Resum Capítol I. Memòria 2005. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

El fort creixement real del comerç exterior al llarg del trienni 2004-2006 és la base de la recuperació econòmica mundial, si bé aquest impacte es reparteix de forma desigual a escala internacional. Així, tenim economies que presenten dèficits comercials molt importants, com la dels Estats Units i la d'Espanya, i d’altres amb superàvits comercials, com la del Japó, Alemanya o la Xina. Les economies que presenten dèficit exporten generació d’ocupació i de creixement econòmic a la resta del món. Així, el model econòmic mundial està representat pels Estats Units d’Amèrica, com a gran mercat mundial de consum i com a veritable locomotora de la demanda neta mundial, la qual genera feina, ocupació i reactivació econòmica a la resta de l’economia del món.

Tenim, doncs, que els saldos comercials estan desequilibrats per l’enorme dèficit comercial dels Estats Units, xifra que equival al –6,5% del seu PIB. Cada cop més, el dèficit comercial dels Estats Units es concentra en les seves relacions comercials amb la Xina, que ara representa ja una quarta part del total. Els Estats Units s’han convertit en el país del món que més necessitat té de rebre finançament de l’exterior, ja que acapara el 63,7% del total dels fluxos de finançament mundials. El segon país en importància és Espanya, que absorbeix el 7,4%. El primer país del món en aportar fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb un 13,5% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units. A continuació, per ordre d’importància, hi ha el Japó, amb un 12,2%; Alemanya, amb un 9%, i Rússia i l'Aràbia Saudita, amb un 8,8%.

Les perspectives per al 2007 i per al 2008 són de creixement, tal com mostren les previsions de primavera de la Unió Europea, del Fons Monetari Internacional i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Segons el darrer informe aparegut (OCDE), en el cas dels Estats Units es parla de pèrdues de creixement de –1,2 punts el 2007 i de –0,8 punts el 2008, respecte d'una taxa de creixement del 3,3% el 2006. En relació amb Europa, es preveu un manteniment del creixement entorn del 2,5% el 2006, 2,7% el 2007 i 2,3% el 2008. Pel que fa al Japó, les estimacions de creixement serien d'un 2,2% el 2006, el 2,4% el 2007 i 2,1% el 2008. En el cas de les dues grans economies emergents del món, la Xina i l'Índia, no es descarta que continuïn en creixements de prop del 10% per al bienni 2007-2008. En els cas de l’ocupació, destaca la recuperació de l’ocupació a Europa per sobre dels Estats Units, i en el cas dels costs laborals unitaris, que és l’indicador base avançat per inferir l’evolució futura de la competitivitat, destaca el millor comportament d'Europa respecte dels Estats Units, però pitjor respecte del Japó.

Pel que fa als principals reptes de la política econòmica internacional en el període 2007-2008, es pot destacar que, per la regulació d’un dels principals desequilibris internacionals, que és el dèficit per compte corrent de l’economia dels Estats Units, no es preveu un descontrol, sinó en tot cas una lleugera disminució. Més importants semblen els riscs de la desacceleració dels mercats immobiliàries a escala internacional, especialment, als Estats Units, per les implicacions que poden tenir en els mercats financers, i tot això en un context d’alces dels tipus d’interès. Ara bé, atès que les previsions d’inflació dins l’àrea de l’OCDE semblen mantenir-se entorn del 2% fins al final del 2008, no sembla previsible esperar un recorregut llarg a l’alça dels tipus d’interès. Les previsions per al 2008 són del 5% per als Estats Units, del 4,5% per a l’euro i del 0,5% per al Japó.

L’any 2006 a la zona euro es va produir una acceleració en el creixement, ja que va augmentar de l’1,4% al 2,7%. La previsió de creixement per al 2007 és del 2,6%, i per al 2008, del 2,5%. Pel que fa als principals emissors de turisme cap a les Illes Balears (Alemanya, el Regne Unit i Espanya), les previsions per als anys 2007 i 2008 són del 2,5% i del 2,4% quant a Alemanya, i del 2,8% i 2,5% quant al Regne Unit. Amb referència a Espanya, les previsions de creixement són del 3,7% l’any 2007 i del 3,4% l’any 2008. A l’Europa dels 27, el creixement mitjà ha estat del 3% l’any 2006, mentre que la previsió per al 2007 i per al 2008 és del 2,9% i del 2,7%, respectivament. La taxa de creixement de la inflació a la zona euro s’ha situat l’any 2006 en un 2%. L’objectiu a mitjà termini del Banc Central Europeu (BCE) és mantenir la taxa de creixement de la inflació entorn del 2% anual. A la nova Europa dels 27, la taxa de creixement de la inflació ha estat del 2,3% i es preveu que podrà disminuir fins al 2% el 2008.

Quant a protecció social, l’Agenda Social Europea revisada, vigent fins al 2010, completa la revisió intermèdia de l’Estratègia de Lisboa i té un paper fonamental en la promoció de la dimensió social del creixement econòmic. L’Agenda té dos eixos prioritaris: aconseguir la plena ocupació i aconseguir una societat més solidària.

Des de la Comissió Europea sobre el pla nacional i les prioritats en matèria de política de cohesió per al període 2007-2013, s’ha donat un suport complet a les prioritats de l’Estratègia nacional espanyola, que estan estretament vinculades a l’Estratègia de Lisboa a favor del creixement i l’ocupació de qualitat.

Finalment, la Unió Europea i els estats membres han reconegut que, juntament amb una educació d’alta qualitat i una formació contínua i un entorn propici a la innovació, l’Espai Europeu d’Investigació (EEI) és molt important per fer d’Europa una societat del coneixement capdavantera. El concepte de l’EEI combina els elements següents: un mercat interior europeu de la investigació, en el qual els investigadors, la tecnologia i els coneixements puguin circular lliurement; la coordinació efectiva de les activitats en l'àmbit europeu; els programes i les polítiques d’investigació nacionals i regionals, i les iniciatives executades i finançades a escala europea.

L’any 2006 els resultats de l’economia espanyola marquen una continuació de l’acceleració que va començar l’any 2003. La taxa de creixement del PIB augmentà el 3,9%, de manera que se supera en quatre dècimes la taxa de creixement de l’any anterior, la qual cosa constitueix el millor resultat des de l’any 2000. Aquests resultats s’obtenen gràcies a la fortalesa de la demanda interna i a uns resultats menys negatius del sector exterior, que varen ser els determinants d’aquest dinamisme. També és important la recuperació de la formació bruta de capital (6,3%), i, més concretament, la que es va fer en béns d’equipament, que es va accelerar trimestre a trimestre i que fou la més dinàmica del 2006, mentre que la inversió en construcció va registrar un creixement del 5,9%. També podem parlar de l’evolució del mercat de treball. El 2006 l’ocupació mesurada per l’enquesta de població activa va augmentar un 4,1%, 7 dècimes per sota del creixement del 2005, i la taxa d’atur es va situar en el 8,5%. Els comptes de les administracions públiques per segona vegada en molts d’anys tancaren el 2006 amb superàvit, que arribà a la magnitud de 17.898 milions d’euros en termes de comptabilitat nacional, quantitat que representa l’1,8% del producte interior brut.

Pel que fa al turisme, convé destacar els resultats favorables registrats el 2006 gràcies a la recuperació econòmica dels principals socis de la Unió Europea, de manera que el nombre de turistes va augmentar respecte de l’exercici anterior i Espanya es consolidà com la segona potència mundial turística.

La despesa en R+D suposa una primera aproximació a la propensió innovadora d’una economia. El 2005, Espanya se situava a l’1,12%, molt per sota de l’objectiu del 2% fixat per al 2010 en el Programa nacional de reformes (PNR); de la mitjana de la OCDE, que arribava al 2,25%, i molt lluny de les economies més desenvolupades, tant d’Alemanya (2,51%), com dels Estats Units (2,68%) o el Japó (3,18%), país, aquest darrer, que fins i tot supera el llindar objectiu del 3% fixat per l’Agenda de Lisboa com a objectiu comunitari per al 2010.

Segons el butlletí Conjuntura Econòmica de la Direcció General d’Economia del Govern de les Illes Balears, el creixement de l’economia balear el 2006 va ser del 2,8%, amb una recuperació de 0,6 punts percentuals respecte del 2005. Aquest creixement se situa 1,1 punts percentuals per sota de l’espanyol, però és superior en 0,4 punts percentuals al de la zona euro. Per illes el major creixement es dóna a Mallorca, amb un 3,1% i amb la recuperació de 0,5 punts percentuals, seguida de les Pitiüses, amb un 2,1% i amb l’augment de 0,9 punts percentuals; finalment hi ha Menorca, amb una taxa de l’1,5% i amb la pèrdua de 0,4 punts percentuals respecte de l’any 2005.

Per sectors econòmics, el sector primari té una estimació de creixement per al 2006 del 3,5%, amb una recuperació de 1,4 punts percentuals respecte de l’any passat. Les condicions climatològiques i la millor temporada turística han estat clau per a la major activitat del sector. Segons les dades de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, el sector primari ha gaudit el 2006 d’una producció final del VAB a cost de factors de 230,7 milions d’euros, dels quals el 87,97% correspon al subsector agroramader, un 9.73%, al subsector pesquer i la resta, el 2.30%, al subsector forestal.

El sector de la indústria i energia creix un 1,7% el 2006, amb un guany percentual de cinc dècimes respecte de l’any passat. El sector industrial segueix perdent pes en el mercat de treball de les Balears. Si es té en compte el nombre de treballadors del sector industrial en règim d’alta laboral a la Seguretat Social a les Illes Balears, aquests varen créixer un moderat 0,9%, amb 296 persones. Amb relació a l’evolució de l’índex de preus industrials (IPRI, base 2000), es pot observar el comportament ascendent d’aquests preus tant a Espanya com a les Illes Balears, si bé l’índex espanyol, des de mitjan any 2005, es manté per sobre del balear. Durant l’any 2006, el nombre d’empreses industrials a les Balears va caure un 0,18%, en passar de 5.415 empreses a 5.405. S’ha de destacar que en general creix el nombre d’empreses, però hi ha particularment tres grups que fan que el resultat sigui negatiu, indústries manufactureres diverses, amb una caiguda de 26 empreses (–3,83%); fusta i suro, amb 25 empreses manco que l’any anterior (–3,79%), i alimentació, begudes i tabac, en què hi ha una reducció de 10 empreses (–1,73%). En termes de la facturació de l’energia elèctrica per usos, s’observa que l’any 2006 presenta un major dinamisme que el 2005, ja que presenta una taxa de creixement del 3,48%. Es pot estimar queel conjunt de les indústries relacionades de manera més directa amb el sector de la construcció (l’extracció de minerals no metàl·lics ni energètics, la fabricació de productes minerals no metàl·lics i les indústries de la fusta ?\tret dels mobles?\, la cistelleria i l’esparteria) varen generar 5.245 persones ocupades, és a dir, el 16,7% del total del sector industrial. A més, les indústries de l’alimentació varen generar 5.499 ocupacions directes, la qual cosa significa el 17,47% de l’ocupació industrial i, juntament amb les indústries lligades a la construcció i a les indústries exportadores, representa una de les principals especialitzacions productives del sector industrial a les Illes Balears.

El sector de la construcció creix el 3,7%, amb un guany percentual d'1,2 punts per comparació a l’any passat. Així, el 2006, i per segon any consecutiu des del el 2001, l’indicador global d’activitat ha tornat a ser positiu, amb una taxa positiva del 12,6%, superior al 2,4% del 2005 i als índexs negatius dels anys 2002 (–3,2%), 2003 (–7,9%) i 2004 (–1,8%). Les dades de la Seguretat Social registraren un 9,1% més de treballadors que l’any 2005, any en què es va créixer el mateix percentatge que el 2004. Quanta l’atur, les xifres varen millorar: es va registrar una reducció del 8,2% respecte de l’any 2005, i el nombre mitjà d’aturats l’any 2006 es va situar en les 4.933 persones, enfront de les 5.232 del 2005.

Si des de l’any 2000, però sobretot a partir del 2003, la licitació pública havia augmentat de manera molt ràpida (amb creixements per sobre del 48%) i, a més, havia anat guanyant pes en el sector, el 2005 es produeix un canvi: la licitació pública es redueix un 35,7% i s'arriba a un total de 599,42 milions d’euros, davant els 931,65 milions d’euros de l’any 2004. El 2006, la licitació es recupera moderadament: creix a una taxa del 4,4% i registra una licitació total de 625,55 milions d'euros.Analitzant la licitació per categories, el 2006 l’edificació fou, per segona vegada des de l’any 2001, menor respecte de l’any anterior: es redueix un 9,3%. Es va passar d’invertir 288,9 milions d’euros el 2005 a 262,1 milions el 2006. No obstant això, l’obra civil va augmentar un 17,0%, mentre que l’any anterior es va reduir un 47,9%. El 2006, es varen invertir 363,5 milions d’euros, enfront dels 310,6 milions d’euros de l’any 2005. Respecte de l’origen d’aquestes inversions públiques, un 10,8% va provenir de l’Administració central, un 67,1% de l’Administració autonòmica (guanyant pes respecte del 2005, en què fou del 44,6%) i el 22,1% restant de l’Administració local (que fou la meitat que el 2005). L’augment en la licitació pública fou conseqüència, bàsicament, de la inversió de l’administració autonòmica, que va passar de finançar 267,0 milions d’euros el 2005 a 419,8 milions d’euros el 2006, cosa que suposar un 57,2% més. Quant a la inversió privada, l’any 2006 va continuar molt dinàmica i va créixer una taxa del 10,8% per sobre de la registrada el 2004 (8,1%), any en què es va posar fi a la moratòria urbanística. El nombre total d’habitatges visats també van superar el de l'any anterior, amb una taxa de creixement del 26,5% per al conjunt balear. Aquests creixements s’expliquen, en bona part, per l’entrada en vigor el 29 de setembre de 2006 del primer termini del Codi Tècnic de l’Edificació.

Finalment, el sector serveis creix un 2,8%, la qual cosa representa un guany percentual de tres dècimes en relació amb l’any passat, a remolc de la demanda dels residents i dels no residents. Les activitats principals del sector serveis a les Illes Balears són les següents: el turisme, el comerç, els transports i les comunicacions, les institucions financeres i les administracions públiques.

Es pot considerar que el nombre total de turistes a les destinacions principals de «sol i platja» competidores de les Balears és de 233,1 milions de turistes. Respecte d’aquest total, lesBalears representen una quota de mercat del 4,2%. En termes d’ingressos, les dades són de 186,6 milions de dòlars, amb una quota relativa corresponent a les Illes del 5,9%. Aquesta major participació relativa de les Illes en els ingressos es deu al fet que la despesa mitjana per turista a les Balears és superior a la mitjana internacional.

El càlcul de l’índex de posició competitiva turística (IPCTB) de les Illes Balears en preus mostra que del primer trimestre del 2004 al primer trimestre del 2006 es recupera la competitivitat un 6,3%, cosa que s’explica per una devaluació ponderada del tipus de canvi de l’euro/dòlar d’un 4,1% i també per una lleugera millora en la ponderació relativa del nivell de preus, que és d’un 2,3%. A partir del primer trimestre del 2006 i fins al darrer trimestre, es torna a donar una nova pèrdua en preus, d’un 3,9%, fet que només s’explica per una revaloració ponderada del tipus de canvi de l’euro/dòlar d’un 3,7%, ja que pràcticament es manté estable el nivell relatiu ponderat dels preus, que només s’incrementa un 0,2%.

Amb relació a l’evolució de les Balears respecte de les comunitats autònomes que són competidores en el segment del turisme de «sol i platja» (les Canàries, Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana), les Illes Balears són la comunitat autònoma que més augmenta el nombre d’estades el 2006, amb un 3,3%. Les Balears varen sumar un total de 12.577.800 turistes, cosa que representa un augment del 7,9% per comparació al 2005. Aquesta xifra suposa un màxim històric d’arribades aèries.

L’anàlisi de les arribades per nacionalitats i per via aèria mostra que el turisme alemany, amb 3,98 milions de turistes, va augmentar un 6,1% i se situa líder, amb el 33% del total. El turisme britànic, amb 3,37 milions, en canvi només augmenta l'1,1% i passa a representar el 27,9%. El tercer mercat per via aèria són els espanyols, que amb 2,43 milions creixen un 24,5% i representen el 20,1%. Aquestes tres nacionalitats representen el 81% del total. De la resta de nacionalitats, no n’hi ha cap que superi el mig milió, i la més important és Itàlia, amb 463.100 turistes, que creix un 10,9% i té un pes del 3,8%. El mercat alemany condiciona més que a les altres Illes el resultat anual del turisme a Mallorca, mentre que el britànic condiciona el resultat anual de les Pitiüses i, en especial, el de Menorca. També, convé ressaltar la importància creixent del mercat espanyol, perquè a les Pitiüses i a Menorca es consolida ja com el segon mercat en importància i a Mallorca té consolidada la tercera posició. A més a més, fa un paper important com a mercat desestacionalitzador.

Amb referència als vols de «baix cost» o «baix preu», cal remarcar que al llarg de l’any 2006 han arribat 3,8 milions de passatgers, amb un creixement del 13,4%. Cal destacar que les Balears representen el 21,9% del total d’entrades de passatgers en companyies aèries de baix cost, només superada per Catalunya (4,2 milions d’entrades).

Respecte del 2006, l’estacionalitat presenta una lleugera variació positiva de nou dècimes. L’estada mitjana és d’11 dies i ha disminuït en 0,1 dies (–1,2%). El total d’estades és de 125,2 milions, amb un increment del 6,4%.

Les Illes Balears disposen de 423.259 places reglades. La millora del grau d’ocupació dels establiments hotelers (sense apartaments), i també la millora en el nivell de preus en temporada alta han permès millorar lleugerament el nivell de beneficis.

El total de la despesa turística arriba a un valor de 11.138,8 milions d’euros, amb un creixement del 7,2%, el 81,3% (9.095,4 milions d’euros) dels quals correspon al turisme estranger, amb un creixement del 3,2%, i la resta, al turisme nacional, amb un pes del 18,7% i un creixement del 28,9%.

Finalment, l’ocupació total, com a mitjana anual, va arribar a les 72.164 persones, amb un creixement del 2,7%, 59,8 mil de les quals són assalariats (el 82,9%), que creixen el 3,1%, i 12,4 mil autònoms (el 17,1%), amb una crescuda del 0,8%. Per trimestres, l’estacionalitat de l’ocupació (diferència entre la punta trimestral màxima i la mínima) es pot calcular de 57,9 mil persones.

L’any 2006 hi havia a les Illes Balears 20.064 empreses del sector del comerç, és a dir, el 22,79% del total d’empreses, de manera que el nombre disminueix un 2% respecte del 2005. El 68,4% d’aquestes empreses es dedicaven al comerç al detall; el 22,3%, al comerç a l’engròs, i el 9,3%, a la venda, al manteniment i a la reparació de vehicles. Si ens fixam en l’evolució conjuntural del sector, podem comprovar que a les Illes Balears les vendes del comerç al detall varen créixer durant el 2006 un 3,27% ?\pràcticament la mateixa xifra que l’any passat, 3,29%?\, però molt lluny del creixement mitjà observat a la resta de comunitats autònomes (5,03%). L’ocupació en el comerç al detall es va incrementar al llarg de l’any un 1,98%, quatre dècimes més del nivell a Espanya, on l’ocupació va augmentar un 1,58%. D’altra banda, la inflació en el sector del comerç al detall s’estima que va ser el 2006 del 2,1%, una dècima per sobre que la inflació a la resta de l’Estat.

El sector del transport és el tercer element en importància del sector de serveis privats, ja que genera el 15,3% del total del VAB a cost de factors de les Illes Balears. En primer i segon lloc, trobam respectivament el sector del turisme, amb un 42%, i el comerç, amb un 23,4%. El transport per via marítima mostra un creixement generalitzat, malgrat que amb xifres moderades. El transport de viatgers per via marítima regular creix globalment un 5,32%, el transport de mercaderies un 6,94% a Mallorca, un 26,32% a Eivissa i un 7,31% a Maó. Els creuers turístics pugen un 5,23% a Palma i un 10,38% a Maó (però amb una variació negativa d’un 41,1% a Eivissa). Hem de remarcar que, mentre que el transport per carretera arriba als 15,2 milions de desplaçaments (un 11,61% d’increment respecte de l’any 2003), el transport per ferrocarril, amb 5,2 milions de passatgers, pràcticament no experimenta variació (–0,36%). En relació al transport aeri les Illes Balears registraren més de 29,5 milions d’arribades, un increment respecte de l’any anterior d’un 5,6%. Són destacables les variacions positives en tots els aeroports de les Illes Balears; Eivissa, amb un 7,1%, va experimentar el creixement percentual major (després de tres anys de caigudes). Palma registrà el 75,8% del total de les arribades a les Illes Balears, Menorca un 9,1% i Eivissa un 15,09%. Finalment, pel que fa a les telecomunicacions, a l’any 2006 les línies fixes continuen la seva tendència negativa, concretament un 11,5% de disminució. És molt destacable l'increment de les línies ADSL, un 139,88%, i les RDSI, amb un 38,3% d’augment (després de dos anys de forta caiguda). Les línies de telefonia mòbil es redueixen un 48,2%, després d’un parell d’anys de forts increments.

En un context caracteritzat per la progressiva millora de l’activitat de la zona euro, l’expansió de la liquidat, i davant la identificació d’alguns riscs en l’horitzó per una adequada millora de l’estabilitat dels preus, el BCE va seguir la política monetària, iniciada el mes de desembre del 2005, i va pujar en cinc ocasions el tipus d’interès, per situar-lo al final de l’any 2006 en el 3,50%; així, es va tornar a una època de tipus d’interès reals positius. Aquesta realitat ha tingut incidència en l’activitat bancària. Efectivament, els crèdits concedits han sofert un cert alentiment, ja que han augmentat a un ritme del 9,94%, considerablement inferior al registrat l’any anterior, del 24,2%. D’altra banda, el volum de dipòsits captats va augmentar en major proporció, en un 15,05%. No obstant això, el saldo net en la intermediació bancària, definit com la diferència entre els crèdits i els dipòsits nets totals, mostra com les Balears és la comunitat autònoma amb un major volum de crèdits en relació amb els dipòsits. El nombre total d’hipoteques sobre finques es va incrementar en un 1,74 % respecte de l’any 2005, de manera que es va situar en 56.926 garanties hipotecàries. En termes monetaris, el capital prestat va ser de 9.409,21 milions d’euros, un 17,31% més que durant l’any anterior. D’aquesta manera, la quantia mitjana hipotecada a les Balears va ser superior als 165.000 euros, 8.412 euros més que la mitjana a escala espanyola. Les entitats bancàries operatives a les Balears, si bé mantenen un menor grau de productivitat que en l’àmbit nacional, tant en concessió de crèdits com en la captació de dipòsits, han registrat un avanç en la productivitat de l’oficina bancària a les Illes. Pel que fa al mercat borsari, destaca el bon comportament de la borsa espanyola; l’Íbex-35 es va revalorar un 31,8%, clarament per sobre dels seus equivalents europeus. Respecte dels valors de les quatre empreses de les Balears que cotitzen en el mercat borsari, han obtingut, en tots el casos, revaloracions per sobre del principal índex de referència del mercat espanyol.

El total del consum públic a les Illes Balears (els salaris més les compres de béns i serveis) va arribar als 3.105,9 milions d’euros, la qual cosa representa el 12,98% de la renda interior bruta a preus de mercat (RIB p. m.), 4 punts per sota del nivell estatal, i el nivell de consum públic més baix en el conjunt de les comunitats autònomes, després de Madrid. En contrapartida, l’estalvi públic va ser de 6.026,6 milions d’euros, mentre que la inversió pública es va situar en els 620 milions d’euros, de manera que es generà una capacitat de finançament per al conjunt de les administracions públiques (l’estatal, l’autonòmica, la insular i la local) de 5.406,6 milions d’euros, equivalent al 28,7% de la RIB p. m., que és el percentatge més alt respecte del conjunt de les comunitats autònomes.

Els pressuposts generals de l’Administració general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l’any 2006 varen ser de 2.713,97 milions d’euros (451.566,6 milions de pessetes), xifra que suposà un increment del 4,9% i representa el 11,13% del PIB regional. Quant a les administracions insulars, el pressupost agregat dels tres consells insulars l’any 2006 s’incrementà el 12,12%, en superar els 395 milions d’euros. El pressupost agregat dels consells insulars representa l’1,62% del PIB a preus de mercat. El deute públic dels ens insulars es manté per sota dels trenta milions d’euros. Amb referència al pressupost dels ajuntaments de la Comunitat Autònoma, el volum total de l’exercici del 2006 superà la barrera dels mil milions d’euros (1.056,95 milions d’euros). Així mateix, el pressupost de les administracions locals per a l’any 2006 arribà al 4,33% del PIB balear.

El deute acumulat de les Illes Balears durant l’any 2006 va ser de 1.669 milions d’euros, un 5% superior al de l’any anterior. Aquesta quantitat representa un 2,9% del deute total de les comunitats autònomes espanyoles. Cal dir que aquesta quantitat representa el 6,84% del PIB regional. El nivell d’endeutament per habitant es va incrementar en relació amb l’exercici precedent, ja que l’any 2005 va ser de 1.616,26 euros, mentre que l’any 2006 arribà als 1.667,23 euros, amb una variació del 3,2%. Només estan per sobre València, Galícia, Andalusia, Catalunya, Madrid i Castella i Lleó. D’altra banda, la recaptació tributària que ha obtingut la Delegació Especial d’Hisenda arribà l’any 2006 als 2.719 milions d’euros, amb un increment del 13,65% respecte de l’any 2005.

La majoria d’indicadors de lademanda final del consum dels residentses mantenen estables. La suavització dels preus del petroli ha repercutit en un menor índex de preus de consum, i la contínua creació d’ocupació afavoreix les expectatives dels consumidors. No obstant això, les pujades dels tipus d’interès són els factors que més afecten la renda de les famílies, majoritàriament endeutades. La major part dels indicadors de la demanda final d'inversiómostra signes positius suaus.

El dèficit comercial, una vegada excloses les partides distorsionants, va passar d’un dèficit de 334.113 milers d’euros el 2005 a 505.910 milers d’euros el 2006: el dèficit es va incrementar un 51,4%. Aquest augment s’explica pel comportament dels combustibles minerals, que generaren un dèficit comercial que va passar de 210.828 milers d’euros el 2005 a 334.428 milers d’euros el 2006, cosa que va suposar un augment del 58,6%. Les partides que registraren superàvits comercials foren les del calçat, amb 75.147 milers d’euros; les de material de transport, amb un saldo de 33.224 milers d’euros; els productes d’indústries químiques i derivats, amb 9.644 milers d’euros, i les perles fines i la bijuteria, amb 1.583 milers d’euros.

La inversió estrangera va disminuir el 52,6% l'any 2006 i va assolir els 97,4 milions d'euros (108,2 milions d'euros menys que el 2005).En el conjunt de les comunitats autònomes es produeix, en canvi, un creixement del 8,2%; s'arriba als 8.197,3 milions d'euros, amb un increment de 619,2 milions d'euros, per la qual cosa les Balears perden 1,5 punts en la seva participació, que per a l'any 2006 és de l'1,2%.

C.3. Anàlisi de la inflació, de la renda per càpita i dels fluxes de finançament

La inflació va ser del 3,5% a les Illes Balears, que coincideix amb la mitjana espanyola, però aquesta és 1,4 punts superior a la que presenta l’índex de Preus de Consum Harmonitzar (IPCH) de la Unió Monetària Europea (UE-12). Aquesta circumstància reflecteix una pèrdua de competitivitat, en relació als països europeus, per a tots els béns i serveis que són ofertats des de Balears.

Les Illes Balears presenten un nivell de vida alt i, en termes de PIB regional per habitant o renda per càpita, aquest fet es confirma, ja que ocupen la sisena plaça, amb un índex de 104,8 respecte d’Espanya de 100, per darrere del País Basc, Madrid, Navarra, Catalunya i Aragó. Per comparació a l’any 2000 hem perdut 18 punts, fet que es pot explicar, inicialment, perquè la renda regional ha crescut menys que la mitjana espanyola, mentre que la població experimenta un dels creixements regionals més importants per comunitats autònomes. Si es té en compte el concepte de renda familiar bruta disponible per càpita corregida pel poder de compra, les Illes Balears també se situen en cinquena posició dins el conjunt de comunitats autònomes, amb un índex respecte d’Espanya de 100 de 105,9, per darrere de Madrid (129,1), Navarra (125,8), País Basc (124,7) i Catalunya (109,2).

Una característica rellevant que presenten aquestes comunitats riques és que generen uns elevats nivells d’estalvi regional, que en el cas de les Balears per a l’any 2005 se situen en els 9.816,2 milions d’euros, un 39% dels quals procedeixen del sector privat i l’altre 61%, del sector públic. Aquestes dades demostren que les Balears estalvien un 42,75% del PIB regional, que és la quota més elevada per al conjunt de comunitats autònomes. Les segueixen per ordre d’importància Madrid (34,72%), Catalunya (33,34%), Navarra (32,82%), el País Basc (30,06%), la Comunitat Valenciana (29,42%) i La Rioja (28,47%).

També es pot destacar que el fet determinant de la inversió regional no són les taxes regionals d’estalvi, ja que totes les comunitats autònomes que superen el 25% de quota regional d’estalvi respecte del PIB inverteixen per sota dels nivells d’estalvi generats, de manera que es dóna un sobrant d’estalvi que no és canalitzat cap a la inversió regional, sinó cap al transvasament de recursos financers a l’exterior en forma de capacitats de finançament. Per tant, és a les comunitats autònomes més riques i amb més capacitat d’estalvi on es generen les capacitats més elevades de finançament cap a la resta de comunitats, atès el menor esforç inversor relatiu. En el cas de les Balears, l’any 2005 es pot comprovar que la capacitat de finançamentde 3.214,3 milions d’euros es deu exclusivament al sector públic, amb 5.406,6 milions d’euros, ja que el sector privat es troba en una situació de necessitat de finançament per un valor de –2.192,3 milions d’euros, tot i l'elevat volum d'inversions estrangeres que fa el sector turístic a l'exterior, que són comptabilitzades ex-ante com a estalvi regional del sector privat.Altrament, les dades aclareixen que les Illes Balears són la comunitat autònoma que presenta el percentatge respecte del PIB més alt de capacitat de finançament del sector públic quant a la resta de comunitats autònomes, que, per a l'any 2005, és d’un 28,7%.

D. PRINCIPALS ACCIONS DEL GOVERN EN EL CAMP DEL MEDI AMBIENT I DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT I DE LA INFORMACIÓ

Com a camps d’actuació es destaquen, entre d’altres, el medi ambient, per tal de consolidar les polítiques de sostenibilitat, i també l’impuls de la societat del coneixement i de la informació, com a principal eina modernitzadora de l’entremat productiu i social de les Illes Balears.

Amb relació al medi ambient cal destacar l’informe sobre el canvi climàtic elaborat per les Nacions Unides, conegut com a IV Informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. En relació amb aquesta problemàtica, cal recordar que el Govern de les Illes Balears va estimar convenient crear, mitjançant el Decret 3/2005, de 2 de gener, l’Oficina Balear del Canvi Climàtic, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta oficina exerceix les funcions relatives a la coordinació de les actuacions que s’executen en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de canvi climàtic i al compliment del compromís de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle; al control de la contaminació atmosfèrica i de la qualitat de l‘aire (el laboratori de l’atmosfera); a la gestió de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle; al compliment de les obligacions internacionals i comunitàries d’informació inherents a les emissions contaminants de gasos d’efecte hivernacle i de la qualitat de l’aire dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i al seguiment i l'evolució del clima. En aquest àmbit, el 23 de novembre de 2006 es presentà l’estudi de les tendències climàtiques de les Illes Balears, fruit del Conveni de col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i la Universitat de les Illes Balears (UIB) per tal de desenvolupar activitats de recerca i formació dins l’àrea del canvi climàtic a les Illes. L’estudi reflecteix la tendència de la precipitació en els darrers 50 anys i la tendència de la temperatura durant els darrers 30 anys. També el 23 de novembre de 2006 el conseller de Medi Ambient signà un conveni amb GESA per tal de col·laborar en matèria de contaminació atmosfèrica, meteorologia i canvi climàtic. Cal esmentar també l’Avantprojecte de llei de contaminació acústica, que té com a objectiu prevenir, vigilar i corregir la contaminació acústica per renous i vibracions per evitar els danys que puguin causar a la salut humana. El 21 de setembre de 2006, també es va publicar en el BOIB núm. 133 la Llei d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears (11/2006), amb la finalitat d’aconseguir un nivell elevat de protecció del medi ambient.

Quant a la societat del coneixement i de la informació en els darrers anys, s'ha produït un augment de la despesa total d'R+D, a causa de l'increment de la despesa en R+D executada en el sector públic i, sobretot, de l’augment experimentat en la despesa executada per les empreses. No obstant aquest creixement, respecte del conjunt de l'Estat espanyol i la resta de països industrialitzats, les Illes Balears han acumulat un important endarreriment quant a la despesa d'R+D. La despesa d'R+D/PIB a les Illes Balears de l'any 2005 (0,28%) representa tan sols un quart del total nacional (1,13%). Aquest endarreriment també es manifesta en comparar la despesa d'R+D/PIB, ja que les Illes Balears es troben entre les quatre comunitats amb valors inferiors al 0,5%. Pel que fa a l'innovació, l'any 2005 el percentatge de la despesa respecte del PIB va ser del 0,83%, dada molt positiva ja que representa més de la meitat del total nacional. La taxa acumulativa de creixement anual en innovació, respecte de l'any 2004, ha estat del 126,44%, que és molt superior a l'increment de despesa en innovació del conjunt de l'Estat espanyol (9,17%). A més, si comparam aquest increment amb la resta de comunitats autònomes, les Illes Balears figuren com la comunitat autònoma amb major taxa acumulativa de creixement i amb una gran diferència respecte de la resta de comunitats autònomes. D'altra banda, l’any 2005 el percentatge d’activitats innovadores de les empreses de les Illes Balears sobre el total espanyol va ser d’un 1,34%, fet que posa de manifest que les empreses de les Illes Balears cada cop tenen més pes sobre el total d’Espanya. Del conjunt d’indicadors de recerca i innovació de les Illes Balears en relació amb Espanya, destaca aquest indicador enfront de tots els altres, ja que és l’únic que supera l’1%. Finalment, pel que fa a les patents, models d’utilitat i disseny industrial, destaca el fort increment de les patents a escala nacional que hi ha hagut en els darrers tres anys a les Illes Balears (45% del 2004 al 2005, i 14% del 2005 al 2006), cosa que denota l’activitat creixent del sector de recerca i innovació a les Illes Balears.

La planificació de la societat del coneixement a les Illes Balears es concentra en el Pla de ciència, tecnologia i innovació de les Illes Balears (2005-2008). Per executar els diferents programes i subprogrames del Pla, s'identifiquen tota una sèrie d'instruments financers competitius (beques, subvencions) i no competitius (convenis, contractes programa). Els recursos humans són el factor limitant de la capacitat d’absorció i de producció de coneixements d’un sistema d’innovació, i aquest continua essent un dels punt més dèbils de les Illes Balears. Per això, es va considerar prioritari fer un esforç en aquest sentit.