Com ja s’esmenta en la introducció, la informació que
enguany es facilita en alguns apartats no és la mateixa
que la que consta en la memòria de l’any anterior, raó per
la qual, en alguns casos, no serà comparable. Dit això,
es fa un resum de les dades que s’inclouen en aquesta
Memòria.
En l’apartat de meteorologia destaca l’episodi de pluges
de inal d’any, amb les inundacions de Sant Llorenç,
en què moriren tretze persones. També es fa menció
que, en períodes de deu anys, la tendència de les precipitacions
és a baixar i, en canvi, la de les temperatures
mitjanes és al contrari, fet que és més palès si es representen
períodes de temps més llargs, la qual cosa és de
gran importància en una comunitat com la nostra, que viu,
bàsicament, del turisme. Com a novetat, s’ha inclòs en
la Memòria una dada de gran importància: l’indicador de
sequera meteorològica.
Pel que fa a la qualitat de l’aire, moltes dades de la
qual arriben amb un any de retard, cal remarcar l’acceleració
de les concentracions dels gasos acidiicadors i dels
precursors de l’ozó experimentada des del 2014, que en
el darrer any del qual tenim registres (2017) s’ha accentuat.
Enguany no es disposa de dades sobre el renou.
En l’apartat de l’aigua es comenta la inclusió d’una
nova variable: l’índex de sequera hidrològica, que ens
dona una idea més precisa de la situació dels aqüífers
que no la simple enumeració de les reserves hídriques.
Juntament amb l’índex de sequera meteorològica, també
ens ofereix una idea de la idoneïtat de la gestió de l’aigua.
Quant als incendis, es registra una disminució tant del
nombre de sinistres com de la superfície afectada en relació
amb l’any anterior. A més, enguany s’inclouen dades
de l’aproitament forestal, així com l’estat d’afectació de la
Xylella, respecte a la qual, malgrat que no es tenen dades
especíiques del 2018, es pot assegurar que augmenta.
L’apartat de biodiversitat conté dades sobre la superfície
de la xarxa Natura 2000, si bé no s’ha pogut disposar d’informació
sobre espècies, com el recompte de ferrerets o
la nidificació del voltor negre.
Amb referència a la neteja del litoral, els plàstics segueixen
sent els residus més nombrosos tant a la mar
com a la costa. Aquesta darrera dada la coneixem per
la inclusió dels resultats del Projecte de manteniment i
neteja d’espais de rellevància ambiental de les Illes Balears
per persones en risc d’exclusió social, dades que no
constaven en la memòria de l’any anterior. Pel que fa a la
qualitat de les aigües de bany, no hi ha canvis destacables
respecte al 2017, però sí que hi ha dades sobre abocaments
i emissaris, que en la memòria anterior tampoc
no hi eren.
Quant a l’energia, se segueix constatant la poca incidència
de les energies renovables sobre el total; la fracció
d’aquestes energies que prové dels residus segueix sent
majoritària.
En relació amb el territori, només es disposa de dades
de Mallorca, en general diferents de les de la memòria
anterior, raó per la qual és molt difícil establir comparatives.
S’anima les administracions corresponents a millorar
aquest aspecte de cara a memòries posteriors.
Finalment, cal destacar de l’apartat de residus la inclusió
de dades sobre Formentera, i també sobre residus
perillosos, dels quals no hi havia informació en la memòria
anterior. Pel que fa als valors, en tots els casos s’observa
una línia ascendent coincident amb la recuperació econòmica.