En aquest apartat s’analitza el nivell de benestar econòmic de les llars balears, posant l’èmfasi tant en el valor mitjà dels seus indicadors de recursos econòmics com en la seva distribució entre les llars. Les principals aportacions d’aquest apartat respecte d’anteriors memòries són: (1) l’ampliació de l’espai temporal, que en aquesta memòria abasta el període 1998-2004; (2) l’indicador de despesa es presenta diferenciant entre la despesa en aliments, en la resta de béns i serveis no duradors, i la despesa total (que inclou, a banda de les dues categories anteriors, la despesa en béns duradors); (3) la incorporació a l’anàlisi de la informació del nivell d’ingressos monetaris de les llars, de manera que es poden comparar els resultats segons si s’utilitzen mesures de despesa o ingressos, i (4) la introducció d’un nou indicador sintètic que combina la informació d’ingressos monetaris i de riquesa en habitatges.
Els resultats plantegen una situació general d’augment del nivell de benestar per al global del període analitzat, 1998-2004. Aquesta tendència es fonamenta en un augment del nivell de despesa mitjana, i sobretot dels ingressos, acompanyat per un manteniment de les desigualtats relatives globals. Quant al nivell de despesa, les llars balears continuen presentant una despesa superior a les del conjunt espanyol, 13,1%, i disposen d’uns ingressos superiors (20,4%). La descomposició de la despesa total en les diferents categories ha palesat que el patró de despesa és semblant al de la resta de comunitats autònomes amb nivells d’ingressos alts.
Pel que fa als indicadors de pobresa, es detecta una certa tendència cap a la reducció de la taxa de pobresa relativa per al global del període. Per a aquesta darrera, els resultats mostren que el nombre de llars susceptibles de ser classificades com a pobres estaria en un ventall entre el 4,37% i el 6,89% de la població, que en termes absoluts representaria entre 15.034 i 23.705 llars. En qualsevol cas, un element de reflexió és l’augment de la taxa de pobresa relativa tant al conjunt espanyol com a les llars balears detectat l’any 2004.
Un element destacat en l’anàlisi presentada és el de la importància de la riquesa en habitatges com a font d’ingressos. Les dades de l’ECPF han confirmat que les llars amb pocs ingressos monetaris no necessàriament romanen en aquesta classificació si se’n té en compte la riquesa en immobles. En el cas concret de les llars jubilades s’ha obtingut que els seus ingressos augmentarien de mitjana un mínim del 25,1%. Així, l’indicador sintètic proposat es distribueix d’una manera molt més igualitària entre la població que no els ingressos monetaris.