RESUM: 10. llengua i cultura
Els treballs de camp de la qual es varen fer el 2014. Pràcticament deu anys després
d’una altra enquesta, la del 2004, amb la qual té molts de punts en comú.
Aquesta coincidència fa possible establir paral·lelismes entre els resultats de
l’una i de l’altra i valorar el sentit que té el procés de canvi sociolinguístic que
s’experimenta a les Illes Balears.
Els coneixements linguístics, els usos i les representacions socials de la situació
sociolinguística són les principals àrees d’interès en què l’enquesta incideix.
D’una banda, es poden percebre clarament els efectes de l’increment de població,
fonamentat sobretot en immigració al·loglota. D’altra banda, es veu que
el domini de les quatre habilitats linguístiques bàsiques relatives a la llengua
catalana (entendre’l parlat i escrit, parlar-lo i escriure’l) són gairebé generals
entre la població nascuda en territoris de parla catalana, al marge de quin sigui
el seu origen linguístic familiar. Sens dubte, el fet d’haver estat escolaritzat a
les Balears amb el model linguístic que hi ha hagut, sobretot durant les dues
darreres dècades, explica que els infants, encara que no siguin de famílies catalanoparlants,
puguin adquirir amb un nivell de més o menys qualitat el coneixement
de la llengua catalana. En canvi, entre la població forana hi ha amplis
sectors que, principalment pel que fa a les habilitats productives, reconeixen
que són incapaços d’exercitarles. Així i tot, es pot veure que hi ha més enquestats
que diuen considerar que el català és la seva llengua que els qui la tenen
com a llengua inicial, la qual cosa és mostra d’una certa capacitat d’atracció
que el català té entre part dels qui no la tenen com a llengua d’origen familiar.
D’altra banda, també es pot veure com, en general, els coneixements d’altres
llengues s’incrementen entre els sectors més joves, sobretot l’anglès.
Pel que fa als usos del català, en la majoria de casos, s’observa un procés de
recessió, que avança en sentit contrari a la generalització dels coneixements.
La proporció d’ús del català varia segons el perfil dels interlocutors individuals
o institucionals, les situacions comunicatives, l’indret en què es produeixen,
etc., però en tots els casos es percep aquesta minva amb relació als resultats
obtinguts amb l’enquesta del 2004.
Probablement, aquest retrocés pot tenir l’explicació en diversos mecanismes
que entren en funcionament en una situació en què s’incrementa relativament
la població que no té la llengua territorial com a prioritària i una altra (en el
nostre cas el castellà) actua com a llengua no marcada. Això passa fins i tot
quan la majoria d’aquesta població d’origen al·lòcton és capaç d’utilitzar la
llengua territorial, perquè no ho fa si no és en situacions que clarament impulsen
cap a aquest ús i, alhora, provoquen que els que la tenen com a llengua de
preferència l’abandonin quan interactuen amb ells.
Així i tot, de manera global el que es percep és un creuament de factors i
forces que actuen en sentits oposats o contradictoris (coneixements, usos,
percepcions socials, distribucions sectorials, actuacions institucionals, etc.) i
que expliquen la complexitat que caracteritza la situació sociolinguística de
les Illes Balears.