RESUM CAPÍTOL 3.10

Llengua i cultura

Durant aquest any s’ha mantingut una oferta diversiicada de formació de llengua catalana per a les persones que ja no estan en edat escolar, alhora que hi ha hagut algunes actuacions amb la inalitat de facilitar la incorporació al sistema escolar d’alumnes procedents de fora dels territoris de parla catalana. En aquest sentit també s’ha de destacar el manteniment a l’alta de l’expedició de certiicacions de coneixements de català per a persones adultes.
A més, s’han aprovat dos decrets que, des del punt de vista lingüístic, poden tenir una important transcendència: d’una banda, el Decret 8/2018, que regula la capacitació lingüística que ha de tenir el personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears; de l’altra, el Decret 49/2018, que tracta de l’ús de les llengües oicials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També cal destacar l’aprovació pel Consell Social de la Llengua Catalana de dos estudis d’anàlisi de la situació sociolingüística, un sobre la promoció de l’ús de la llengua entre els joves i l’altre sobre cohesió social. Així mateix, durant el 2018 s’ha elaborat el cinquè informe sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
L’estudi exhaustiu sobre la cultura es fa difícil per la falta de recollida sistemàtica d’informació i de dades estadístiques especíiques de l’àmbit de la cultura a les Illes Balears, pràcticament inexistents o usualment referides a estudis fets per institucions d’àmbit estatal. Poques memòries anuals de les institucions o pressuposts de difícil lectura, menys plans directors i llocs web amb escassa informació completen un panorama que reclama més polítiques informatives i de transparència. L’anàlisi de dades tampoc no és homogènia en el temps, moltes dades es recullen amb periodicitat triennal o es disposa de xifres corresponents a anys diferents.
L’informe combina l’anàlisi de dades i xifres amb l’anàlisi de possibles eixos i indicadors de futur que permetin elaborar un estat de la qüestió en matèria de cultura partint d’una visió integradora que desbordi valoracions quantiicables per tal d’explorar altres impactes intangibles com la cohesió social (que inclou la integració intercultural o de persones en risc d’exclusió social); l’aportació a la recerca, la innovació i la creativitat, l’educació en cultura (generació de coneixement i capacitats, educació intercultural, treball col·lectiu i millora del rendiment escolar); el benestar i salut de les persones; la sostenibilitat, o la millora en actituds i comportaments socials.
Aquest estudi fa un recorregut per diferents qüestions: Quina és la inversió pública en cultura? Quines són les pràctiques culturals de la ciutadania i amb quina intensitat les fan? Quines són les principals barreres d’accés a la cultura? En quina situació treballen creadors i creadores? Hi ha gaires persones treballant en cultura? És un teixit fort, el de les empreses culturals? Visitam amb freqüència el nostre patrimoni cultural?