A. NIVELLS DE BENESTAR I DEMOGRAFIA

A.1. Nivells de benestar
El nivell de benestar econòmic de les llars balears amb les microdades de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) dels anys 2005 i 2006 reflecteix una major capacitat adquisitiva mitjana de les llars balears enfront del conjunt espanyol i una distribució més igualitària. Concretament, els ingressos mitjans se situen un 14,4% per sobre de la mitjana espanyola. Quant a la distribució de rendes, els indicadors de desigualtat assenyalen una distribució més igualitària en el cas balear, amb valors de l'índex de Gini del 0,294 enfront del 0,314 per al conjunt espanyol. L'anàlisi de l'aportació a l'indicador dels diferents trams de població palesa que la distribució més semblant entre les llars balears per comparació a les espanyoles s'explica pels trams centrals d'ingressos i no tant per una millor situació relativa del grup amb menys recursos. Pel que fa a la resta d'indicadors de benestar material, les dades de l'ECV plantegen importants desigualtats en el nivell de salut i educatiu que corren paral·leles a les diferències en el poder adquisitiu determinat pels ingressos. En el cas de les condicions de l'habitatge, en canvi, la segmentació de la població per quartils de renda no mostra diferències significatives, amb l'excepció del 25% de llars més riques, que mostren una situació clarament millor. Això no obstant, si la segmentació de les llars es fa pel règim de tinença, sí que es detecten unes condicions de l'habitatge clarament pitjors en el cas de les llars en règim de lloguer.

Quant als indicadors de pobresa, també es detecta una millor situació per comparació a la mitjana espanyola. Així, la taxa de risc de pobresa de les Balears se situa en el 15,0%, quan aquesta és del 15,8% en el conjunt espanyol. Quan es calcula el percentatge de membres menors de setze anys sobre el total que viuen a les llars pobres, s'obté una taxa de pobresa infantil del 12% a les Balears enfront del 12,2% a Espanya. Finalment, i com a extensió del que s'ha comentat sobre la distribució d'ingressos amb menys recursos, les diferències entre les Balears i Espanya es redueixen quant a les taxa de risc de pobresa extrema, que són del 5,1% i 5,2% respectivament.

A.2. Demografia
La població de les Illes continua augmentant a causa dels fluxos immigratoris dels quals es receptora la comunitat autònoma des de fa pràcticament un decenni, sobretot a partir de l'any 2000. El 2007, la població augmentà quasi en 30.000 persones, amb una variació relativa de 2,9% respecte del 2006, la més alta de totes les comunitats autònomes. La distribució de la població es continua mantenint entre les autonomies amb un percentatge més alt de població nascuda fora: dos de cada deu dels seus residents ha nascut en una altra comunitat autònoma i altres dos han nascut a l'estranger. La diferència entre els col·lectius segons el seu lloc de naixement és un reflex de com s'estan produint els fluxos immigratoris: la població nascuda a les Balears augmenta en part gràcies a l'aportació a la natalitat de la seva població autòctona més les segones generacions dels immigrants; la nascuda en una altra comunitat autònoma evoluciona cap a un envelliment, ja que l'entrada de població no és suficient per reemplaçar-la, i la nascuda a l'estranger es caracteritza per ser un col·lectiu heterogeni en edat de treballar. En la natalitat i la fecunditat, l'aportació de les mares estrangeres continua tenint una forta incidència (27,9% dels nascuts vius). De fet, les dones estrangeres o les nascudes a l'estranger en edat fecunda constitueixen el 60% d'aquests col·lectius. També en la nupcialitat la població estrangera té una contribució important, ja que en el 30% dels enllaços almenys un dels contraents és estranger.

Tant la taxa de creixement vegetatiu (4,4‰) com la migratòria (30‰) supera la mitjana nacional (2,5‰ i 15‰) de manera que l'evolució de la població balear es caracteritza pel seu fort dinamisme i es col·loca en els dos casos entre les comunitats autònomes amb taxes més altes.

B. ELS QUATRE PILARS DE L’ESTAT DEL BENESTAR

B.1. La sanitat
Pel que fa a la salut de la població de les Illes Balears, s'ha de destacar que ha continuat la senda descendent de les taxes de mortalitat que es registra des de final dels anys noranta. Així mateix, les dades de l'Enquesta de salut de l'any 2006 del Govern de les Illes Balears revelen que gairebé tres quartes parts de la població manifesta que la seva salut és bona o molt bona, així com es confirma la tendència a la disminució de la prevalença dels fumadors. Al mateix temps, les Balears varen continuar encapçalant les taxes de SIDA. Pel que fa a les malalties de declaració obligatòria, no es registraren grans incidències. Així mateix, les dades definitives del 2006 registraren un augment de les interrupcions voluntàries de l'embaràs.

D'altra banda, els serveis sanitaris al llarg del 2007 es varen expandir, tal com ho manifesta l'augment de dos dígits de la despesa sanitària pública. Això no obstant, el sistema sanitari públic balear va continuar patint les mancances estructurals de recursos, com a conseqüència bàsicament del dèficit històric de finançament.

Amb tot, el creixement dels recursos i de l'activitat hospitalària ha estat notable, en bona part a causa de l'obertura de tres nous hospitals (el d'Inca, el de Formentera i el Mateu Orfila de Menorca). Per contra, en l'atenció primària es va estancar l'activitat tot i que va augmentar el nombre de professionals.

S'ha incrementat la llista d'espera quirúrgica, i el nombre de donants per càpita ha descendit fins a situar-se per sota de la mitjana estatal.

B.2. L'educació, la cultura, la llengua i el patrimoni
El total d'alumnes matriculats per nivells educatius l'any 2007 és de 155.141, la qual cosa representa un increment del 2,5% respecte de l'any anterior i un increment de 3.736 alumnes. Quant a les taxes brutes d'escolaritat, val a dir que a tots els nivells educatius no obligatoris es troben per sota de les taxes estatals. En l'educació infantil, la taxa bruta d'escolaritat a les Illes Balears és d'un 11,2% i un 90,4% en el primer i segon cicle respectivament, mentre que a l'Estat Espanyol és d'un 19,9% i d'un 98,3%. En el primer cicle la diferència arriba als 8,7 punts. En l'ensenyament secundari no obligatori la taxa bruta d'escolaritat es d'un 56,1% (12,7 punts menys que la taxa estatal).

La major part de les noves matriculacions es concentren en l'educació infantil i en l'educació primària: 2.348 alumnes més en infantil i 1.814 en primària. Els canvis en els altres nivells no són gaire significatius. A més, aquest increment es concentra bàsicament a Mallorca. Les modificacions a Eivissa i Menorca en aquests nivells no són gaire representatives i estan entre els 100 i els 200 alumnes. En els altres nivells i a les resta d'illes la tendència és cap a l'estabilitat, i les oscil·lacions tampoc no són gaire significatives.

La relació entre la gestió pública i privada és pràcticament la mateixa que al curs anterior: un 63,7% de l'oferta educativa és pública i un 36,3%és privada. Es manté la tendència dels darrers cursos; l'oferta pública al conjunt de l'Estat és 3,3 (4 al curs passat) punts superior a l'oferta pública de la CAIB. Els centres privats concentren un 39,2% de l'alumnat de l'ESO (un 1,7% menys que al curs anterior), un 36,8%de l'alumnat de primària (un 4,1%més que la mitjana estatal) i un 37,9%de l'alumnat de segon cicle d'educació infantil (6,1 més que la mitjana estatal). La presència de la gestió privada als cicles formatius és molt baixa: els centres privats representen només un 14% del conjunt de la formació professional, 11 punts percentuals menys que al conjunt de l'Estat. Igualment, en el primer cicle d'educació infantil la gestió privada supera en 9 punts el percentatge estatal.

El percentatge d'alumnat estranger en el curs 2007-2008 en l'educació no universitària ha estat del 14,5% respecte de la població general. Continua aquesta concentració d'estrangers als centres públics, ja que el 83% ha estat escolaritzat a l'escola pública.

D'altra banda, a les Illes Balears varen cursar estudis universitaris a la UIB i a les escoles i centres adscrits un total de 13.895 alumnes en el curs 2007-2008, xifra que representa un augment del 4,07% del nombre d'alumnes. A la UNED hi ha haver 3.730 matriculats en aquest darrer curs i a la UOC, un total de 655. En l'àmbit cultural es pot destacar que, l'any 2007, el pressupost del Govern de les Illes Balears destinat a cultura ha augmentat en xifres absolutes, a l'igual que els pressuposts dels consells insulars de Mallorca, Eivissa i Formentera.

Pel que fa a les arts plàstiques, hem diferenciat entre les programacions de caire públic i privat: en alguns museus ha disminuït el nombre de visitants respecte de l'any anterior, i en el cas d'algunes entitats privades també hi ha hagut una lleugera disminució. En l'àmbit musical, es mantenen tots els festivals de música que s'han fet al llarg d'aquests anys. Això pot ser un indici que tenen una bona acceptació i que progressen. La majoria de discogràfiques han superat el seu nombre de discs compactes editats. La Fira del Disc ha arribat a la vuitena edició, amb tot un seguit de concerts i exposicions. Cal destacar també la posada en funcionament del Teatre Principal de Palma, després de molts d'anys de reforma. La creació literària ha disminuït respecte de l'any anterior, cosa que fa que les Illes tinguin poc pes representatiu dins l'àmbit estatal. D'altra banda, les dades corresponents als dipòsits legals dels consells insulars només han augmentat a l'illa de Mallorca. En el cas del teatre, es pot dir que de mitjana s'ha mantingut el nombre de funcions i d'espectadors. Cal destacar també la importància de la projecció exterior de les mostres de teatre de les companyies de les Illes. En el món del cinema hi continua havent una tendència clara cap al cinema comercial, encara que el percentatge d'espectadors ha disminuït una mica. Destaquen les programacions de cinema promocionades per la Fundació Sa Nostra. Pel que fa al consum dels mitjans de comunicació, continua l'hegemonia de la televisió (amb 232 minuts de mitjana diària, 24 minuts més que l'any passat), encara que cal destacar els diaris Última hora i Diario deMallorca, que són els més llegits. Les ràdios més escoltades continuen essent Mallorca FM C40 i Mallorca FM SER.

Quant al patrimoni, cal destacar l'esforç dels consells insulars, i d'entitats com ARCA (Associació per la Revitalització dels Centres Antics) i l'Institut d'Estudis Eivissencs, per millorar els béns patrimonials.

Referent a la llengua, les Illes Balears són el quart territori pel que fa a les dues habilitats orals (comprensió i expressió) i el tercer amb relació a les habilitats escrites (llegir i escriure) de tota 2007 l'àrea lingüística catalana. La població que usa habitualment el català és d'un 45% i la que usa habitualment el castellà és d'un 46,1%. L'increment del castellà ha estat condicionat per l'augment de l'arribada de persones al·lòctones. Principalment, són les àrees de la badia de Palma i Eivissa i Formentera on es parla més castellà, fet que contràriament no passa a Menorca.

B.3. L’habitatge
Entre 1996 i 2006 els preus augmentaren un 264,5%, molt més que la mitjana espanyola (180,8%), i es varen accelerar de manera especialment intensa entre 1998 i 2001. Això no obstant, a partir de 2002, els preus de les Balears han crescut a menys velocitat que dita mitjana. Segons les dades del Ministeri de l'Habitatge (amb una nova base el 2005), l'habitatge lliure ha arribat a les Balears, en el quart trimestre del 2007, a un preu mitjà de 2.421,3 euros per metre quadrat, de manera que és un 16,1% més elevat que la mitjana espanyola, que s'ha situat en 2.085,5 euros. A les Illes Balears, la pujada anual de preus, en base a preus trimestrals, s'ha moderat de forma apreciable, ja que ha crescut un 7,6%, davant l'11,5 % de l'any anterior, en què s'havia reduït lleugerament. El ritme de creixement dels preus mitjans espanyols ha continuat desaccelerant- se, fins i tot de manera més intensa el 2007, en què passa del 10,4% al 5,8%, i reflecteix la contracció de la demanda residencial, sobretot en el segon semestre, que cau intensament.

Segons l'indicador d'accessibilitat a l'habitatge que ha elaborat el Servei d'Estudis Econòmics del BBVA, entre setembre de 2006 i el mateix mes del 2007 l'indicador d'esforç ha passat del 24% al 27%, amb dades referides al conjunt estatal. Encara que no disposam de dades disgregades per comunitats autònomes des del 2004, podem assenyalar que l'indicador de les Balears s'hauria situat entorn d'un 20% per sobre de l'estatal. Això suposa que el procés de deteriorament de l'índex d'accessibilitat ha conduït a una situació en què en algunes comunitats, entre les quals hi ha les Illes Balears, l'esforç financer de les famílies s'ha situat en el límit de la seva capacitat de compra. Tractant-se d'indicadors mitjans, significa que per a un creixent segment de la població resident a les Balears la possibilitat d'accedir a un habitatge lliure de preu mitjà ha continuat allunyant-se cada vegada més, especialment per les famílies que disposen d'un sol sou o que es troben en certes situacions de fragilitat.

A més, a curt termini, encara que l'augment dels preus de l'habitatge s'estan moderant amb rapidesa, el deteriorament de l'accessibilitat a l'habitatge s'accentuarà com a conseqüència de la trajectòria alcista dels tipus d'interès hipotecaris i la tendència a l'esgotament a l'ampliació de terminis dels préstecs, tot això en el nou marc d'enduriment monetari, juntament amb un nou escenari econòmic de baix creixement de la renda i l'ocupació.

Finalment, cal destacar que en la dècada 1995-2005 el pes dels habitatges protegits iniciats a les Balears ha passat de representar el 18% el 1995 a representar només el 3% el 2005, amb una caiguda de 15 punts percentuals.

B.4. L'economia social i els serveis socials
Les dades més destacades que conformen l'economia social i solidària del 2007 a les Balears permeten afirmar que, amb més de 9.000 ocupats, aquestes activitats han generat l'1,85% del total de l'ocupació regional, i pel que fa a la producció final, l'economia social hi participa en un 1,75%.

Quant als serveis socials, en aquesta edició de la MEMÒRIA, s'hi han inclòs informes referits a les situacions i als col·lectius que s'enumeren a continuació: models de gestió pública i concertació externa, vulnerabilitat i exclusió social a les Illes Balears, immigració i organitzacions d'iniciativa social.

D'una banda, continuam la línia de treball iniciada en l'edició anterior de la MEMÒRIA referida a l'anàlisi de dinàmiques socials generadores de situacions de necessitat o vulnerabilitat de persones i col·lectius. Aquesta anàlisi ens ha de permetre apreciar l'evolució de determinats factors estructurals i la seva relació amb la generació de necessitats.

D'altra banda, introduïm l'anàlisi d'una nova dimensió referida als models de gestió pública i concertació externa. Aquest aspecte, que implica sempre la col·laboració d'iniciativa pública i privada, és present des dels orígens dels serveis socials i amb els anys ha assumit cada vegada més importància en el conjunt del sistema de protecció social propi i específic dels serveis socials.

Quant a la tasca de valoració de situacions de dependència i fins al final de l'any 2007, s'han tramitat 9.318 expedients, s'han fet 4.089 valoracions d'aquests i s'han elaborat 711 plans individuals d'atenció (PIA). Com podem apreciar, en aquesta etapa inicial de desenvolupament gradual que preveu la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, la tramitació d'expedients ha assolit uns valors notables, tant pel que fa a sol·licituds de valoració com també a la tramitació d'expedients i a les valoracions.

C. ALTRES INDICADORS SOCIALS

C.1. La justícia
L'activitat de l'Audiència Provincial ha experimentat, l'any 2007, un cert augment dels assumptes registrats, com també de les resolucions dictades. El partit judicial de Palma s'organitza en jutjats de primera instància. Tots incrementen les resolucions llevat dels jutjats de família. En els jutjats contenciosos administratius el nombre d'assumptes ha experimentat un lleuger descens, tot i que continua essent elevat i planteja la necessitat de crear un nou jutjat; en els jutjats de violència contra les dones s'han presentat 2.593 denúncies, 677 renúncies, s'han imposat 786 ordres de protecció i 1.507 mesures de protecció a les víctimes; els jutjats de menors mantenen la tendència a incrementar l'activitat; en els jutjats d'instrucció s'aprecia un lleuger descens en el nombre d'assumptes, la qual cosa permet afirmar que la dotació actual és suficient; en els jutjats penals de l'1 al 7 hi ha un increment de certa rellevància en el nombre d'assumptes; en el Jutjat Penal núm. 8 destaca l'increment tant en el nombre d'executòries registrades com en el d'assumptes a tràmit; un any més, cal reiterar la necessitat de crear un segon jutjat penal d'executòries. El Jutjat de Vigilància Penitenciària no presenta cap problemàtica especial, ja que experimenta, l'any 2007, un lleuger decrement en el nombre d'assumptes; en el Jutjat Degà es manté el nivell d'activitat de l'any anterior; el Servei Comú es manté, per la qual cosa la quantitat de feina és, en principi, assumible, i en el Registre Civil persisteix la tònica d'increment en la quantitat de feina.

Pel que fa a la Fiscalia i respecte dels delictes contra la vida, esmantenen els índexs dels anys anteriors; es manté també l'activitat de l'any passat dels delictes relatius a lesions genèriques. Amb relació als delictes contra la llibertat, s'ha produït una lleugera disminució de les denúncies presentades per amenaces no condicionals i per coaccions i un augment de les presentades per coaccions. Quant als delictes contra la llibertat sexual, es mantenen els índexs, en general, en relació amb l'any anterior. Amb referència als delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, es mantenen els índexs de l'any anterior. Respecte dels delictes contra els drets dels treballadors, també es mantenen els nivells del 2006, en què es va produir un augment significatiu de les denúncies per delictes contra els drets laborals o de la Seguretat Social. Amés, esmanté el nombre de denúncies per delictes contra l'ordenació del territori. D'altra banda, pel que fa als delictes contra la seguretat col·lectiva, hi ha hagut un increment de les denúncies per incendis amb perill per a la vida, tràfic de drogues i negativa a la realització de la prova d'alcoholèmia, però han disminuït considerablement les denúncies per conducció temerària. S'ha produït un augment generalitzat de les denúncies per falsificacions, excepte pel que fa a la falsedat de documents privats.

C.2. Els indicadors de gènere
Les accions polítiques a favor de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones s'han convertit, avui dia, en uns pilars fonamentals de la política i dels acords internacionals sobre la matèria. Una de les novetats més destacades d'aquesta norma fa referència a la promoció de la igualtat d'oportunitats en l'àmbit de la participació política, amb una clara voluntat de garantir la presència equilibrada de les dones i els homes en l'esfera representativa. A les Illes Balears, el nou Estatut d'autonomia, recentment aprovat mitjançant la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, fa palès el compromís dels poders públics (estatals, autonòmics i locals) respecte de l'eliminació necessària de la discriminació de la dona, sigui quina sigui la seva circumstància o condició i en qualsevol àmbit de la vida. Quant als indicadors de gènere demogràfics, cal destacar l'esperança de vida, un indicador històricament favorable a les dones; també destaca que la dels homes i les dones sigui una mica més alta a les Balears que a l'Estat espanyol, En l'estructura de la població de les Illes pel que fa al sexe, hi predomina a grans trets un cert equilibri, tot i que els homes estiguin una mica per sobre en els primers grups d'edat i en les edats laborals i l'índex d'envelliment sigui clarament favorable a les dones. Els índexs de feminitat per nacionalitat estrangera a les Illes Balears estan per sobre de la mitjana espanyola, fet que no es dóna en el cas dels homes. L'índex de dependència és un dels indicadors que mostra un descens respecte de les dades del 1996. La taxa de natalitat a les Balears es manté per sobre de l'espanyola. L'edat mitjana en què s'és mare és uns punts més alta que ara fa deu anys, entorn de 30 anys. Segons les dades relatives a la interrupció voluntària de l'embaràs, es pot comprovar com aquest fet es dóna amb més profusió en el cas de les solteres en el segment dels 20 als 24 anys.

Els indicadors de gènere de poder i presa de decisions analitzen la igualtat d'oportunitats i els òrgans de poder. Els indicadors de gènere de conciliació laboral, familiar i personal assenyalen que els homes pràcticament no demanen permisos per maternitat ni excedències per cuidar fills. Els indicadors de gènere del mercat laboral analitzen aspectes referits a les taxes d'activitat i les taxes d'ocupació diferencial per sexe, que es manté, tant a Espanya com a les Balears, de forma favorable als homes. Pel que fa als indicadors de la violència de gènere, cal destacar que el nombre de dones agredides no ha deixat d'augmentar a les Illes i a l'Estat. Aquesta taxa és superior a les Illes que a la de l'Estat. Finalment, els indicadors de gènere en l'educació mostren que el percentatge total de dones en aquest àmbit és més elevat a les Balears, amb un 70,9%, mentre que a l'Estat el percentatge és d'un 67%.

Tornar