RESUM: 1. La poblacio de les Illes Balears
Les darreres dades disponibles de població, el padró d1 de gener de 2017, situen
en 1.115.999 el nombre dhabitants de larxipèlag de les illes Balears. Aquesta
quantitat implica un augment de 8.779 persones sobre la població padronal de l1
de gener de 2016. El creixement percentual se situa en un 0,79%, molt moderat
si el comparem amb els creixements dun 3% i un 4% registrats durant el primer i
bona part del segon quinquenni de començaments de segle. Tot i això, és la comunitat
autònoma de lEstat espanyol que més creix en termes relatius i la segona en
valors absoluts, després de Madrid.
Després duns anys en què els indicadors macroeconòmics assenyalen el final de
la crisi (però no en termes de redistribució de la riquesa, nivell de salaris i atur
estructural que afecta determinats col·lectius), des dun punt de vista demogràfic
es fa palesa dençà del 2015 una certa recuperació, que en bona mesura és
consequència dun nou flux migratori de població procedent de lestranger que,
malgrat tot, no arriba a presentar el volum assolit durant el paroxisme migratori
de principis de segle, amb importants repercussions estructurals demogràfiques i
sociològiques, que han donat lloc a una societat plural i multicultural.
Un altre fet que hem constatat és que el pes estructural de la població amb nacionalitat
estrangera sha reduït a les Illes Balears per tres causes principals: els
canvis en la gestió del padró, que obliguen a confirmar la residència i han reduït la
quantitat destrangers empadronats, els importants processos de nacionalització, i
uns balanços migratoris molt menys potents.
Segons el padró de 2017, la població nascuda a lestranger suposava un 22% de
la població de larxipèlag, amb més de 240.000 persones. Un volum similar, tot i
que un poc inferior, a la població nascuda a altres comunitats autònomes (poc més
de 250.000). El fet que la població nascuda a larxipèlag sigui només un 56% del
total demostra la potència estructural dels fluxos migratoris al llarg de la història.
En molts casos aquestes dades són superades quan analitzem les dades illa a illa
i, sobretot, en alguns dels municipis de larxipèlag.
Tot i que la dinàmica actual continua sent positiva, la prevista tendència decreixent
del saldo vegetatiu fruit del descens de la quantitat de dones en edat fèrtil i
tant la tendència a la baixa de la taxa de fecunditat com un previsible augment
de la taxa de mortalitat per lenvelliment estructural de la població fan previsible,
segons les projeccions de població de lINE, que cap al 2025 es registrin a les Illes
Balears saldos negatius en el balanç naixements defuncions. Si a això hi afegim
la feblesa del balanç migratori total, es preveu un creixement molt moderat de
la població per als tres propers quinquennis en un marc general denvelliment
demogràfic.
A la població resident a les Illes Balears, shi ha dafegir un importantíssim volum
estacional de població suportada. La càrrega demogràfica que suporta el territori
mesurada a partir de líndex de pressió humana mereix una especial reflexió per
la pressió que suposa sobre els recursos naturals, els serveis, els equipaments i
les estructures disponibles i que repercuteixen en la qualitat turística i el confort i
la qualitat de vida dels mateixos residents. Ha arribat un moment en què esdevé
del tot necessari plantejarse nous escenaris de futur i intentar resoldre els reptes
previstos: crear una societat solidària i cohesionada en el marc dun medi ambient
sostenible. En aquest marc sinclouen els primers esforços per estimar quina
podria ser la càrrega demogràfica diària a les Illes amb un horitzó de 15 anys si la
situació es mantingués com lactual. En aquesta primera aproximació no es tenen
en compte els canvis que demogràficament o econòmicament es poden produir
en el futur però sí que la lectura de les dades són un toc datenció sobre la necessitat
de fixar uns límits perquè el creixement balear sigui sostenible.