RESUM CAPÍTOL 3.5

A la primera secció de l’apartat es presenten dades del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. L’anàlisi dels indicadors educatius mostra algunes diferències entre la realitat autonòmica i l’estatal, tant pel que fa al model d’escolarització i el nivell de graduació de la població escolar, com en relació amb el nivell formatiu de la població jove i adulta. Aquesta disparitat és destacable quan s’analitzen aspectes com la repetició de curs, la presència d’alumnes estrangers, l’abandonament, la matrícula als estudis postobligatoris o els resultats obtinguts. Quant als alumnes que abandonen els estudis, les Balears continuen ocupant un lloc desfavorable. A més, al baix nivell de continuïtat dels estudis postobligatoris s’hi suma el nivell de graduació també baix. El percentatge de graduats en estudis de secundària postobligatòria, tot i que mostra una evolució favorable en els darrers deu anys, continua sent inferior al percentatge estatal. A la segona secció es presenten dades referides als estudis universitaris a les Illes Balears. L’anàlisi d’aquestes dades permet resseguir alguns dels fets més destacats dels darrers cursos i copsar les grans xifres que expliquen les magnituds fonamentals de l’activitat universitària de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre Universitari Alberta Giménez (CESAG-Comillas). Al llarg del període 2011-2017 s’observen dues tendències diferenciades, la primera de reducció pressupostària i forta pressió sobre la dinàmica educativa de la UIB, la segona de recuperació pressupostària i recuperació progressiva del funcionament. En l’àmbit de la docència, aquests cursos la UIB ha millorat la capacitat d’atracció d’estudiants de grau i postgrau. La qualitat dels estudis i la recerca de la UIB han rebut el reconeixement dels rànquings internacionals més rellevants.