L’any 2009 l’economia espanyola va registrar un decreixement mitjà del seu producte interior brut del 3,6%, quatre punts i mig per sota de la taxa mitjana de creixement de l’exercici anterior.
D’altra banda, les taxes trimestrals de creixement del PIB reflecteixen que la major contracció del PIB es va localitzar en el primer semestre del 2009, i a partir d’aquest moment es va produir una moderació dels ritmes de caiguda. Aquest fet s’explica fonamentalment per l’efecte sobre la demanda dels plans d’estímul econòmic posats en marxa a final del 2008, així com per la incipient recuperació de l’economia internacional. La inversió en béns d’equip va sofrir un descens del 23,1%.
Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors d’activitat varen registrar caigudes, especialment intenses en el cas de la indústria (–14,7%), reflex de la contracció de la demanada interna i externa, així com de les restriccions creditícies. La segueixen el sector energètic (–8,2%), la construcció (–6,3%), que continua amb l’intens procés d’ajustament iniciat a final del 2007, i el sector primari (–2,4%). El sector de serveis va ser l’activitat que menys va caure (–1%). No obstant això, la crisi ha estat especialment severa amb els serveis de mercat (–2%).
L’evolució del mercat de treball el 2009 es va caracteritzar per una forta destrucció de llocs de treball i un intens augment de l’atur, de manera que es perderen més d’1,2 milions de llocs de treball.
L’evolució de la inflació, com ja s’havia anticipat en els primers mesos del 2009, va mantenir la tendència a la baixa iniciada l’any anterior i va registrar per primera vegada taxes negatives que es varen mantenir durant pràcticament tot l’any, des de març fins a octubre. Aquest comportament de la inflació va situar la taxa interanual mitjana de l’IPC en un mínim històric del –0,3%. Des de llavors, l’IPC va començar a registrar creixements continuats que dirigiren la taxa de variació interanual a valors positius al novembre i acabaren situant la inflació el desembre en el 0,8%.
La situació actual de crisi econòmica i la necessitat d’avançar en el canvi de model productiu basat en la competitivitat i el coneixement exigeixen alts nivells de formació i qualificació de la major part de la població. Per tant, disposar d’una educació i una formació de qualitat és imprescindible per impulsar el creixement econòmic, l’ocupació i la cohesió social.