L’any 2006 els resultats de l’economia espanyola marquen
una continuació de l’acceleració que va començar
l’any 2003. La taxa de creixement del PIB augmentà el 3,9%,
de manera que se supera en quatre dècimes la taxa de creixement
de l’any anterior, la qual cosa constitueix el millor resultat des
de l’any 2000.
Aquests resultats s’obtenen gràcies a la fortalesa de la demanda interna i a uns resultats menys negatius del sector exterior, que varen ser els determinants d’aquest dinamisme. També és important la recuperació de la formació bruta de capital (6,3%), i, més concretament, la que es va fer en béns d’equipament, que es va accelerar trimestre a trimestre i que fou la més dinàmica del 2006, mentre que la inversió en construcció va registrar un creixement del 5,9%.
També podem parlar de l’evolució del mercat de treball. El 2006 l’ocupació mesurada per l’enquesta de població activa va augmentar un 4,1%, 7 dècimes per sota del creixement del 2005, i la taxa d’atur es va situar en el 8,5%.
Els comptes de les administracions públiques per segona vegada en molts d’anys tancaren el 2006 amb superàvit, que arribà a la magnitud de 17.898 milions d’euros en termes de comptabilitat nacional, quantitat que representa l’1,8% del producte interior brut.
Pel que fa al turisme, convé destacar els resultats favorables registrats el 2006 gràcies a la recuperació econòmica dels principals socis de la Unió Europea, de manera que el nombre de turistes va augmentar respecte de l’exercici anterior i Espanya es consolidà com la segona potència mundial turística.
Al llarg del 2006 l’evolució de la inflació va estar marcada per dos períodes clarament diferenciats: de gener a juliol, continuà la tendència de creixement dels preus observada el 2005, mentre que en els darrers mesos del 2006 i els primers del 2007, es va iniciar una desacceleració. Aquest factor va estar condicionat pel comportament dels preus del petroli i altres matèries primeres, encara que al final del 2006, la desacceleració de la demanda interna per un menor consum de les llars en un entorn de tipus d’interès creixents també va contribuir a la reducció de la inflació.
La despesa en R+D suposa una primera aproximació a la propensió innovadora d’una economia. El 2005, Espanya se situava a l’1,12%, molt per sota de l’objectiu del 2% fixat per al 2010 en el Programa nacional de reformes (PNR); de la mitjana de la OCDE, que arribava al 2,25%, i molt lluny de les economies més desenvolupades, tant d’Alemanya (2,51%), com dels Estats Units (2,68%) o el Japó (3,18%), país, aquest darrer, que fins i tot supera el llindar objectiu del 3% fixat per l’Agenda de Lisboa com a objectiu comunitari per al 2010.