RESUM CAPÍTOL 2

El comportament de l’activitat, l’ocupació i l’atur durant l’any 2018, a més de tot el que està relacionat amb les polítiques d’ocupació, formació i orientació laboral, es recull en aquest segon capítol, el qual comença examinant el panorama general del mercat de treball amb una anàlisi de les dades d’ailiació a la Seguretat Social. El nombre d’ailiats segueix creixent per sisè any consecutiu, encara que ha tingut una petita desacceleració en comparació amb l’any anterior. Si el 2017 va tenir un creixement del 5,5 %, l’any 2018 l’augment és d’un 3,4 %, amb un total de 496.712 ailiats.
Aquesta «desacceleració» s’observa principalment en el nombre d’ailiats en el règim general, ja que l’avanç interanual del 2018 (3,9 %) és 2,8 punts percentuals inferior al de l’any anterior. El règim d’autònoms es manté en nivells semblants als de l’any anterior (2,2 %). Totes les illes atenuen els creixements observats el 2017, especialment Formentera i Mallorca, que passen del 7,3% al 4,4 % i del 5,6 % al 3,3 % respectivament. Menorca redueix 2,1 punts percentuals el creixement del 2017, i la taxa de variació del 2018 queda en un 2,3 %, la més baixa de totes les illes. Finalment, Eivissa no registra una reducció tan dràstica (1,5 punts percentuals), amb una taxa de variació del 2018 en un 4,1 %. Totes les branques d’activitat augmenten l’ailiació. Destaca el fort augment en el sector de la construcció, amb una taxa interanual d’un 7,1 %. El serveis creixen un 3 %, la indústria augmenta un 2,6 % i, inalment, el sector primari presenta un lleu avanç del 0,7 %. Per tipus de contracte, és rellevant el fort creixement dels indeinits ixos discontinus, amb un 10,6 %. Igualment, és remarcable la davallada dels contractes temporals (–2,1%).
Les Balears continuen sent la comunitat autònoma amb el pes més gran de població estrangera sobre el total de treballadors d’alta a la Seguretat Social. El 2018, la població ailiada estrangera registra una mitjana anual de 92.953 treballadors, la qual cosa representa un 18,7 % del conjunt de treballadors d’alta a la Seguretat Social. D’acord amb l’Enquesta de població activa (EPA), el creixement de l’ocupació és de 22.675 efectius en relació amb el 2017, un 4,2 % en termes relatius. Així, el 2018 esdevé el tercer any consecutiu en què es registra un màxim d’ocupats de la sèrie històrica. També les hores efectives treballades presenten un creixement molt intens (6,0 %). Pel que fa a la població assalariada, els contractes temporals a les Balears representen un 28,4 %, 1,6 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola. Quant a les dones, la taxa de temporalitat és inferior a la dels homes. Per sectors d’activitat, la taxa de temporalitat més elevada, un any més, la presenta la construcció, amb un 43,4 %.
L’atur registrat ha tancat l’exercici de 2018 amb una mitjana anual de 48.641 persones aturades. Per primera vegada la xifra d’atur se situa per sota de la del 2008 i encadena sis anys consecutius de descensos interanuals. Les Balears són la comunitat autònoma amb el percentatge més baix d’aturats de llarga durada sobre el total d’atur registrat (26,9 %).
La taxa d’ocupació del joves menors de 30 anys a les Balears és la més elevada del conjunt del país, amb un 50,0% de joves ocupats, gairebé 10,0 punts percentuals per sobre de la mitjana estatal.
Quant a l’índex de qualitat del treball, la posició de les Illes Balears ha millorat bastant respecte al 2015. Durant el 2016, les Balears ocupen la tercera posició en els quatre possibles escenaris. En relació amb el 2015, es mantenen en l’escenari base, i escalen tres posicions en l’escenari tradicional, quatre posicions en l’intermedi i dues en l’innovador.
Les polítiques actives d’ocupació (PAO) inclouen un conjunt de programes i actuacions adreçades a facilitar l’accés al mercat de treball de les persones en atur mitjançant accions de millora de l’ocupabilitat i d’intermediació entre oferta i demanda d’ocupació, que s’agrupen en cinc tipus de programes o actuacions: intermediació laboral, orientació laboral, formació professional per a l’ocupació, foment i creació d’ocupació, suport a l’emprenedoria i al desenvolupament local.
El volum de persones beneiciàries de les PAO durant el 2017 fou 421.331. El volum més gran és a la intermediació laboral, seguida per l’orientació laboral. El 94,9% de persones que s’han beneiciat de les PAO ho han fet en algun d’aquests dos programes. La formació professional per a l’ocupació (FPO) ha beneiciat el 3,5% del total de participants en les PAO. Amb menys de l’1% del total de participants, hi ha les mesures de foment i creació d’ocupació i les de suport a l’emprenedoria i al desenvolupament local. La comparativa amb l’any anterior (2016) mostra un increment en xifres absolutes i també percentuals de la intermediació laboral en detriment de l’orientació laboral. La participació en l’FPO manté la tendència a la baixa observada a partir del 2010. D’altra banda, destaca l’increment de participants en accions de suport a l’emprenedoria i al desenvolupament local. L’FPO és una actuació especialment rellevant i estratègica a les Balears, per l’elevat percentatge de població amb baix nivell educatiu en tots els grups d’edat. Per tant, seria desitjable un increment del volum d’accions i de participants. Pel que fa a les característiques de l’FPO, destaca l’increment de les formacions lligades a certiicats de professionalitat; així com l’augment de la participació en les diverses modalitats de formació dual, en les formacions en competències transversals en TIC i en les beques d’èxit. En canvi, s’ha produït una disminució considerable de participants en programes especíics per a col·lectius vulnerables i també en les accions formatives per a treballadors ocupats.
El Programa de Garantia Juvenil, que suposa un compromís dels estats membres de la UE perquè tots els joves menors de 25 anys (30 anys en el cas espanyol) rebin una bona oferta d’ocupació, educació, formació com a aprenents o període de pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar en atur o acabar l’educació formal, ha permès un increment de les actuacions adreçades a la població jove. No obstant això, les informacions disponibles mostren una baixa cobertura formativa de la població juvenil.
Per tal de poder valorar l’adequació de l’oferta formativa a les característiques del mercat de treball i de la societat de les Balears, les memòries sobre l’FPO haurien d’incorporar una anàlisi més detallada sobre el sexe i el nivell educatiu de les persones participants, i també sobre la inserció laboral i la relació que té amb les formacions cursades. La quantitat i la qualitat de les dades desagregades per sexe han sofert un retrocés respecte a les memòries de l’any anterior, tot i les obligacions establertes per la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.
Quant a les dades i les característiques bàsiques de les relacions laborals, se n’analitza el marc normatiu amb els principals canvis introduïts i les noves formes de treball; la negociació col·lectiva a les Balears reiterant el tractament de les noves tecnologies en els convenis col·lectius, i, inalment, la conlictivitat laboral i la resolució de conlictes de caire judicial i extrajudicial. La seguretat i la prevenció de riscs laborals s’analitzen en el darrer apartat del capítol. Destaca com a fet rellevant que el 2018 torna a augmentar el nombre d’accidents (2,6 % interanual), amb diferències notables en funció de l’illa. Si bé enguany es registra un lleu descens de l’índex d’incidència el primer després de cinc anys, el de les Illes Balears continua sent el més alt de totes les comunitats autònomes per la incidència més gran dels accidents lleus.