Presentació

Memòria Online CES 2018
El 2018, l’any que correspon a aquesta Memòria del Consell Econòmic i Social, ha estat de consolidació per a la institució. El CES ha elaborat dictàmens i informes, i ha activat reunions amb diferents interlocutors socials i econòmics, complint amb l’escomesa de subratllar la governança en els processos. Però, sobretot, ha enllestit la direcció d’un treball medul·lar per a la societat balear: l’estudi de prospectiva Balears 2030, l’únic d’aquesta naturalesa que hi ha a les regions espanyoles i un dels pocs l’altra referència seria el d’Occitània en el marc europeu. La prospectiva al servei de la societat: heus aquí un gran objectiu per al CES, que ha de quallar en un dictamen específic que s’elevarà al Govern abans de final d’any. Tot un repte; però, sobretot, tota una cruïlla per tal que les administracions públiques, encapçalades pel Govern, decideixin de forma coratjosa establir un pla estratègic per a les Balears, un instrument que hauria de ser essencial per a tothom, sigui qui sigui el que estigui instal·lat a les diferents institucions públiques. La sinergia amb el món privat, amb els agents econòmics i socials, ha de ser, al seu torn, la pedra miliar a partir de la qual es tiri endavant un projecte d’aquesta naturalesa. El CES ha posat un primer bastiment a aquesta iniciativa. Esperem que sigui escoltat i seguit.
Però, endemés, la Memòria constitueix una altra peça capital. Tenim a les mans el compendi més complet, sistematitzat i comentat que hi ha a hores d’ara a les Balears, en què es revisen pràcticament tots els aspectes que conformen la nostra societat i que hi incideixen. Cal assenyalar que en aquesta Memòria s’ofereixen perspectives que consider molt noves. Els lectors trobaran a les planes que segueixen aspectes que no s’havien analitzat o plantejat fins ara; a més, s’han fet revisions pregones de factors ja coneguts, tot i que s’hi han aportat noves interpretacions. Aquesta Memòria és farcida, doncs, d’elements renovadors. N’esmentaré tot just uns quants.
L’inici de la comptabilitat del capital natural de les costes balears és un d’aquests aspectes, un tema que demostra la preocupació del CES per tot allò que afecta la qualitat ecològica de l’entorn. En aquest sentit, l’apartat concret sobre medi ambient és complex, però, alhora, molt complet: rau ací la inquietud que batega en tota la societat sobre les conseqüències del canvi climàtic i de les externalitats produïdes pel creixement econòmic. Però, a banda d’això, a la part social s’han facilitat aportacions importants: els indicadors de progrés social i qualitat de vida, una eina la confecció d’indicadors que el CES vol desenvolupar de valent, tenint ben en compte que urgeix mesurar tot el que puguem per tal de poder decidir molt millor. I aquesta idea de mesurament se sustenta en la necessitat de col·locar al costat del PIB regional altres dades, socials i biofísiques, de gran rellevància per poder bastir un millor diagnòstic de l’evolució econòmica, social, ambiental i laboral. Aquesta cura per la quantificació com a instrument per qualificar millor el discurs es troba en la renda disponible de les llars, que es pot consultar a les planes que segueixen; sense descuidar altres informacions bàsiques, com ara el càlcul de l’esforç per l’accés a l’habitatge, o factors més contextuals, com l’anàlisi que es presenta sobre les intensitats mitjanes de trànsit un aspecte que preocupa cada vegada més o l’educació dels adults un altre punt de gran transcendència.
El CES cobreix així aquesta segona Memòria en aquesta nova singladura. Pens que ho fa amb èxit: actualitzant les estadístiques, promovent nous treballs, consolidant-ne d’altres, sempre amb la idea de governança que conforma l’ADN del CES i, endemés, i això val la pena recordar-ho un cop més, amb l’estreta col·laboració de la Universitat de les Illes Balears en diferents projectes, amb resultats profitosos.
Només em resta agrair als experts que han treballat en la confecció d’aquesta Memòria la seva entrega i el seu compromís; sense aquests valors, hauria estat impossible tancar el projecte. Els serveis del CES administratius, tècnics, així com el treball ingent del becari, Francisco Oliver han estat, un cop més, professionals i curosos en el treball. Aquí, la tasca de Joan Matamalas ha estat encomiable com a director de la Memòria, i el vull felicitar pel resultat. A tots i totes, moltes gràcies. Posam a l’abast de la comunitat balear aquest instrument cabdal, que ajudarà a comprendre i, sobretot, a calibrar molt millor les decisions. Tothom està convidat a entrar en aquesta Memòria que s’obre tot seguit.


Carles Manera Erbina
President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears

Josep Valero González
Secretari General del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears