RESUM CAPÍTOL 3.3

Seguretat Social

En aquest apartat s’analitza el nivell de benestar econòmic de les llars balears amb les darreres dades disponibles, corresponents als primers anys de recuperació econòmica. Els resultats plantegen un important increment de la capacitat adquisitiva mitjana de les llars balears enfront del conjunt espanyol, amb uns ingressos per individu equivalent clarament superiors als de les llars espanyoles, mentre que la distribució no mostra una tendència deinida.
Concretament, els ingressos mitjans estan un 15,4% per sobre de la mitjana espanyola, i situen les llars balears en un bloc de regions —juntament amb Navarra, Madrid, Catalunya i el País Basc— clarament distanciat per sobre de la resta. És especialment remarcable el salt en la millora de les dades d’ençà el 2015, un fet que sí que sembla estable en les dades de l’Enquesta de condicions de vida. Quant a la distribució de les rendes, els indicadors de desigualtat de les Balears assenyalen resultats erràtics, i el 2016 els valors de l’índex de Gini són superiors als del conjunt espanyol (0,378 i 0,341 respectivament). Malgrat això, des d’una perspectiva europea, els valors de desigualtat de les Balears i Espanya continuen entre els més elevats dels països integrants de la Unió Europea. Quant als indicadors de pobresa, a les Balears es detecta un percentatge més baix de risc de pobresa que a Espanya. Així, la taxa de risc de pobresa de les Balears se situa en un 20,8%, mentre que en el conjunt espanyol és d’un 21,6%. En termes absoluts, aquesta taxa suposa que l’any 2017 a les Balears hi havia 232.127 persones en risc de pobresa. Com els indicadors de desigualtat, la taxa de pobresa continua assolint uns valors dels més alts entre els països europeus.