RESUM CAPÍTOL 3.1

Les darreres dades disponibles de població, el Padró de l’1 de gener de 2019 (dades provisionals), indiquen que a les Balears hi ha 1.148.947 habitants. Aquesta xifra implica un augment de 20.039 persones respecte a la població padronal de l’1 de gener de 2018. El creixement percentual és de l’1,8 %, moderat si es compara amb els creixements del 3 % i del 4 % registrats durant el primer i bona part del segon quinquenni de començament de segle, però prou signiicatiu i molt superior a la mitjana estatal (0,6 %) i el més gran en termes relatius de l’Estat espanyol. El creixement demogràic relatiu de les Balears triplica el creixement mitjà estatal, malgrat que en termes absoluts ocupa la cinquena posició entre les comunitats autònomes, després de Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries.
Després d’uns quants anys en què els indicadors macroeconòmics assenyalen el inal de la crisi, des d’un punt de vista demogràic es palesa d’ençà del 2015 una certa recuperació, que en gran manera és conseqüència d’un nou lux immigratori de població procedent de l’estranger que, malgrat tot, no arriba al volum assolit durant el paroxisme migratori de principi de segle, amb importants repercussions estructurals demogràiques i sociològiques que han donat lloc a una societat plural i multicultural. L’anàlisi de les darreres dades padronals mostra una certa acceleració en el creixement poblacional de l’arxipèlag. Així, si el 2017 parlàvem d’un increment demogràic del 0,79 % respecte a l’any anterior, l’anàlisi de les dades padronals deinitives del Padró de 2018, que indiquen que la població balear és d’1.128.908 habitants, mostra un increment de 12.909 persones; en termes relatius, l’1,16 %. Un altre fet que s’ha constatat és que el pes estructural de la població amb nacionalitat estrangera s’ha reduït a les Balears per tres causes principals: els canvis en la gestió del padró, que obliguen a conirmar la residència i han fet disminuir la xifra d’estrangers empadronats; els importants processos de nacionalització, i uns balanços migratoris molt menys potents.
Segons les dades deinitives del Padró de 2018, la població nascuda a l’estranger suposava un 22,22 % de la població de l’arxipèlag, amb 250.890 persones. Un volum cada cop més proper a la població nascuda a altres comunitats autònomes (poc menys de 254.000). El fet que la població nascuda a les Balears sigui només un 56 % del total demostra la potència estructural dels luxos migratoris al llarg de la seva història, luxos que en són, també en l’actualitat, la principal causa de creixement demogràic. Aquests valors relatius són superats en molts de casos quan s’analitzen les dades de cada illa i, particularment, les d’alguns municipis.
Tot i que la dinàmica actual continua sent positiva, es preveu una tendència decreixent en el saldo vegetatiu, cosa que s’explica per la disminució de la xifra de dones en edat fèrtil, la tendència a la baixa de la taxa de fecunditat i un previsible augment de la taxa de mortalitat per l’envelliment estructural de la població. No obstant això, segons les darreres projeccions de població de l’INE actualitzades el novembre de 2018, el saldo vegetatiu manté durant tot el període de projecció calculat (ins al 2032) el signe positiu. Si a això s’hi afegeix un balanç migratori total positiu, es preveu un creixement moderat de la població en els tres quinquennis següents en un marc general d’envelliment demogràic. Però el balanç migratori és la variable més difícil d’avaluar, atès que depèn de la tipologia principal dels immigrants i de l’evolució de l’economia insular.
En aquest sentit, cal apuntar que els balanços migratoris són, actualment, superiors als prevists, i que l’evolució futura dependrà bastant de la conjuntura econòmica global, que presenta amenaces prou serioses a curt i mitjà termini (Brexit, preu del petroli, contracció de la demanda, guerra aranzelària entre els EUA i la Xina, desacceleració de l’economia alemanya…). Aquestes amenaces, atesa la sensibilitat de l’economia balear a les oscil·lacions de l’economia dels països de l’entorn, podrien causar noves fases de contracció econòmica amb un descens del luxos migratoris.
A la població resident a les Balears, s’hi ha d’afegir un importantíssim volum estacional de població suportada. La càrrega demogràica que suporta el territori mesurada a partir de l’índex de pressió humana mereix una especial relexió per la pressió que implica sobre els recursos naturals, els serveis, els equipaments i les estructures disponibles, que repercuteixen en la qualitat turística i en el confort i la qualitat de vida dels residents mateixos. Ha arribat un moment en què és del tot necessari plantejar-se nous escenaris de futur i intentar resoldre els reptes: crear una societat solidària i cohesionada en el marc d’un medi ambient sostenible. Aquest canvi de paradigma, aquesta nova visió de societat, és la que defensa l’Organització de les Nacions Unides amb els seus 17 objectius per al desenvolupament sostenible: https://www.un.org/sustainabledevelopment/ es/takeaction/.
En aquest context s’inclouen els primers esforços per estimar quina podria ser la càrrega demogràica diària a les Balears en un horitzó de 15 anys si la situació es mantingués com l’actual. En aquesta primera aproximació, no es tenen en compte els canvis que demogràicament o econòmicament es puguin produir en el futur, però la lectura de les dades comporta un toc d’atenció respecte a la necessitat de ixar uns límits perquè el creixement balear sigui sostenible.