El capítol II es divideix en dos apartats, mercat de treball i Seguretat Social, per mitjà dels quals es fa una anàlisi exhaustiva d’aquests dos àmbits, no tan sols des de la perspectiva de la nostra comunitat autònoma, que constitueix el principal objecte d’aquest estudi, sinó també posant en relació les dades obtingudes de l’any 2006 a les Illes Balears amb els resultats obtinguts a la resta d’Espanya.
Així, i en relació amb el mercat de treball, s’analitzen el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social, que al llarg del 2006 han estat 441.280. Aquests resultats milloren respecte de l’any passat. A més, en l’anàlisi de la població ocupada per branques d’activitat observam que hi ha un increment en tots els sectors econòmics, tret del sector agrícola.
La creació d’ocupació d’aquest any 2006 s’ha concentrat en el sector de la construcció, mentre que el sector de serveis és el segon amb l’augment més important. Així mateix, s’ha d’assenyalar la importància creixent del col·lectiu de treballadors estrangers, en especial els de països de fora de la Unió Europea. El total de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social al llarg del 2006 ha estat, com a mitjana, de 73.725 persones, xifra que suposa un increment del 18,8% respecte de l’any passat. D’altra banda, quant a la taxa d’atur, cal dir que durant l’any 2006 s’ha situat en el 6,5%, com a mitjana: 0,8 punts per sota de la taxa del 2005. En el rànquing per comunitats autònomes, les Illes Balears se situen en la cinquena posició pel que fa a la taxa d’atur més baixa.
Amb referència als índexs de qualitat del treball, les dades ens duen a fer una valoració relativament positiva respecte del lloc capdavanter que la nostra comunitat hi ocupa, la qual cosa s’explica pel bon comportament dels indicadors relatius a les taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur. Una anàlisi dels indicadors de l’Estratègia europea per a l’ocupació ens mostra, un any més, que les Illes Balears, si bé es troben en una posició millor que la resta de l’Estat, encara no compleixen els objectius establerts per la Comissió Europea en la Cimera de Lisboa.
Quant a les característiques bàsiques de la negociació col·lectiva a les Balears, cal reiterar que es tracta d’una estructura de caire sectorial. Els nostres convenis col·lectius sectorials més importants, pel nombre de treballadors que ocupen i per les empreses a les quals afecten, són els de l’hoteleria, la construcció i el comerç.
Respecte de l’activitat del Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), al llarg del 2006 el nombre d’expedients tramitats és de 5.617. Tots, llevat d’un arbitratge, són de conciliació/mediació. Globalment considerada, l’activitat del TAMIB s’ha incrementat en 104 expedients, és a dir, l’1,89%, percentatge considerablement inferior al de l’any passat.
Finalment, en l’àmbit de la prevenció de riscs laborals, com vàrem començar a fer en la memòria de l’any passat, s’hi analitzen el marc normatiu, l’activitat administrativa pública i privada en prevenció de riscs laborals, i l’àmbit de la negociació col·lectiva. Quant a la sinistralitat laboral, continua com a factor que mereix una atenció especial, ja que s’incrementa un 5,1%.
La recaptació líquida de la Seguretat Social a les Illes Balears durant l’exercici del 2006 ha estat de 2.247,57 milions d’euros (373.097 milions de pessetes), xifra que representa un increment del 8,24% respecte de l’any anterior.
El nombre total de pensions contributives que s’han percebut a les Illes Balears l’any 2006 és de 156.256, la qual cosa representa l’1,9% del nombre total de pensions contributives de l’Estat espanyol. La contrapartida monetària del total de pensions contributives ha arribat al valor de 1.168,09 milions d’euros, amb un increment del 6,64%. Per comparació a les dades relatives als valors mitjans de les pensions de les diferents comunitats autònomes, les pensions mensuals de les Illes Balears tenen un valor de 585,15 euros, i s’han situat sempre en els llocs més baixos de la taula. Només se situen per sota de les Balears: Galícia, Extremadura i Múrcia. Ara bé, a diferència de la comparativa per comunitats autònomes, la comparació de les pensions mitges amb les d’altres províncies posa de manifest que vint províncies presenten pensions mitges inferiors a les de la nostra comunitat autònoma uniprovincial, la qual cosa òbviament la situa més a prop de les posicions centrals de la taula que de les posicions inferiors. Si, a més, el que tenim en compte és l’import mitjà que percep cada pensionista, podem comprovar que en el 2006 hi ha vint-i-vuit províncies amb imports mitjos percebuts per pensionista inferiors al de la nostra comunitat autònoma, en la que s’aprecia un percentatge superior que la mitjana nacional de persones que perceben dos o més pensions. El cas més freqüent és el de la percepció d’una pensió de viduïtat simultàniament amb la de jubilació, a la qual cosa contribueix molt positivament el que la taxa d’activitat femenina sigui, en les Illes Balears de les més altes d’Espanya. Per províncies de l’arc mediterrani, només se situen per sobre de les Balears: Barcelona, València, Màlaga i Tarragona.
El total de pensions durant el 2006 va ésser de 155.831, mentre que el total de pensionistes va ésser de 137.009 persones, la qual cosa suposa una ràtio d’1,14 pensions per pensionista, constituint una de les ràtios més altes de l’Estat. En aquest sentit, l’import mitjà per pensionista suposa que les Illes Balears milloren el seu rànquing provincial en 8 posicions, i passen del lloc 32 al 24.
La pensió contributiva mitjana de Mallorca és de 590,63 euros; la de Menorca, de 593,10 euros; la d’Eivissa, de 568,69 euros, i la de Formentera, de 503,89 euros.
La mitjana mensual de les pensions de jubilació és de 645,33 euros; la de les pensions de viduïtat, de 427,49 euros; la de les d’incapacitat permanent, de 666,90 euros; la de les d’orfandat, de 252,19 euros, i les que són a favor dels familiars, de 270,69 euros.
L’import anual dels subsidis ha estat de 122,43 milions d’euros, amb un increment en relació amb l’any anterior del 7,15%.
Quant a la protecció per atur, la despesa relativa a les prestacions per atur és de 401,2 milions d’euros, xifra que significa una variació del 8,8% i un increment en el nombre de beneficiaris de l’1,5%. D’altra banda, durant l’exercici del 2006 també ha augmentat la cotització de la Seguretat Social un 4,3%, de manera que s’ha arribat a una quantia total de 107,12 milions d’euros