![]() |
| RESUM. 2. DEMOGRAFIA I LLAR |
El creixement de la població de les Illes és el resultat dels signes positius tant del creixement vegetatiu com del balanç migratori. La taxa de creixement vegetatiu (balanç entre naixements i defuncions sobre el total de la població) assoleix un valor de 3,86 per mil per sobre de la mitjana, que tan sols arriba al 2,49 i és una de les més elevades de tot l’Estat. La xifra de naixements provisionals de l’any 2006 fou d’11.697, mentre que les defuncions assoliren un valor provisional de 7.157 i, per tant, el balanç fou positiu en 4.540 nous habitants. El segon bloc de factors té molt més pes: el flux immigratori incessant i intens fa que les Illes experimentin canvis quantitatius i qualitatius sense precedents. Així, l’estudi de la població del 2006 segons el lloc de naixement ens mostra que les Illes presenten el major percentatge de l’Estat, quant a comunitats autònomes, de persones que han nascut a l’estranger (18,75%), mentre que ocupen la segona posició pel que fa a persones residents nascudes a altres comunitats autònomes, només superada per la Comunitat de Madrid (24,54%). Això fa que, després de Madrid, les Illes siguin la comunitat que presenta menys residents nascuts en el si de la comunitat (56,72%). La taxa de natalitat arriba al 12,04 per mil, xifra superior a la mitjana estatal, que roman en el 10,73 per mil. La taxa de fecunditat ha augmentat lleugerament i se situa, en 1,404 fills per dona, mentre que la mitjana estatal assoleix un valor d’1,373. Aquesta taxa se situa lluny de la taxa de reemplaçament calculada per als països desenvolupats, que és de 2,1 fills per dona. Actualment, una quarta part dels naixements produïts a les Illes Balears ho són de mares estrangeres. Els intensos fluxos immigratoris provoquen el rejoveniment general de la població de l’arxipèlag i també, de manera més accentuada, de la dels grups potencialment actius. La població potencialment activa (població compresa entre 16 i 64 anys) se situa en el 70,14%, gairebé 2,5 punts més que l’any 1998. No obstant això, les taxes d’envelliment i sobreenvelliment (86,34 i 11,87, respectivament el 2006) continuen augmentant per l’increment de l’esperança de vida, assolit gràcies a les millores en el camp sanitari i en els hàbits de vida saludable i d’activitat personal i social que desenvolupen les persones de la tercera edat. |