Els serveis socials, fins a l’encara recent promulgació de la nova Llei de serveis socials aprovada pel Parlament el 2 de juny de 2009, han estructurat les intervencions bàsiques segons el Pla Concertat de Prestacions Bàsiques. Aquest ja fa més de 20 anys que és vigent i ha constituït una important font de finançament dels serveis socials, encara que en l’àmbit tècnic l’impacte important que va tenir en els seus orígens s’ha diluït amb el pas del temps. Les aportacions econòmiques que provenen del Pla són imprescindibles per no davallar la quota de cobertura dels serveis socials. Així, s’han tramitat 121.946 expedients respecte de les intervencions establertes en el Pla de Prestacions Bàsiques.
Les competències en matèria de protecció de menors estan transferides als consells insulars, per la qual cosa les dades d’activitat s’ofereixen desagregades per illes. Cal tenir en compte que les necessitats de cada illa difereixen en certa manera, per la qual cosa factors com ara la tipologia dels centres i la dels menors també difereixen segons la realitat de cada illa.
Pel que fa al sector de gent gran, es pot observar com la iniciativa privada ofereix més nombre de places residencials, concretament, la disponibilitat de places a favor del sector privat se situa en un 21%. Quant als centres d’estades diürnes, la quantitat de l’oferta disponible continua essent favorable als centres de titularitat pública i duplica àmpliament el nombre de places que s’ofereixen.
El 2009, han estat beneficiaris dels diferents programes per a minories culturals immigrants nouvinguts amb un total de 141.096 persones. D’aquest total, 24.763 (17,55%) han estat menors, 71.546 (50,70%) homes i 69.550 dones, (49,29%). Aquesta quantitat implica un elevat nombre de persones en situació de necessitat a les quals, en total, es va dedicar una despesa de 6.814.656 euros.
Pel que fa a les prestacions econòmiques, podem dir que durant l’any 2009 l’illa que presenta el creixement més considerable és Eivissa (100%), seguida de Mallorca (72,4%) i Menorca (24,3%). Enguany és la primera vegada que Formentera tramita les prestacions de l’RMI independentment del Consell Insular d’Eivissa. Malgrat la situació econòmica dels darrers anys, es pot observar que s’ha fet un esforç pressupostari important, atès que el pressupost no ha davallat, encara que les necessitats de la població de les Illes Balears, han augmentat.