La població de les Illes continua augmentant a causa dels fluxos immigratoris dels quals es receptora la comunitat autònoma des de fa pràcticament un decenni, sobretot a partir de l'any 2000. Les dades publicades fins ara no permeten analitzar les conseqüències que pot tenir la situació econòmica actual en el comportament del component demogràfic migratori.
El 2007, la població augmentà quasi en 30.000 persones, amb una variació relativa de 2,9% respecte del 2006, la més alta de totes les comunitats autònomes. La distribució de la població es continua mantenint entre les autonomies amb un percentatge més alt de població nascuda fora: dos de cada deu dels seus residents han nascut en una altra comunitat autònoma i altres dos han nascut a l'estranger. La diferència entre els col·lectius segons el seu lloc de naixement és un reflex de com s'estan produint els fluxos immigratoris: la població nascuda a les Balears augmenta en part gràcies a l'aportació a la natalitat de la seva població autòctona més les segones generacions dels immigrants; la nascuda en una altra comunitat autònoma evoluciona cap a un envelliment, ja que l'entrada de població no és suficient per reemplaçar-la, i la nascuda a l'estranger es caracteritza per ser un col·lectiu heterogeni en edat de treballar.
En la natalitat i la fecunditat, l'aportació de les mares estrangeres continua tenint una forta incidència (27,9% dels nascuts vius). De fet, les dones estrangeres o les nascudes a l'estranger en edat fecunda constitueixen el 60% d'aquests col·lectius. També la població estrangera té una important contribució en la nupcialitat, ja que en el 30% dels enllaços almenys un dels contraents és estranger. La importància d'aquest col·lectiu en aquests fenòmens demogràfics hauria d'observar-se amb detall per saber si és a causa de pautes o models diferents als propis o bé es deu a altres interessos o a una combinació d'ambdós.
Tant la taxa de creixement vegetatiu (4,4‰) com la migratòria (30‰) supera la mitjana nacional (2,5‰i 15‰), de manera que l'evolució de la població balear es caracteritza pel seu fort dinamisme, i es col·loca en els dos casos entre les comunitats autònomes amb taxes més altes.