RESUM: 8. Habitatge
El 2017 bona part dels indicadors del sector de l’habitatge varen reflectir un
dinamisme comparable al viscut durant els anys 2006 i 2007. Els preus tant de
compra com de lloguer i de sòl varen escalar fins a quantitats anteriors a la
bombolla immobiliària. Tots per sobre dels preus mitjans a Espanya. El mercat
immobiliari de compravenda d’habitatges, sobretot de segona mà, va ser molt
actiu. L’any va tancar amb les dades més altes des del 2013, i similars al 2006
en nombre d’operacions i import. I, a més, les Balears es varen convertir en una
de les províncies amb major compravenda d’habitatges per part d’estrangers.
Els crèdits hipotecaris a les Illes també varen fluir a bon ritme, influenciats per
uns tipus d’interès que varen continuar baixant el 2017, fins a aconseguir un
mínim des dels anys noranta.
En conjunt es va reflectir una activitat de l’habitatge balear més activa que la
mitjana d’Espanya (els indicadors de la qual es varen equiparar als del 2011).
No obstant això, aquest dinamisme es va viure de manera dual d’una banda de
la població resident. El 2017 els esforços per adquirir un habitatge balear (mesurat
en anys de salari anual) va duplicar la resta de comunitats autònomes:
es necessitaven 15 anys de salari anual per aconseguir comprar un habitatge
a les Illes, mentre que a Espanya eren 7. S’està vivint una situació dual que té
les seves consequències en el mercat de l’habitatge, amb els inconvenients que
això suposa per al resident.