El 2008 el panorama internacional es veu condicionat, especialment pel que fa al segon semestre de l’any, pels efectes de la primera crisi econòmica global, que afecta tant els països desenvolupats com els països en vies de desenvolupament i les grans economies asiàtiques, les quals també han sofert aquesta recessió (la Xina ha crescut 11 punts per sota del 2007). L’any 2008 les exportacions mundials de mercaderies només han tingut un creixement del 2% (4 punts per sota del 2007) i es preveu que aquest creixement sigui inferior el 2009. Els exportadors de petroli varen tenir un bon principi d’any, ja que els preus del barril varen arribar a superar els 140 dòlars al juny, però la moderació de la demanda i la crisi econòmica el varen fer caure per sota dels 50 dòlars a final d’any. Tot això ha fet que l’economia se centri en altres mercats perquè el mercat immobiliari segueix amb un fort decreixement. Actualment, els mercats que més han crescut han estat els de matèries primeres, com l’energia, els aliments o les begudes.
Els saldos comercials estan desequilibrats pel gran dèficit comercial i pel compte corrent dels Estats Units, estimat en uns 700.000 milions de dòlars, que equival al -4,6% del seu PIB. Aquest dèficit s’ha de finançar amb entrades de capital procedents de la resta del món, principalment de la Xina. Per aquesta raó, els Estats Units s’han convertit en el país del món que rep més finançament de l’exterior, ja que acapara el 43% del total dels fluxos d’importació de capitals mundials. El segon país en importància en la captació de fluxos de finançament mundial és Espanya, que n’absorbeix el 10%. La contrapartida d’aquests fluxos importadors són els fluxos exportadors de capital. El primer país del món que aporta fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb un 24% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units. Els segueixen per ordre d’importància Alemanya, amb un 13%; el Japó, amb un 9%; Aràbia Saudita, amb un 8%, i Rússia, amb un 6%.
A l’Informe de primavera de l’OCDE s’ha fet una estimació per a l’any 2009 de l’impacte de la crisi financera i la crisi creditícia sobre el creixement de les economies de l’àrea de l’OCDE. Als Estats Units, el Japó, la zona euro i també a l’economia de l’OCDE en general, la contracció del PIB serà entre un 4% i un 7% i es produirà un cert estancament en el creixement l’any que ve.
La falta de llocs de feina a tots els països de l’OCDE ha augmentat considerablement. La taxa d’atur arribarà al seu nivell màxim el 2010 o a principi de 2011, i a molts països arribarà a nivells de dos dígits per primera vegada des de començament del decenni de 1990. Es preveu que el nombre d’aturats en el G7 sigui gairebé el doble del seu nivell a mitjan 2007 i arribi a uns 36 milions de persones al final de 2010. Les previsions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) són que l’atur mundial arribarà als 190 milions de persones.