La Memòria del CES 2009, sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balear tanca el cicle de les quatre Memòries (2006-2009) que dibuixen el segon mandat del CES, el qual he tingut l’honor de presidir des de febrer de 2007, després de la presidència interina que a final del primer mandat va recaure en el vicepresident primer, el Sr. Josep Oliver Marí. Per aixó, aquesta presentació té una connotació especial, tant institucionalment com personalment.

Aquest segon mandat és hereu de les tasques iniciades al llarg del primer mandat (2001- 2005), presidit pel Sr. Francesc Obrador Moratinos, el qual marca la fundació de la institució i la seva consolidació. D’aquesta herència cal destacar que s’ha mantingut l’activitat consultiva com un dels eixos bàsics de la nostra institució, amb 71 dictàmens realitzats en el primer mandat i 73 en aquest segon (fins el 6 d’octubre de 2010) i s’han finalitzat projectes tan significatius com els dictàmens d’iniciativa pròpia: sobre els Indicadors de sostenibilitat per a la Gestió Integrada de les Zones Costaneres de les Illes Balears (GIZC); sobre el sistema educatiu de les Illes Balears; sobre l’esport a les Illes Balears o també l’Informe sobre el sector de la construcció. Aquesta activitat ha continuat el seu camí amb l’informe que sobre el sistema sanitari de les Illes Balears tenim en curs d’estudi.

També és un fet destacable, al meu entendre, que sota la Presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part del Govern de les Illes Balears, les tasques realitzades en suport de l’Euroregió s’han vist potenciades, amb la creació de la xarxa de CES de l’Euroregió. En aquest àmbit s’ha dut a terme una segona publicació de les II Jornades sobre l’Euroregió, celebrades a Palma el 25 i 26 de setembre de 2008. Com tampoc no és gens negligible la consolidació del CES de les Illes Balears dins la xarxa de CES autonòmics, mitjançant l’organització de les trobades de primavera i tardor d’enguany, amb l’organització de les Jornades de reflexió sobre el turisme social europeu, en primavera, i els principis i bones pràctiques en la implementació de les polítiques de sostenibilitat, aquesta tardor.

Però, per sobre de tot, vull destacar aquesta labor de consolidació i continuïtat de la institució, tot i els canvis que s’han produït al llarg d’aquests anys, en la composició del Plenari del CES, ja que dels 36 consellers titulars inicials, només 13 en continuen formant part i, al llarg d’aquests dos mandats, el nombre total de persones que han estat nombrades consellers (titulars i suplents) del CES assoleix la xifra de 95. Així, malgrat aquest nombre important de canvis que s’han produït, la institució ha preservat la seva coherència fundacional i ha continuat treballant a favor d’aconseguir les màximes quotes de consens dins de la nostra societat. És de justícia fer aquí un reconeixement a la feina feta per totes les conselleres i tots els consellers del CES, que han demostrat que han sabut prioritzar el valor del consens i l’interès general per sobre de la defensa dels interessos de part. En aquesta consolidació també hi ha jugat un paper prou important la solvència professional del personal tècnic i administratiu, tot i que també ha experimentat canvis en la seva composició, que ha mantingut un alt nivell d’eficàcia i compromís en les seves funcions.

Haver aconseguit la consolidació del consens i una major presència i projecció de la institució, a nivell local però també exterior, no deixa de ser una de les grans satisfaccions d’aquest període.

Amb aquesta idea de conjunt vull esmentar quines han estat les prioritats més genuïnes del segon mandat i que han marcat, en tot cas, un punt de reflexió més personal.

En aquesta línia he de palesar la preocupació creixent que, sobretot a partir de 2008 i molt especialment a partir de 2009, ha provocat l’esclat de la crisi econòmica, per a molts la més important des de l’any 1929. En aquest sentit, aquesta Presidència ha tingut una participació activa en tots els fòrums que per part del Govern de les Illes Balears s’han obert per debatre la situació econòmica i social, la seva evolució, la gravetat dels efectes negatius de la crisi i la proposta de solucions, que sempre s’ha fet a partir de la defensa dels valors més preuats per la nostra institució: el debat obert, la defensa de la raó i l’activació de propostes generades en un clima de defensa dels consens, la cohesió social i la recerca i preservació del benestar social.

Evidentment, una de les línies prioritàries ha estat la consolidació de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Sense cap mena de dubte és la publicació que presenta, avui per avui, la informació més exhaustiva sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Això, evidentment, no seria possible sense els més de cent col·laboradors que directament i indirectament col·laboren en aquesta publicació, que compta amb una àmplia representació de professors de la UIB, tècnics superiors de la CAIB, professionals de prestigi del món de l’empresa i dels serveis professionals, empresaris, sindicats i associacions de l’economia social i solidària.

Del recull d’aquestes memòries vull fer un breu resum de les millores que s’han introduït per a anar actualitzant i ampliant la informació i el contingut de la nostra Memòria anual.

L’any 2006 dèiem que havíem parat un especial esment als temes dedicats al canvi climàtic i els estudis que sobre aquest tema s’han fet a Balears. També vàrem dedicar un requadre especial dedicat al Marc Input-output de Balears, Mallorca, Menorca i Eivissa- Formentera, on es va fer una anàlisi acurada del canvi estructural dels darrers vint anys. Un apartat nou es va dedicar a l’estudi del turisme de segona residència. Altrament, l’apartat que es va dedicar a l’estudi d’IMPACTUR 2006, i la seva comparativa amb l’IMPACTUR 1987, va posar de relleu els canvis estructurals de la nostra activitat principal. Per altra banda, es va incloure un apartat nou sobre el turisme urbà de Palma, que s’ha mantingut des de llavors, i que mostra la bona valoració dels diferents aspectes de Ciutat, i un altre sobre el turisme de segona residència. L’apartat dedicat a la societat del coneixement i de la informació va incloure un nou subapartat dedicat a la societat de la informació on es destaca el paper capdavanter de Balears, juntament amb Catalunya i Madrid, fet que corrobora la importància que té la societat civil en la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’apartat de la Seguretat Social va incloure per primera vegada informació fins aquell moment no existent pel que fa a la pensió mitjana per pensionista, i no per pensions. En aquest cas, dins l’arc mediterrani, es va poder comprovar que només Tarragona, Girona i València presenten imports superiors als de les Illes Balears. També es va fer un esforç per ampliar la informació de l’apartat de salut, tant pel que fa a l’anàlisi dels recursos sanitaris públics i privats, com a l’activitat assistencial, fet que s’ha mantingut en les edicions posteriors. A l’apartat dedicat als serveis socials es va dedicar un estudi monogràfic a les situacions de dependència, jugant elCES un rol impulsor per fer front a les dificultats que representa la preparació d’un sistema d’informació que permeti comprendre, valorar i planificar l’actuació sobre les situacions de dependència. També cal destacar de la Memòria del 2006 l’apartat dedicat als indicadors de gènere de la dona. A part d’aquestes novetats, també va representar una tasca de continuïtat pel que fa a l’actualització del valor de l’índex de posició competitiva turística de Balears elaborat pel CES l’any 2005 i que, des de llavors, s’ha continuat actualitzant en les edicions posteriors. Igualment es va fer el mateix amb els índexs del CES elaborats a partir de l’any 2001 sobre la qualitat del treball i es va incorporar un tractament nou en la base de dades per incloure, sempre que ha estat possible, una classificació de les dades per gènere.

L’any 2007 es va detectar un canvi de cicle econòmic, que ara ja es reconeix com un cicle de forta desacceleració econòmica, els efectes negatius del qual avui en som tots plenament conscients. Així, destacàvem que es podia visualitzar perfectament una forta contracció de l’activitat econòmica, amb un simple cop d’ull a l’indicador global d’activitat del sector de la construcció, que presentava una caiguda negativa del 3,7% respecte al 2006. També hi destacàvem una sèrie de novetats en comparació a les Memòries dels anys anteriors, com una anàlisi més detallada de la crisi econòmica internacional que ja estava afectant el sistema financer internacional i que és la causa principal de la forta desacceleració econòmica del creixement de l’economia mundial. L’apartat de turisme va introduir una major desagregació pel que fa a les estades, les quals ens permeten estudiar el desglossament per temporades, nacionalitats, tipus d’allotjament i per illes. Una novetat important de la Memòria de l’any 2007 va ser analitzar per primera vegada la càrrega fiscal per comunitats autònomes, per illes i per municipis, on es comprovà que es dóna conjuntament una situació de dèficit fiscal patit per les Illes Balears i una major pressió fiscal amb relació al PIB per càpita, que és la més alta de l’Estat. Cal dir que l’actualització dels índexs de qualitat del treball, des de 2007, s’han fet a partir d’un nou estudi del CES que va permetre ampliar el nombre d’indicadors i el nombre de dimensions a partir dels quals es calculen els índexs i, per tant, les dades s’ajusten millor a les noves realitats del mercat de treball de les Illes Balears. Igualment l’apartat de la Seguretat Social va incloure informació fins ara no existent pel que fa a les pensions per intervals d’edat, per gènere i per tipus de prestació. També va ser una novetat ampliar i millorar els indicadors sobre els nivells de benestar a partir de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de l’INE facilitada per l’IBESTAT, a partir de la qual s’ha pogut aportar informació sobre les desigualtats entre les llars balears en termes de les condicions d’habitatge, de l’estat de salut i del nivell educatiu dels seus membres. Igualment, en l’anàlisi general de la taxa de llars en risc de pobresa s’hi va afegir, de manera complementària, un indicador específic de pobresa infantil. A l’apartat dedicat als serveis socials, s’hi va fer un estudi monogràfic per valorar els primers resultats sobre l’aplicació de la Llei de dependència. També cal destacar un nou apartat dedicat als indicadors de gènere de la dona, que es va ampliar a la Memòria de l’any 2008.

L’any 2008 es va continuar donant una importància rellevant a l’anàlisi de la crisi econòmica internacional que afecta el nucli dur de la política econòmica i està canviant el consens de Washington establert a partir dels anys vuitanta del segle passat i vigent fins a la crisi actual. Gràcies a la col·laboració amb l’IBESTAT, en l’apartat d’indústria es van presentar com a novetat les dades relatives a l’enquesta industrial, que han permès fer un estudi molt més exhaustiu del sector industrial a les Illes Balears alhora que, ens ha permès introduir un nou apartat dedicat a l’anàlisi dels serveis privats, a partir de l’explotació de les microdades de l’enquesta de serveis que fan l’INE i l’IBESTAT; aspectes aquests que s’han mantingut en la edició d’enguany. Igualment es va fer un esforç per millorar la informació de gènere relativa al mercat de treball i s’hi pogué comprovar que les Illes Balears presenten avanços continuats pel que fa a la participació de les dones en el mercat de treball. Quant a la Seguretat Social, es va ampliar l’anàlisi de les pensions contributives per gènere i es va quantificar que les pensions de jubilació dels homes superen en 14.841 les pensions de jubilació en vigor de les dones. Per import de les pensions de viduïtat en vigor, es va destacar que la pensió mitjana de les dones supera en un 26% la dels homes. En l’apartat de demografia i llar es va poder incloure més informació relativa al fenomen de la immigració, gràcies al fet que es va poder comptar també per accedir a l’enquesta de l’INE sobre immigració estrangera. Quant a l’apartat dedicat als serveis socials, s’hi va reestructurar el contingut i es va ajustar millor a la base estadística, molt condicionada per la dificultat que hi ha a l’hora de recopilar sistemàticament la diversitat de fonts que es troben en aquest camp d’actuació. Com a novetat destacada, es va incloure un apartat relatiu al desplegament de la Llei de dependència a les Illes Balears, que dóna informació nova a partir de la base de dades EDAD, i del Govern mateix, sobre tot allò que afecta el desplegament del primer any de la Llei i que s’ha actualitzat i ampliat en la Memòria d’enguany.

La Memòria de l’any 2009, la darrera d’aquest segon mandat, presenta alguns canvis en l’índex respecte de les memòries anteriors. Així, i en relació amb el capítol I, que estudia el “Panorama econòmic”, l’anàlisi de les polítiques europees sobre l’ocupació, el diàleg social i la protecció social, abans ubicat en l’apartat de la Unió Europea, s’ha traslladat al capítol II (“Mercat de treball i polítiques d’ocupació”). També afecta el capítol I la nova ubicació de l’apartat relatiu a l’economia social i solidària, que abans estava inclòs en el capítol III “Qualitat de vida i estat del benestar”. Igualment afecta el capítol I la inclusió final d’un nou apartat que analitza les mesures per a la reactivació econòmica adoptades pel Govern de les Illes Balears per fer front a la crisi econòmica. Finalment, l’apartat del sistema de la Seguretat Social, abans al capítol II, ara passa al capítol III, que és on més es desplega l’estudi de les polítiques socials i de benestar.

La preocupació pels efectes de la crisi econòmica s’han deixat notar per la cura amb que s’han analitzat els canvis d’orientació en la política econòmica internacional i europea. Es destaca com la feble articulació i coordinació de la política econòmica europea i la manca d’una veritable governança econòmica ha posat en perill l’euro i tota l’arquitectura institucional de la UE. Com aquesta feblesa ha propiciat l’especulació internacional contra el deute sobirà d’alguns països de la zona euro, especialment en el cas de Grècia, fins que la Unió Europea no va aprovar un pla de xoc d’ajudes i el BCE no va donar el pas decisiu, el 9 de maig, de garantir el deute emès en euros per part dels països de la zona euro, amb les contrapartides de la imposició de la consolidació de les polítiques fiscals i el compliment del indicadors del pla d’estabilitat per 2013. En el cas de Balears, s’ha prioritzat l’anàlisi dels efectes de la crisi econòmica tant en el sector turístic com en el de la construcció. Cal destacar que la caiguda en picat de l’activitat constructora és la més important per als registres que tenim dels darrers quaranta anys, mentre que l’activitat turística ha aconseguit resistir millor els embats de la crisi econòmica internacional en termes relatius, comparada amb d’altres destinacions de “sol i platja” tant a nivell internacional -segons l’indicador de posició competitiva del CES- com a nivell de les altres comunitats autònomes del mediterrani i Canàries. En el cas del mercat de treball, s’ha volgut prioritzar l’anàlisi de la crisi econòmica incloent-hi tot un seguit d’apartats nous, com perexemple, ampliar les dades relatives als ERO, a l’activitat del FOGASA i a la inspecció del treball, als joves i mercat de treball, a les polítiques d’ocupació, a la formació i la orientació per a l’ocupació i el reconeixement de l’experiència professional. D’aquesta anàlisi es pot destacar la caiguda importantíssima de l’ocupació i l’augment de l’atur, especialment en el col·lectiu jove sense especialització professional, així com que l’ocupació femenina s’ha comportat millor que la masculina. També s’ha continuat ampliant la col·laboració amb l’IBESTAT i s’ha pogut ampliar les informacions estadístiques als apartats del capítol III, en temes de salut, cultura, justícia i serveis socials.

Una reflexió final es desprèn de la lectura assossegada de la col·lecció d’aquestes quatre memòries del CES, juntament amb els dictàmens d’iniciativa pròpia i els informes: la urgència que ens planteja la crisi econòmica en trobar vies de modernització, capitalització i renovació dels nostre sistema productiu, del nostre capital humà i dels nostres serveis socials i de l’estat de benestar. No ens podem permetre no trobar solucions, ja que això podria representar un cost social molt elevat, especialment per a les noves generacions de joves, que volen accedir al mercat de treball i poder obrir-se, així, una esperança en el seu futur i en el d’aquesta societat. Aquest conjunt de documents del CES i de les reflexions que incorporen han posat l’accent en tres temes capitals per a la nostra societat: les polítiques de R+D+i i la posada en marxa dels tres plans de R+D+i, per part del Govern de les Illes Balears (on el CES hi ha jugat un paper rellevant, tant en la valoració del I Pla, com en la elaboració del III Pla, mitjançant l’organització de quatre seminaris internacionals, amb la participació d’experts de renom internacional); les polítiques d’educació i de formació a les quals el CES hi ha dedicat un dels seus dictàmens d’iniciativa pròpia més importants, i el turisme, on són clau l’èxit de les polítiques de modernització i millora de l’oferta turística, el paisatge i la sostenibilitat. Totes aquestes polítiques no són de curt termini, tampoc són de gestió fàcil i requereixen de grans dosis de consens social, per tal de poder assolir l’estatus de polítiques de Pacte d’Estat. Aquesta nova generació de polítiques actives consensuades requereixen d’un nou capital social, on la base de la seva capitalització es sustenta en institucions joves com el CES de les Illes Balears. Per això, la consolidació de la nostra institució no deixa de ser un element prou important per ajudar a consolidar el futur més competitiu i equitatiu per a la nostra societat.

Vull acabar aquest comentari sobre les novetats de les Memòries del CES, i d’aquests quatre anys del segon mandat, fent esment a una reflexió més global i comprensiva del que representen. Principalment, el consens que reflecteixen els dictàmens, memòries, actes i fòrums, organitzats o participats per la nostra institució, és sense cap mena de dubte un dels valors més preuats, complint així un dels mandats estatutaris que fonamenten la nostra actuació i raó de ser, al servei dels ciutadans de les Illes Balears.

Llorenç Huguet Rotger
President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears