El fort creixement real del comerç exterior al llarg del trienni 2004-2006 és la base de la recuperació econòmica mundial. Així, el model econòmic mundial està representat pels Estats Units d’Amèrica, com a gran mercat mundial de consum i com a veritable locomotora de la demanda neta mundial, la qual genera feina, ocupació i reactivació econòmica a la resta de l’economia del món.
Els saldos comercials estan desequilibrats per l’enorme dèficit comercial dels Estats Units, xifra que equival al –6,5% del seu PIB. Cada cop més, el dèficit comercial dels Estats Units es concentra a la Xina, que ara representa ja una quarta part del total. Els Estats Units s’han convertit en el país del món que més necessitat té de rebre finançament de l’exterior, ja que acapara el 63,7% del total dels fluxos de finançament mundials. El segon país en importància és Espanya, que absorbeix el 7,4%. El primer país del món en aportar fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb un 13,5% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units. A continuació, per ordre d’importància, hi ha el Japó, amb un 12,2%; Alemanya, amb un 9%, i Rússia i l'Aràbia Saudita, amb un 8,8%.
Les perspectives per al 2007 i per al 2008 són de creixement, tal com mostren les previsions de primavera de la Unió Europea, del Fons Monetari Internacional i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Segons el darrer informe aparegut (OCDE), en el cas dels Estats Units es parla de pèrdues de creixement de –1,2 punts el 2007 i de – 0,8 punts el 2008, respecte d'una taxa de creixement del 3,3% el 2006. En relació amb Europa, es preveu un manteniment del creixement entorn del 2,5% el 2006, 2,7% el 2007 i 2,3% el 2008. Pel que fa al Japó, les estimacions de creixement serien d'un 2,2% el 2006, el 2,4% el 2007 i 2,1% el 2008. En el cas de les dues grans economies emergents del món, la Xina i l'Índia, no es descarta que continuïn en creixements de prop del 10% per al bienni 2007-2008. En els cas de l’ocupació, destaca la recuperació de l’ocupació a Europa per sobre dels Estats Units, i en el cas dels costs laborals unitaris, que és l’indicador base avançat per inferir l’evolució futura de la competitivitat, destaca el millor comportament d'Europa respecte dels Estats Units, però inferior del Japó.
Pel que fa als principals reptes de la política econòmica internacional en el període 2007-2008, es pot destacar que, per la regulació d’un dels principals desequilibris internacionals, que és el dèficit per compte corrent de l’economia dels Estats Units, no es preveu un descontrol, sinó en tot cas una lleugera disminució. Més importants semblen els riscs de la desacceleració dels mercats immobiliàries a escala internacional, especialment, als Estats Units, per les implicacions que poden tenir en els mercats financers, la crisis de les hipoteques “subprime” (d’alt risc).