RESUM CAPÍTOL 1.9

Institucions financeres

Durant els darrers dotze mesos, s’han incrementat els riscs macroeconòmics que afecten el sistema financer. L’alentiment de l’economia global i una incertesa geopolítica més gran podrien afectar durant els pròxims mesos les primes de risc que inlueixen en el cost de inançament. De fet, els indicadors inancers segueixen marcats
pels efectes de la crisi, que es tradueixen en una caiguda del crèdit, despalanquejament, nivells baixos d’estalvi i continuació del procés de reestructuració d’entitats amb presència a les illes. No obstant això, el creixement continuat de l’economia balear i la reducció del deute han permès millorar la situació patrimonial i disminuir les taxes d’impagaments dels agents econòmics de les nostres illes Quant al crèdit concedit per institucions inanceres a les Illes Balears, s’observa una continuació del creixement negatiu del crèdit, ja que el volum de crèdit total el 2018 ha estat de 29.045 milions d’euros, un –3,2 % inferior en relació amb el 2017. El volum de crèdit per titular es va situar en 61.315 euros, amb una caiguda del –5,94 % respecte a l’any anterior. El decreixement del crèdit s’emmarca en un procés de despalanquejament que, amb el creixement de l’economia a les Balears, ha col·locat la ràtio de crèdit sobre el PIB en un 92,23 % l’any 2018. És a dir, a les Balears el volum de deute amb entitats inanceres és inferior al volum de producció de total de l’economia balear, fet que no s’observava des dels anys d’expansió anteriors a la crisi, quan va augmentar exponencialment el volum de deute. El volum de crèdit a llarg termini de les empreses no inanceres a les Balears ha continuat disminuint el 2018. La mitjana del cost de inançament ha estat d’un 4,38 %, tot i que hi ha una elevada variabilitat entre empreses. En relació amb la distribució del crèdit per grandària d’empresa, les dades no han variat respecte a les de la memòria anterior. La major part del crèdit a empreses està concentrat en empreses petites i mitjanes (56 %); les grans n’aglutinen el 44 %. Per branca d’activitat, el sector de l’hostaleria és el que té un major percentatge del crèdit concedit a empreses no inanceres (37,0 %), seguit del sector de la construcció i de les immobiliàries (30,1 %).
El nombre d’hipoteques concedides a les Balears el 2018 s’ha estancat en 14.576, amb una reducció del –0,75 % en relació amb el 2017. No obstant això, s’observa un increment del volum d’hipoteques del 16,4 %, a conseqüència del creixement del volum mitjà de la hipoteca concedida a les Balears, que ha augmentat dels 195.196 euros el 2017 als 228.867 euros el 2018. Aquestes dades apunten a un increment dels preus de l’habitatge a les Balears, superior al de la resta del territori espanyol, on el volum mitjà és de 142,938 euros (creixement de l’1,01 %) i on s’ha incrementat més el nombre d’hipoteques concedides (11,5%). El nombre d’execucions hipotecàries, com a indicador de la capacitat de pagament de les hipoteques, ha seguit la senda decreixent dels darrers anys, ins a situar-se en 387 execucions el 2018, un nivell 24,85% inferior al del 2017. Pel que fa al inançament de les administracions públiques, no han experimentat grans variacions: el 73,92% prové del crèdit amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), mentre que el crèdit d’institucions inanceres representa el 13,12 % del deute total.
Amb referència a la capacitat d’estalvi a les Balears, el 2018 el volum de dipòsits en termes de PIB ha estat del 81,38 %, amb una reducció de 50 punts bàsics en relació amb el 2017. Aquesta dada podria indicar un element de debilitat vinculat a baixes taxes d’estalvi (al territori espanyol la mitjana és del 102,3 %), que podria compensar en part l’increment de fortalesa derivada del despalanquejament.ic urbà a Palma i del transport públic interurbà a Mallorca.