El comportament de l’activitat, l’ocupació i l’atur durant
l’any 2018, a més de tot el que està relacionat amb
les polítiques d’ocupació, formació i orientació laboral, es
recull en aquest segon capítol, el qual comença examinant
el panorama general del mercat de treball amb una
anàlisi de les dades d’ailiació a la Seguretat Social. El
nombre d’ailiats segueix creixent per sisè any consecutiu,
encara que ha tingut una petita desacceleració en comparació
amb l’any anterior. Si el 2017 va tenir un creixement
del 5,5 %, l’any 2018 l’augment és d’un 3,4 %, amb un
total de 496.712 ailiats.
Aquesta «desacceleració» s’observa principalment
en el nombre d’ailiats en el règim general, ja que l’avanç
interanual del 2018 (3,9 %) és 2,8 punts percentuals inferior
al de l’any anterior. El règim d’autònoms es manté en
nivells semblants als de l’any anterior (2,2 %).
Totes les illes atenuen els creixements observats el
2017, especialment Formentera i Mallorca, que passen
del 7,3% al 4,4 % i del 5,6 % al 3,3 % respectivament.
Menorca redueix 2,1 punts percentuals el creixement del
2017, i la taxa de variació del 2018 queda en un 2,3 %, la
més baixa de totes les illes. Finalment, Eivissa no registra
una reducció tan dràstica (1,5 punts percentuals), amb
una taxa de variació del 2018 en un 4,1 %.
Totes les branques d’activitat augmenten l’ailiació.
Destaca el fort augment en el sector de la construcció,
amb una taxa interanual d’un 7,1 %. El serveis creixen un
3 %, la indústria augmenta un 2,6 % i, inalment, el sector
primari presenta un lleu avanç del 0,7 %.
Per tipus de contracte, és rellevant el fort creixement
dels indeinits ixos discontinus, amb un 10,6 %. Igualment,
és remarcable la davallada dels contractes temporals
(–2,1%).
Les Balears continuen sent la comunitat autònoma
amb el pes més gran de població estrangera sobre el total
de treballadors d’alta a la Seguretat Social. El 2018, la
població ailiada estrangera registra una mitjana anual de
92.953 treballadors, la qual cosa representa un 18,7 % del
conjunt de treballadors d’alta a la Seguretat Social.
D’acord amb l’Enquesta de població activa (EPA), el
creixement de l’ocupació és de 22.675 efectius en relació
amb el 2017, un 4,2 % en termes relatius. Així, el 2018 esdevé
el tercer any consecutiu en què es registra un màxim
d’ocupats de la sèrie històrica. També les hores efectives
treballades presenten un creixement molt intens (6,0 %).
Pel que fa a la població assalariada, els contractes temporals
a les Balears representen un 28,4 %, 1,6 punts
percentuals per sobre de la mitjana espanyola. Quant a
les dones, la taxa de temporalitat és inferior a la dels homes.
Per sectors d’activitat, la taxa de temporalitat més
elevada, un any més, la presenta la construcció, amb un
43,4 %.
L’atur registrat ha tancat l’exercici de 2018 amb una
mitjana anual de 48.641 persones aturades. Per primera
vegada la xifra d’atur se situa per sota de la del 2008 i
encadena sis anys consecutius de descensos interanuals.
Les Balears són la comunitat autònoma amb el percentatge
més baix d’aturats de llarga durada sobre el total d’atur
registrat (26,9 %).
La taxa d’ocupació del joves menors de 30 anys a les
Balears és la més elevada del conjunt del país, amb un
50,0% de joves ocupats, gairebé 10,0 punts percentuals
per sobre de la mitjana estatal.
Quant a l’índex de qualitat del treball, la posició de
les Illes Balears ha millorat bastant respecte al 2015.
Durant el 2016, les Balears ocupen la tercera posició en
els quatre possibles escenaris. En relació amb el 2015,
es mantenen en l’escenari base, i escalen tres posicions
en l’escenari tradicional, quatre posicions en l’intermedi i
dues en l’innovador.
Les polítiques actives d’ocupació (PAO) inclouen un
conjunt de programes i actuacions adreçades a facilitar
l’accés al mercat de treball de les persones en atur mitjançant
accions de millora de l’ocupabilitat i d’intermediació
entre oferta i demanda d’ocupació, que s’agrupen en
cinc tipus de programes o actuacions: intermediació laboral,
orientació laboral, formació professional per a l’ocupació,
foment i creació d’ocupació, suport a l’emprenedoria i
al desenvolupament local.
El volum de persones beneiciàries de les PAO durant
el 2017 fou 421.331. El volum més gran és a la intermediació
laboral, seguida per l’orientació laboral. El
94,9% de persones que s’han beneiciat de les PAO ho
han fet en algun d’aquests dos programes. La formació
professional per a l’ocupació (FPO) ha beneiciat el 3,5%
del total de participants en les PAO. Amb menys de l’1%
del total de participants, hi ha les mesures de foment i
creació d’ocupació i les de suport a l’emprenedoria i al
desenvolupament local. La comparativa amb l’any anterior
(2016) mostra un increment en xifres absolutes i també
percentuals de la intermediació laboral en detriment
de l’orientació laboral. La participació en l’FPO manté la
tendència a la baixa observada a partir del 2010. D’altra
banda, destaca l’increment de participants en accions de
suport a l’emprenedoria i al desenvolupament local.
L’FPO és una actuació especialment rellevant i estratègica
a les Balears, per l’elevat percentatge de població
amb baix nivell educatiu en tots els grups d’edat. Per
tant, seria desitjable un increment del volum d’accions i
de participants. Pel que fa a les característiques de l’FPO,
destaca l’increment de les formacions lligades a certiicats
de professionalitat; així com l’augment de la participació
en les diverses modalitats de formació dual, en
les formacions en competències transversals en TIC i en
les beques d’èxit. En canvi, s’ha produït una disminució
considerable de participants en programes especíics per
a col·lectius vulnerables i també en les accions formatives
per a treballadors ocupats.
El Programa de Garantia Juvenil, que suposa un
compromís dels estats membres de la UE perquè tots els
joves menors de 25 anys (30 anys en el cas espanyol)
rebin una bona oferta d’ocupació, educació, formació com
a aprenents o període de pràctiques en un termini de quatre
mesos després de quedar en atur o acabar l’educació
formal, ha permès un increment de les actuacions adreçades
a la població jove. No obstant això, les informacions
disponibles mostren una baixa cobertura formativa de la
població juvenil.
Per tal de poder valorar l’adequació de l’oferta formativa
a les característiques del mercat de treball i de la
societat de les Balears, les memòries sobre l’FPO haurien
d’incorporar una anàlisi més detallada sobre el sexe i el
nivell educatiu de les persones participants, i també sobre
la inserció laboral i la relació que té amb les formacions
cursades. La quantitat i la qualitat de les dades desagregades
per sexe han sofert un retrocés respecte a les
memòries de l’any anterior, tot i les obligacions establertes
per la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones
i homes.
Quant a les dades i les característiques bàsiques
de les relacions laborals, se n’analitza el marc normatiu
amb els principals canvis introduïts i les noves formes de
treball; la negociació col·lectiva a les Balears reiterant
el tractament de les noves tecnologies en els convenis
col·lectius, i, inalment, la conlictivitat laboral i la resolució
de conlictes de caire judicial i extrajudicial.
La seguretat i la prevenció de riscs laborals s’analitzen
en el darrer apartat del capítol. Destaca com a fet
rellevant que el 2018 torna a augmentar el nombre d’accidents
(2,6 % interanual), amb diferències notables en funció
de l’illa. Si bé enguany es registra un lleu descens de
l’índex d’incidència el primer després de cinc anys,
el de les Illes Balears continua sent el més alt de totes
les comunitats autònomes per la incidència més gran dels
accidents lleus.