fer mitjançant les inversions intel·ligents procedents tant del sector privat com del sector públic, fent més efectiva la transferència tecnològica, la dotació de capital humà i la formació en noves tecnologies.

Igualment, cal incentivar l'entorn empresarial, principalment en temes que afecten el seu finançament, així com simplificar el marc administratiu per a la creació i funcionament de l'activitat privada (la qual cosa ja contempla el Decret llei 5/2011, de 29 d'agost, de suport als empresaris i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears), sense oblidar tampoc la necessitat que tenim d'augmentar la dotació de capital públic en infraestructures, assegurar la sostenibilitat i garantir la cohesió social i el model social europeu.

Aquest conjunt d'iniciatives s'han de realitzar en un context d'una greu crisi econòmica internacional, desplegada des de ja fa més de tres anys, la qual ha travessat per diferents fases. Iniciada com a crisi financera, provocada per l'explosió del finançament descontrolat al sector privat, ha derivat en una forta contracció del crèdit a les empreses i a les famílies. En una segona fase, ha provocat una forta contracció de l'activitat econòmica, la qual cosa ha activat els estabilitzadors automàtics del sector públic, com són la caiguda d'ingressos fiscals que s'ha donat simultàniament amb l'augment de les inversions i de les despeses públiques que s'han assignat a salvar el sistema financer, a l' atur i al manteniment dels serveis socials. I ara en una tercera fase, s'ha transformat en una crisi fiscal del sector públic, que cal acarar per l'augment descontrolat del dèficit i del deute públic i del seu grau de fiabilitat a l'hora de ser finançat pels mercats, a través de les polítiques de consolidació fiscal aprovades per la UE en el seu pla denominat Pacte per l'Euro Plus, i que tant directament a tots, avui, ens està afectant i preocupant.

De fet la Memòria del CES, en els seus apartats referits al panorama internacional i europeu, ha fet un acurat seguiment i una crida d'atenció sobre la importància d'aquest procés de crisi i els seus efectes sobre la nostra societat al llarg de les seves Memòries 2008, 2009 i 2010.

Com dèiem a la presentació de l'any passat: "totes aquestes polítiques no són de curt termini, tampoc són de gestió fàcil i requereixen de grans dosis de consens social, per tal de poder assolir l'estatus de polítiques de Pacte d'Estat. Aquesta nova generació de polítiques actives consensuades requereixen d'un nou capital social, on la base de la seva capitalització es sustenta en institucions joves com el CES de les Illes Balears. Per això, la consolidació de la nostra institució no deixa de ser un element prou important per ajudar a consolidar el futur més competitiu i equitatiu per a la nostra societat".

Així, el CES es brinda de nou a contribuir de forma positiva a trobar sortides i solucions als greus reptes plantejats per la crisi econòmica internacional mitjançant el diàleg i el consens social, ja que aquests elements formen part del seu ADN institucional, tal com es pot comprovar amb la feina feta al llarg d'aquests darrers deu anys per la via dels seus dictàmens, de la Memòria, dels seus estudis, informes, publicacions i seminaris.

Un any més em pertoca presentar l'edició d'aquesta Memòria referida a l'any 2010 i que, per a aquest exercici, queda com la única publicació de referència de les Illes Balears on es pot consultar de forma completa i ordenada les dades més rellevants sobre els principals sectors econòmics i branques d'activitat, sobre el nostre mercat de treball i les polítiques d'ocupació, i sobre els diferents àmbits socials, com ho puguin ser la salut, l'educació, la seguretat social, els serveis socials o el sistema de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a la dependència.

En la presentació de la Memòria del CES 2010 sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears, no vull deixar d'esmentar l'agraïment més sincer al centenar de professionals de l'àmbit acadèmic, dels serveis tècnics de les administracions públiques, de les empreses, dels sindicats i de l'economia social, que han col·laborat generosament en l'aportació de dades, informes tècnics i assessorament.

Cal fer esment també a alguns canvis i aportacions noves que sens dubte milloren el seu contingut i, fins i tot, fan més útil si cap la seva consulta.

Alguns dels canvis introduïts venen motivats per modificacions en el sistema estadístic d'algun àmbit determinat. Ens referim enguany als que s'han produït en uns dels seus principals apartats, el dedicat al turisme, a través de la nova informació oficial que ens ha facilitat la Conselleria de Turisme.

En concret, les dades relatives a les arribades de turistes a les Illes Balears s'ajusten a les dades de l'Enquesta de Moviments Turístics a Fronteres (Frontur) i de l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur), per això presenten una menor desagregació per nacionalitats i, per una altra banda, el turisme espanyol no inclou la via marítima. Les dades per al conjunt de l'any només són accessibles per al conjunt regional, mentre que en l'àmbit d'illes només es disposen per al segon semestre, tampoc no es disposa d'una estimació global per al conjunt de l'any, per tot això s'ha desestimat aquesta informació insular. Les dades per tipus d'allotjament es desagreguen en hotels i similars i resta d'allotjaments; l'organització del viatge discrimina entre aquells que s'han gestionat via paquet turístic i sense paquet turístic. Aquestes mateixes limitacions es donen per a l'anàlisi de les estades, estada mitjana i despesa dels turistes. Sí que s'amplia la informació mensual relativa a aquestes dades, la qual cosa ha permès ampliar l'anàlisi de l'estacionalitat a tot aquest conjunt de dades. També s'han modificat les dades de l'ocupació dels establiments turístics, que ara es circumscriuen a la informació facilitada per l'INE a partir de les seves enquestes d'Ocupació Hotelera (EOH), Apartaments Turístics (EOAT) i Allotjaments de Turisme Rural (EOTR). Per altra banda es manté la informació disponible sobre l'oferta turística i s'amplia la informació a ports esportius i camps de golf. Igualment s'ha ampliat la informació relativa a les dades de mercat de treball relatives al sector turístic, amb una major desagregació de les activitats econòmiques, contractació, i desagregació de les ocupacions més contractades en el sector turístic, així com l'evolució per mesos, que ha permès ampliar també l'anàlisi de l'estacionalitat a les dades del mercat de treball. Malgrat aquests canvis significatius en la informació disponible, s'ha intentat respectar al màxim l'estructura de l'índex de les edicions anteriors.

Igualment, i en relació també amb el capítol I referit al panorama econòmic, també s'ha millorat la informació disponible sobre la indústria i l'energia, en tot allò que fa referència a les fonts d'energia, demanda i potència i consum.

Pel que fa a l'apartat de les administracions públiques, s'hi ha integrat un subapartat final on es fa una valoració sobre la millora del sistema de finançament a partir de l'any 2009.

En relació amb l'apartat de medi ambient, s'hi han inclòs els indicadors del sistema GIZC (Dictamen 5/2007 del CES),per a les Illes Balears a partir d'un primer avanç de dades calculat per la Direcció General d'Economia del Govern de les Illes Balears.

En el capítol II sobre el mercat de treball i polítiques d'ocupació, s'ha analitzat la temporalitat per tipus d'afiliació, per activitat econòmica, per tipus de contracte, duració de la contractació temporal, índex de rotació, tipus de nacionalitat, així com la temporalitat pel sector públic i privat. També s'ha ampliat la informació sobre els demandants d'ocupació fixos discontinus i s'ha incorporat un apartat relatiu a la regulació del mercat laboral a nivell europeu, espanyol i autonòmic on es recullen les novetats de l'any 2010. Entre d'altres, la Directiva europea de temps de treball (resolució adoptada pel Comitè Executiu el 2 de juny de 2010) i, a Espanya, la Llei 35/2010. D'igual manera, s'ha incorporat un apartat sobre la conciliació de la vida familiar, personal i laboral.

Pel que fa al capítol III sobre qualitat de vida i estat del benestar s'ha fet un requadre especial, per part del serveis tècnics del CES, sobre l'enquesta modular d'hàbits socials, mòdul sobre condicions i hàbits de vida, atès que és la primera enquesta feta per l'IBESTAT referida a l'any 2010, la qual proporciona informació molt valuosa relacionada amb diferents apartats d'aquest capítol social.

En relació amb la Seguretat Social, s'ha ampliat la informació relativa a beneficiaris de prestacions d'atur segons tipus de causa i s'ha mantingut una base de dades molt important sobre les pensions i les prestacions per incapacitat temporal i accidents de treball i malalties professionals.

En l'apartat dels serveis socials i en funció de la disponibilitat de la informació, s'ha ajustat l'índex d'aquest apartat a l'estructura de la Llei 4/2009, de serveis socials de les Illes Balears.

Finalment, i pel que fa al sistema de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a la dependència (SAAD), s'ha millorat la informació relativa a les persones amb discapacitat independentment de l'edat. Igualment, s'ha analitzat l'evolució d'aquestes noves prestacions de l'estat del benestar en relació amb la resta de comunitats autònomes i el seu grau de compliment dels objectius previstos per la llei.

Les deu edicions de la Memòria anual del CES la fan un document de consulta obligada; a dia d'avui, els apartats que presenten més de 3.000 consultes en la web del CES són: educació, medi ambient, cultura, salut, mercat de treball, habitatge, turisme, serveis socials, administracions públiques, sector primari i economia de les Illes Balears. En total, aquests onze apartats sumen més de 43.000 consultes, el total de consultes acumulades des de l'any 2007 és de més de 115.000.

Són dades que constaten la importància d'aquesta Memòria i que permeten fer una mirada retrospectiva per analitzar i treure conclusions del que ha succeït en aquest decenni en l'àmbit econòmic, laboral i social a les nostres Illes, i tot això fet des del consens i l'acord per part de les organitzacions socials més representatives de la nostra societat.

Llorenç Huguet Rotger
President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears