Un any més, i precisament un any amb fortes singularitats, us presentam la Memòria sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears, que elabora des de l'any 2001 el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

Un any més, també volem deixar ben palès que aquesta memòria és fruit de l'esforç i dels coneixements dels integrants dels tres grups que conformen el CES: representants del món empresarial, de les associacions sindicals i d'institucions de la societat civil organitzada; a més del conjunt de més d'un centenar de col·laboradors, de manera que s'abraça una multiplicitat de camps del saber i també es reflecteix la pluralitat social que hi ha a la nostra comunitat.

És ben cert que la Memòria del CES, més que un llibre, constitueix un procés constant de reflexió sobre la realitat socioeconòmica i laboral de les Illes Balears que ens agrada presentar com a fruit del consens. No obstant això, enguany no ha succeït així; mentre s'elaborava la Memòria del 2008 hi ha hagut més convergències que divergències quant al contingut global, però ha estat aprovada amb sis vots en contra entre els trenta-sis consellers que conformen el plenari. Crec que aquest dissens és fruit de la democràcia interna del CES, i, per tant, no té per què treure valor al contingut ni al diagnòstic per facilitar la formulació de polítiques i estratègies compartides que puguin ajudar a minimitzar les conseqüències de la crisi.

Una característica rellevant d'aquesta memòria és que representa, ara com ara, la informació més exhaustiva i completa de les Illes Balears pel que fa a l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears, amb dades de l'any 2008 ja definitives i tancades. La Memòria del 2008 presenta una sèrie de novetats respecte a les memòries dels anys anteriors que crec que és interessant sintetitzar.

Pel que fa al capítol 1, s'ha analitzat detalladament la crisi econòmica internacional que afecta el nucli dur de la política econòmica i està canviant el consens de Washington establert a partir dels anys vuitanta del segle passat i vigent fins a la crisi actual.

Gràcies a la col·laboració amb l'IBESTAT, en l'apartat d'indústria es presenten com a novetat les dades relatives a l'enquesta industrial, que han permès fer una anàlisi molt més exhaustiva del sector industrial a les Illes Balears, alhora que ens ha permès introduir un nou apartat dedicat a l'anàlisi dels serveis privats a les Illes Balears a partir de l'explotació de les dades de l'enquesta de serveis que fa l'INE.

Com cada any, es dedica un dels apartats més extensos de la Memòria a analitzar el turisme, i es continua treballant, d'acord amb el CITTIB, per millorar la informació estadística de la nostra principal activitat econòmica. En aquest sentit és del tot necessari agrair l'esforç que s'ha fet per actualitzar un any més els indicadors de la posició competitiva relativa respecte a les vint-i-una destinacions nacionals i internacionals que més directament competeixen amb les Balears en el segment de sol i platja, i que demostren que, malgrat les dificultats, aquest índex de competitivitat de la primera indústria de les Illes Balears s'ha mantingut estable al llarg de l'any 2008. Igualment, s'ha treballat per ampliar la informació d'una de les dades clau per analitzar l'activitat turística, com és la informació relativa a les estades desglossades per illes, per temporades, per nacionalitats i per tipus d'establiment. Aquestes dades mostren que l' estacionalitat ha millorat l' any 2008 pel conjunt de Balears.

L'estudi dels pressupostos públics de la CAIB, dels consells insulars i dels ajuntaments de les Illes Balears inclou de nou l'anàlisi sobre la càrrega fiscal per comunitats autònomes, per illes i per municipis, en què es comprova que les Illes Balears continuen presentant una major pressió fiscal en relació amb el PIB per càpita, que és la més alta de l'Estat. També volem destacar la col·laboració especial que Joan Rosselló ha fet sobre el nou sistema de finançament.

Pel que fa al capítol 2, s'han actualitzat els índexs del CES sobre la qualitat del treball, que mostren la bona situació relativa de les Balears respecte a la resta de comunitats autònomes. Un any més les Illes Balears ocupen una de les cinc primeres posicions en el rànquing dels indicadors de qualitat del treball de les comunitats autònomes. A més, s'ha fet un esforç per millorar la informació de gènere relativa al mercat de treball i s'ha pogut comprovar que les Illes Balears presenten avanços continuats pel que fa a la participació de les dones en el mercat de treball. Quant a la Seguretat Social, s'ha ampliat l'anàlisi de les pensions contributives per gènere i s'ha quantificat que les pensions de jubilació dels homes superen en 14.841 les pensions de jubilació en vigor de les dones. Per import de les pensions de viduïtat en vigor, destaca que la pensió mitjana de les dones supera en un 26% la dels homes. També volem fer ressaltar que en aquest capítol consta la col·laboració especial feta per Andreu Sansó sobre el Pacte per la Competitivitat, l'Ocupació i la Cohesió Social a les Illes Balears.

Amb referència al capítol 3, s'han continuat ampliant els indicadors sobre els nivells de benestar de les llars basant-se en l'enquesta de condicions de vida (ECV) de l'INE, a partir de la qual s'ha pogut consolidar la línia d'anàlisi seguida en anys anteriors, en el sentit d'ampliar l'anàlisi del benestar econòmic més enllà dels recursos econòmics mateixos. També s'hi han inclòs altres variables que hi estan estretament relacionades, com ara les condicions de l'habitatge, l'estat de salut i el nivell educatiu. Així mateix, en l'anàlisi general de la taxa de llars en risc de pobresa s'afegeix, de manera complementària, un indicador específic de pobresa infantil.

L'apartat de demografia i llar inclou enguany més informació relativa al fenomen de la immigració, gràcies al fet que s'ha pogut comptar també amb la col·laboració de l'IBESTAT, que ens ha permès accedir a l'enquesta de l'INE sobre immigració estrangera.

D'altra banda, s'ha continuat l'esforç de l'any passat d'ampliar la informació de l'apartat de salut, i molt especialment millorar la informació de l'assistència privada. Enguany, hi ha una col·laboració especial de Guillem López Casasnovas i Biel Ferragut sobre el sistema sanitari de les Illes Balears.

A l'apartat dedicat a l'educació, atès el ressò que ha tingut la implantació del Pla de Bolonya, s'ha cregut oportú incloure també en la Memòria una col·laboració especial feta per Santiago Cavanillas.

Quant a l'apartat dedicat als serveis socials, se n'ha reestructurat el contingut, que s'ha ajustat molt millor a la base estadística, molt condicionada per la dificultat que hi ha a l'hora de recopilar sistemàticament la diversitat de fonts que es troben en aquest camp d'actuació.

Finalment, s'ha inclòs en la Memòria, per primera vegada, un apartat relatiu al desplegament de la Llei de dependència a les Illes Balears, que dóna informació nova a partir de la base EDAD i del Govern mateix sobre tot allò que afecta el desplegament del primer any de la Llei.

A fi de complir un dels mandats estatutaris que fonamenten la nostra actuació com a institució al servei dels ciutadans de les Illes Balears, posam al vostre abast la Memòria del CES del 2008 amb l'ànim d'haver contribuït a fer un diagnòstic que pugui ser útil a la societat de les Illes Balears per poder afrontar els seus reptes de futur, ara abocats a sortir de la crisi econòmica que ens afecta tan directament.

Llorenç Huguet Rotger
President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears