A1. NIVELLS DE BENESTAR

L’anàlisi del nivell de benestar econòmic de les llars a les Illes Balears al llarg del període 1998-2004 (darreres dades disponibles) planteja una situació general d’augment d’aquest nivell de benestar, el qual es troba per sobre de la mitjana de l’Estat. Aquesta tendència es fonamenta en un augment del nivell de despesa mitjana, i sobretot dels ingressos, acompanyat per un manteniment de les desigualtats relatives globals.

Pel que fa als indicadors de pobresa, es detecta una certa tendència cap a la reducció de la taxa de pobresa relativa per al global del període. Per a aquesta darrera, els resultats mostren que el nombre de llars susceptibles de ser classificats com a pobres estaria en un ventall entre el 4,37% i el 6,89% de la població, que en termes absoluts representaria entre 15.034 i 23.705 llars. En qualsevol cas, un element de reflexió és l’augment de la taxa de pobresa relativa tant en el conjunt espanyol com en les llars balears detectat l’any 2004.

Un element destacat en l’anàlisi presentada és el de la importància de la riquesa en habitatges com a font d’ingressos. Les dades de l’enquesta contínua de pressuposts familiars (ECPF) han confirmat que les llars amb pocs ingressos monetaris no necessàriament romanen en aquesta classificació si se’n té en compte la riquesa en immobles. En el cas concret de les llars jubilades s’ha obtingut que els seus ingressos augmentarien de mitjana un mínim del 25,1%. Així, l’indicador sintètic proposat es distribueix d’una manera molt més igualitària entre la població que no els ingressos monetaris.

A.2. DEMOGRAFIA

D’acord amb les xifres oficials la població dia 1 de gener del 2006 les Illes Balears superaren lleugerament el llindar del milió d’habitants (1.001.062 residents empadronats). Les Illes Balears continuen, per tant, la línia de fort creixement demogràfic iniciat d’ençà de mitjan dècada dels noranta del segle passat. Les taxes de creixement se situen al llarg del període per sobre de la mitjana estatal i, fins i tot, n’ocupen durant un llarg període la posició capdavantera.

El creixement de la població de les Illes és el resultat dels signes positius tant del creixement vegetatiu com del balanç migratori. El flux immigratori incessant i intens fa que les Illes experimentin canvis quantitatius i qualitatius sense precedents. Així, l’estudi de la població del 2006 segons el lloc de naixement ens mostra que les Illes presenten el major percentatge de l’Estat, quant a comunitats autònomes, de persones que han nascut a l’estranger (18,75%), mentre que ocupen la segona posició pel que fa a persones residents nascudes a altres comunitats, només superada per la Comunitat de Madrid (24,54%). Això fa que, després de Madrid, les Illes siguin la comunitat que presenta menys residents nascuts en el si de la comunitat (56,72%).

La taxa de natalitat arriba al 12,04 per mil, d’acord amb les xifres calculades per a 2005 per l’INE, xifra superior a la mitjana estatal que roman en el 10,73 per mil. La taxa de fecunditat ha augmentat lleugerament i se situa, d’acord amb les estimacions provisionals de l’INE per a 2006, en 1,404 fills per dona, mentre que la mitjana estatal assoleix un valor d’1,373. Aquesta taxa se situa lluny de la taxa de reemplaçament calculada per als països desenvolupats, que és de 2,1 fills per dona.

El comportament reproductiu de les Illes Balears segueix el mateix patró que el de la resta de països desenvolupats: retard en l’edat de tenir el primer fill, descens en el nombre mitjà de fills per dona, increment del nombre de fills de mares estrangeres (una quarta part dels naixements produïts a les Illes Balears ho són de mares estrangeres) i increment dels naixements de mares no casades. Aquests comportaments responen a la confluència de múltiples factors, entre els quals destaca de manera singular el nou rol de la dona en la societat.

Els intensos fluxos immigratoris provoquen el rejoveniment general de la població de l’arxipèlag i també de manera més accentuada de la dels grups potencialment actius. Així, l’edat mitjana de la població se situa el 2006 en 39,13 anys, la qual cosa representa uns dos anys de diferència entre l’edat mitjana per sexes (38,11 els homes i 40,16 les dones). No obstant això, les taxes d’envelliment i sobreenvelliment (86,34 i 11,87, respectivament, el 2006) continuen augmentant per l’increment de l’esperança de vida, assolit gràcies a les millores en el camp sanitari i en els hàbits de vida saludable i d’activitat personal i social que desenvolupen les persones de la tercera edat. Aquests indicadors demogràfics i altres de relacionats, com el de dependència, reflecteixen la major longevitat mitjana de les dones.

B. ELS QUATRE PILARS DE L’ESTAT DEL BENESTAR

La pressió demogràfica és una de les causes que posa a prova la resistència dels quatre pilars de l’estat del benestar, que són la sanitat, l’educació i cultura, l’habitatge i els serveis socials.

B.1. La sanitat

Una de les dades que corroboren el nivell de benestar social és que les Illes Balears s’han situat en les 7,19 defuncions per cada mil habitants, que és una de les taxes brutes de mortalitat més baixes de l’Estat, només superada per les Canàries, la Comunitat Valenciana, Madrid i Melilla. Això és així malgrat que els accidents de trànsit són una de les primeres causes de mort per motius derivats de comportaments de risc i són els que causen una taxa més elevada d’anys potencials de vida perduts. L’any 2006 el patró de la mortalitat ha seguit la tendència dels anys anteriors pel que fa a les causes relacionades amb la degeneració de l’organisme relacionada amb l’edat i amb els hàbits dels individus (alimentació, activitat esportiva, etc.). Les malalties del sistema circulatori són les causes de mort principals a les Illes Balears. Altrament, l’esperança de vida dels homes és de 73,1 i la de les dones, de 81,2 anys.

El total de la despesa sanitària el 2006 és de 1.034,79 milions d’euros, cosa que representa un increment del 5,56%. La despesa per habitant ha estat de 1.033,69 euros. El nombre de beneficiaris amb targeta sanitària és d’1.031.611 persones, xifra que representa un increment del 4,18%.

Cal destacar que les Balears presenten una taxa de donació de 47 donants per milió de població, molt superior a la xifra global per a tot Espanya, que és de 33,8. Aquestes xifres situen les Illes Balears al capdavant de totes les comunitats autònomes.

B.2. L’educació i la cultura

La xifra d’alumnes dels ensenyaments de règim general representa un increment respecte del curs anterior de 4.226 alumnes. Quant a les taxes netes d’escolaritat, val a dir que a totes les edats els percentatges estan per sota de les taxes estatals. En el primer cicle de l’educació infantil, mentre que a l’Estat espanyol és del 29,9%, a les Balears és del 15,7%. En el segon cicle, la diferència és inferior i només hi ha dos punts entre les dues taxes, que giren entorn del 95%. En l’ensenyament secundari obligatori, les taxes netes d’escolaritat representen un nivell significatiu d’abandonament dels estudis. Als 15 anys ja es comença a detectar un descens que ens situa quatre punts per sota de la mitjana de l’estat (93,2% davant el 97,5%), i a partir d’aquesta edat la diferència s’accentua més.

Els centres privats i concertats concentren el 39,6% de l’alumnat de l’educació secundària obligatòria (l’1,7% menys que el curs anterior) i el 37,2% de l’alumnat de primària (el 0,7% menys que el curs anterior). La representació als cicles formatius dels centres privats és molt baixa respecte al conjunt de l’Estat ja que representen només el 14,6% i el 10,3% de les matrícules dels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, respectivament. El total d’alumnes en ensenyament de règim general totalitzen 96.600 en centres públics , en centres concertats 50.475 i 5.132 ho fan en centres privats- l’evolució de la taxa bruta de població que finalitza l’ESO i batxillerat indica que, de manera constant i a tots els cursos, hi ha una diferencia entre Espanya i Balears de 5 a 9 punts a l’ESO, i de 10 a 14 punts als estudis de batxillerat, inferiors a Balears.

El creixement de la població estrangera als centres educatius de les Illes Balears el curs 2006-2007 fou del 10,7%, el més elevat de tot l’Estat, i molt per sobre de la mitjana nacional (6,5%). L’escola pública escolaritza més del 80% del total dels alumnes estrangers, de forma gairebé constant i a tots els nivells educatius, excepte en educació especial.

D’altra banda, a les Illes Balears van cursar estudis universitaris a la UIB i a les escoles i centres adscrits un total de 13.352 alumnes el curs 2006-2007, xifra que representa una pèrdua de l’1,15% del nombre d’alumnes. L’alumnat que va seguir els estudis a la UNED augmentà el 10,87% i a la UOC el 18,15%. El total d’alumnes universitaris matriculats a les diferents universitats superen els 23.700.

En l’àmbit cultural es pot destacar que ha augmentat el nombre de visitants a museus i a fundacions, sobretot als de Palma, on es concentren la majoria d’aquestes institucions culturals. En el camp de la música, cal dir que el nombre de discs compactes editats, en general, ha disminuït aquest darrer any. La creació literària a les Illes Balears ha augmentat respecte de l’any anterior, si bé continua tenint un pes poc representatiu dins l’àmbit estatal. D’altra banda, les dades corresponents als dipòsits legals dels consells insulars ens mostren un augment en l’edició de llibres, de fulls i de fullets l’any 2006 respecte del 2005. En el cas del teatre, ha augmentat molt el nombre d’espectadors en la major part dels casos, però no el nombre de funcions. En el món del cinema, tot i les aportacions de les institucions, que han fet possible tot un grapat de festivals, i també de les fundacions de Sa Nostra i La Caixa en el cinema cultural, continua havent-hi una tendència clara cap al cinema comercial i, més concretament, cap a la focalització en les grans produccions anglosaxones. Pel que fa als mitjans de comunicació, continua l’hegemonia de la televisió, per sobre de la premsa escrita i la ràdio. Destaca el moderat augment dels lectors de la premsa escrita. El consum televisiu a les Illes Balears el 2006 va ser de 208 minuts de mitjana diària. Les tres cadenes de televisió més vistes, per ordre d’importància, varen ser Antena 3, TVE-1 i Tele 5. Finalment, pel que fa a l’àmbit literari, es pot advertir que les biblioteques a les Balears aporten una gran quantitat d’activitats literàries, que ajuden a promoure la lectura, a més d’augmentar els fons amb noves adquisicions.

B.3. L’habitatge

Entre 1996 i 2006 els preus augmentaren el 264,5%, molt més que la mitjana espanyola (180,8%), i es varen accelerar de manera especialment intensa entre 1998 i 2001. No obstant això, a partir de 2002, els preus de Balears han crescut a una velocitat menor que aquesta mitjana. Segons les dades del Ministeri d’Habitatge (amb una nova base del 2005), l’habitatge lliure va arribar a Balears, durant el quart trimestre de 2006, a un preu mitjà de 2.264,5 euros per metre quadrat, i va ser el 13,8% més elevat que la mitjana espanyola, que es va situar en 1.990,5 euros. A les Illes Balears, la pujada anual de preus, sobre la base de preus trimestrals, es va moderar molt lleument, ja que va ser de l’11,5%. El 2005 havia despuntat fins al 12,9% des del 10,1% de l’any anterior. En canvi, el ritme de creixement dels preus mitjans espanyols va continuar desaccelerant-se el 2006, que passaren del 13,9% al 10,4%, fet que reflecteix una certa contenció de la demanda residencial. A les Balears el preu mitjà de l’habitatge usat és un 9,5% superior a la mitjana estatal.

Segons l’indicador de l’accessibilitat a l’habitatge elaborat pel Servei d’Estudis Econòmics del BBVA, el 2005 l’indicador corresponent a la mitjana espanyola es va situar en l’1,4. Segons l’estimació que efectua aquesta entitat financera per a 2006, va descendir a 1,2. Encara que no disposam de dades separades per comunitats autònomes des de 2004, podem estimar que l’indicador de Balears s’hauria situat entorn a l’1. Atès que es tracta d’indicadors mitjans, això significa que per a un creixent segment de la població resident a Balears la possibilitat d’accedir a un habitatge lliure de preu mitjà s’allunya cada vegada més, especialment per a les famílies que disposen només d’un sou o es troben en certes situacions de fragilitat econòmica.

El deteriorament de l’accessibilitat a l’habitatge s’accentuarà com a conseqüència de l’entrada en escena de l’augment dels tipus d’interès hipotecari. El nou cicle d’enduriment monetari afavorirà el desplaçament de part de la demanda d’habitatges de compra cap al lloguer. No obstant això, els darrers anys s’hi han sumat els efectes de diversos factors que han pressionat la demanda d’habitatge de lloguer i han provocat un ràpid augment dels preus d’arrendament. Tot això continua generant greus problemes d’habitatge per a alguns col·lectius, en especial per al joves, i l’aparició del subarrendament i situacions de precarietat i d’amuntegament associades a llars plurifamiliars.

B.4. Els serveis socials

A les Illes Balears el nombre de discapacitats, segons l’EDDES 2000 (enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut), és de 33.811, i representa una taxa de 45,87 discapacitats per 1.000 habitants, que en majors de 65 anys s’eleva a 259,55. Segons les dades facilitades pel Centre Base de Minusvàlids de la Conselleria de Presidència i Esports del Govern de les Illes Balears, el juliol de 2006 hi havia 59.375 registres a la base de dades corresponent a les persones amb discapacitat que han passat pels serveis de diagnòstic del Centre Base i que tenen un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Segons les dades de l’ESIB 2001 (enquesta de salut de les Illes Balears), la percepció de tenir algun tipus de discapacitat, en majors de 14 anys, la va tenir el 12,7% de la població enquestada, però en majors 64 anys arriba al 39,7%. Això ens indica que hi ha aproximadament un 14% de persones que es consideren discapacitades i no han estat valorades. La distribució per illes, de les persones amb grau de minusvalidesa superior al 33% (font: IBAS), mostra una prevalença major a Mallorca (35,8 casos per 1.000 habitants) que a Menorca (22,6) o Eivissa i Formentera (22,2), cosa que pot ser el reflex o d’una major accessibilitat als òrgans d’avaluació o bé d’una major tendència real a la discapacitat.

En termes generals, s’ha comprovat que:

• La discapacitat afecta totes les edats, però la població que en pateix és fonamentalment l’envellida; entre 20 i 44 anys és quan es produeix un augment considerable respecte a la franja d’edat anterior (causades per l’accidentalitat laboral, de trànsit...).

• La taxa de discapacitat augmenta exponencialment amb l’edat i a les Illes s’experimentarà, com també a la resta de l’Estat i Europa, un increment significatiu del nombre de persones majors en els pròxims anys; l’augment de l’envelliment ocasionarà més pressió sobre els sistemes de salut i els serveis socials, perquè les persones majors amb edats més avançades requereixen més atenció i cures (cal afegir-hi les que es troben en les mateixes circumstàncies perquè pateixen malalties o un altre tipus de discapacitat en edats inferiors).

• Les malalties, pel que fa a la prevalença, tenen diferent probabilitat de produir discapacitat (i el tipus varia segons l’edat).

• A la infància predominen les causes psíquiques en malalties amb seqüeles neurològiques o malalties neuromusculars degeneratives; en els adults adquireixen rellevància les seqüeles d’accidents de trànsit i laborals; en persones d’edat avançada, els trastorns que es troben fortament associats a les discapacitats, incloent-hi la cardiopatia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis mellitus, el càncer, la demència, la depressió, els problemes sensorials i els osteoarticulars i, globalment, l’etiologia més prevalent és la degenerativa.

• També predomina en les persones d’edat la pluripatologia, i són més susceptibles de patir discapacitats, que, quan apareixen factors externs, desencadenen la dependència.

Des d’un punt de vista prioritari cal tenir presents quatre àrees d’intervenció, atès que es produeixen altes taxes de dependències: a) les persones majors fràgils necessiten un tracte específic per les altes repercussions que impliquen en el sistema sociosanitari, i perquè és un problema emergent que es converteix en el repte dintre d’aquest àmbit; b) la discapacitat causada per trastorns osteoarticulars, també d’alta prevalença i amb forta repercussió funcional en l’autonomia i qualitat de vida de les persones de la nostra comunitat; c) la discapacitat per trastorns neurològics, problema rellevant per a l’autonomia dels pacients, causats principalment per trastorns vasculars cerebrals i demències; i d) la discapacitat per trastorns sensitius, per la seva prevalença i la possibilitat d’intervenció.

C. ALTRES INDICADORS SOCIALS

C.1. La justícia

Pel que fa a l’activitat de la Fiscalia, els delictes contra la vida mantenen els índexs dels anys anteriors. També es manté l’activitat de l’any passat dels delictes relatius a lesions genèriques. Amb relació als delictes contra la llibertat, s’ha produït una disminució significativa de les denúncies i un lleuger augment de les presentades per coaccions. Quant als delictes contra la llibertat sexual, els índexs es mantenen, en general, en relació amb l’any anterior, excepte pel que fa a les denúncies relacionades amb agressions sexuals, abusos sexuals i prostitució. Amb referència als delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, es mantenen els índexs de l’any anterior. Respecte dels delictes contra els drets dels treballadors, l’any 2006 es produeix un augment significatiu de les denúncies per delictes contra els drets laborals o de la Seguretat Social i es mantenen els nivells pel que fa als delictes contra la seguretat i la higiene en el treball o de tràfic de mà d’obra. A més, els delictes contra l’ordenació del territori han augmentat. D’altra banda, en els delictes contra la seguretat col·lectiva, es mantenen els nivells de l’any anterior, tot i que s’ha produït una lleugera disminució de les denúncies per delictes de tràfic de drogues i han augmentat les denúncies per conducció temerària. S’ha produït un descens generalitzat de les denúncies per falsificacions, excepte pel que fa a la falsedat de documents privats i a la usurpació d’estat civil.

C.2. L’economia social i solidària

La producció total d’aquest sector representà el 4,39% del PIB p. m. de Balears, l’any 2006. Les cooperatives, les Sal’s i les confraries de pescadors han ingressat 683,2 milions d’euros i han generat 4.741 ocupacions. Les institucions financeres socials han dut a terme operacions creditícies per un import de 209,5 milions d’euros i han generat 208 ocupacions. Les entitats asseguradores de l’economia social han ingressat 0,5 milions d’euros per primes corresponents a 1.723 pòlisses. Les iniciatives de responsabilitat social corporativa han ingressat 57,7 milions d’euros i han generat 785 ocupacions. Les fundacions d’iniciativa social han obtingut 5,4 milions d’euros d’ingressos. Els productors de l’economia solidària han ingressat 159,6 milions d’euros i han generat 2.921 ocupacions. Les associacions de l’economia social i solidària han donat cobertura a més de 7.550 socis i beneficiaris. En conjunt, les ocupacions i els socis beneficiaris de l’economia social han afectat 20.495 persones.

Tornar