Entre 1996 i 2006 els preus augmentaren el 264,5%, molt més que la mitjana espanyola (180,8%), i s’accelerà de manera especialment intensa entre 1998 i 2001. No obstant això, a partir de 2002, els preus de Balears han crescut a menys velocitat que la mitjana. Segons les dades del Ministeri d’Habitatge (amb una nova base del 2005), l’habitatge lliure va arribar a Balears, durant quart trimestre de 2006, a un preu mitjà de 2.264,5 euros per metre quadrat, el 13,8% més elevat que la mitjana espanyola, que es va situar en 1.990,5 euros. A les Illes Balears, la pujada anual de preus, partint de preus trimestrals, es va moderar molt lleument i va créixer l’11,5%. El 2005 havia despuntat fins al 12,9% des del 10,1% de l’any anterior. En canvi, el ritme de creixement dels preus mitjans espanyols va continuar desaccelerant-se el 2006, que va passar del 13,9% al 10,4%, la qual cosa reflecteix una certa contenció de la demanda residencial. A les Balears el preu mitjà de l’habitatge usat és el 9,5% superior a la mitjana estatal.
Segons l’indicador de l’accessibilitat a l’habitatge elaborat pel Servei d’Estudis Econòmics del BBVA, el 2005 l’indicador corresponent a la mitjana espanyola es va situar en l’1,4. Segons l’estimació que efectua aquesta entitat financera per al 2006, va descendir a l’1,2. Encara que no disposam de dades separades per comunitats autònomes des de 2004, podem estimar que l’indicador de Balears s’hauria situat entorn a l’1. La quota del préstec representa el 2006 el 28% de la renda salarial familiar, davant el 24,6% de l’any anterior, amb valors referits a la mitjana espanyola. Tractant-se d’indicadors mitjans, això significa que per a un creixent segment de la població resident a Balears la possibilitat d’accedir a un habitatge lliure de preu mitjà s’allunya cada vegada més, especialment per a aquelles famílies que disposen només d’un sou o es troben en certes situacions de fragilitat.
El deteriorament de l’accessibilitat a l’habitatge s’accentuarà com a conseqüència de l’entrada en escena de l’augment dels tipus d’interès hipotecari. El nou cicle d’enduriment monetari afavorirà el desplaçament de part de la demanda d’habitatges de compra cap el lloguer. No obstant això, en els darrers anys, s’han sumat els efectes de diversos factors que han pressionat la demanda d’habitatge de lloguer i han provocat un ràpid augment dels preus d’arrendament. Entre aquests hi ha l’augment de la població immigrant. Tot això, continua generant greus problemes d’habitatge a alguns col·lectius, en especial als joves, i l’aparició del subarrendament i situacions de precarietat i amuntegament associades a llars plurifamiliars.