RESUM: CAPÍTOL II. MERCAT DE TREBALL I POLÍTIQUES
Aquest capítol és un recull del comportament de l’activitat, l’ocupació i l’atur a la comunitat autònoma
de les Illes Balears (CAIB) l’any 2017, tot relacionat amb les polítiques d’ocupació, la formació i l’orientació.
Així, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social al llarg de 2017 de mitjana ha estat de
480.387 persones –això suposa un creixement del 5,5%, del qual el creixement en el nombre d’afiliacions
al règim general ha estat d’un 7,1%. En afiliacions en equivalència a jornada completa (EJC), el creixement
ha estat d’un 7,7%. En comparació amb les dades del 2016, s’ha produït un augment de 25.225
treballadors afiliats; és a dir, és el cinquè any en què es registra un augment en el nombre d’afiliacions a
la Seguretat Social, les quals varen caure fins l’any 2012 pels efectes de la gran recessió. Cal dir que l’any
2016 pràcticament ja s’assoleixen els nivells d’ocupació de l’any 2007 –el màxim de la sèrie històrica de
les memòries del CES, iniciades l’any 2001 i que l’any 2017 ja s’ha superat aquest màxim històric en
24.693 ocupats més. Per illes, Formentera creix un 7,3%; Mallorca i Eivissa, un 5,6%, i Menorca, un 4,4%.
Per branques d’activitat, el 2017 presenta un augment en el nombre d’afiliacions en tots els sectors,
especialment en el de la construcció, que registra els majors creixements, amb un 11% i 4.808 llocs de
feina més que l’any anterior. El sector serveis creix un 5,1% (19.232 ocupats més); el sector industrial
presenta una recuperació del 3,4% (922 ocupats més), i en el sector primari es pot observar un augment
del 3,2% (263 ocupats més). D’altra banda, un 78,9% dels afiliats estan d’alta al règim general, mentre
que un 18,7% presenta el règim d’autònom. Aquestes proporcions es mantenen més o menys estables
respecte als anys anteriors. Enguany el règim dels treballadors de la llar és l’únic que decreix, amb un descens
del -3,96%. Per tipus de contractes, els indefinits fixos discontinus creixen un 7,38% i ja representen
un 23,4% del total d’afiliacions indefinides. Els temporals creixen un 8,23% i representen un 27,4% del
total d’afiliats.
La població ocupada estrangera ha registrat una mitjana anual de 85.881 treballadors d’alta, la qual cosa
representa un 17,9% del conjunt d’altes a la Seguretat Social. També es pot observar una concentració
més elevada de mà d’obra immigrant procedent de la Unió Europea, amb un 54,2% del total, i un 37%
treballen a l’hoteleria.
D’acord amb les dades que ofereix l’Enquesta de Població Activa (EPA), el creixement de l’ocupació ha
estat d’un 1,3% i en hores efectives treballades el creixement ha estat d’un 1,4%. Entre la població assalariada,
la població assalariada amb contracte temporal representa un 29,3% (2,6 punts per sobre de
la mitjana estatal). Segons la variable sexe, la taxa de temporalitat dels homes és d’un 31,4% i la de les
dones és d’un 27%. Per branca d’activitat, la taxa de temporalitat és màxima a la construcció (un 55,2%)
i mínima a indústria de l’alimentació, tèxtil, cuir, fusta i paper, amb un 10,5%.
El 2017 s’ha tancat amb 51.491 persones aturades, 6.855 menys que el 2016, la qual cosa equival a una
caiguda del -11,7%. La taxa d’atur s’ha situat aquest any en un 12,4% de mitjana, 1,5 punts menys que
la taxa d’atur del 2016. Així, les Illes Balears ocupen la cinquena posició pel que a la taxa d’atur més baixa en el rànquing per comunitats autònomes. En atur de llarga durada, amb una taxa de 29,5%, és la
comunitat autònoma amb el percentatge més baix.
Pel que fa a la taxa d’ocupació, les Illes Balears tenen la segona taxa d’ocupació de joves menors de
30 anys més elevada de l’Estat, d’un 46%, només superada per Catalunya, amb un 46,8%. Per contra,
les dades relatives al nivell d’estudis dels joves a les Illes Balears col·loca la nostra comunitat en darrera
posició, amb un 26,5% de joves entre 18 i 24 anys que no han completat l’educació secundària
obligatòria, mentre que la mitjana espanyola és de 18,3%, i la de la UE-27, de 10,6%.
Quant als índexs de qualitat del treball, la posició de les Illes Balears ha millorat en l’escenari base: es
manté en el tradicional i l’innovador i empitjora en l’intermedi. Per dimensions en condicions del lloc
de treball se situa en el vuitè lloc; en relacions laborals, en el primer lloc; en qualificació, habilitats i
aprenentatge, en el setzè; en l’accés i participació en el mercat de treball, en el sisè lloc; en igualtat de
gènere, en el tercer lloc; en cohesió social i mercat de treball, en el primer lloc; en salaris i productivitat,
en el tretzè lloc, i en benestar i protecció social, en el tercer lloc.
Les polítiques actives d’ocupació (PAO) inclouen un conjunt de programes i actuacions adreçades a
facilitar l’accés al mercat de treball de les persones en atur, mitjançant accions de millora de l’ocupabilitat
i d’intermediació entre oferta i demanda d’ocupació que s’agrupen en cinc tipus de programes
o actuacions: intermediació laboral; orientació laboral; formació professional per a l’ocupació; foment
i creació d’ocupació, i suport a l’emprenedoria i el desenvolupament local. El volum de persones beneficiàries
de les PAO durant el 2016 va ser de 447.234. El volum major és per orientació laboral, seguit
d’intermediació laboral; foment i creació de l’ocupació, i, en quart terme, la formació professional per
a l’ocupació i el suport a l’emprenedoria i el desenvolupament local. El més destacable de la comparativa
amb la darrera memòria de polítiques actives d’ocupació disponible, corresponent al 2010, és
el fortíssim increment de l’orientació i la intermediació laboral, així com l’augment de beneficiaris de
mesures de foment i creació de l’ocupació, la disminució de participants en la formació professional per
a l’ocupació (FPO) i la desaparició de les mesures específiques de foment de la igualtat d’oportunitats.
La FPO és una actuació especialment rellevant i estratègica a les Balears a causa de l’elevat percentatge
de població amb baix nivell educatiu en tots els grups d’edat. Per tant, seria desitjable un increment
del volum d’accions i participants.
Pel que fa al tipus d’actuacions, destaca l’evolució cap a una major adequació a les característiques i
el nivell educatiu de la població, que es tradueix en el major pes dels certificats de professionalitat de
nivell 1 i 2, en noves formacions en competències transversals (idiomes i tecnologies de la informació
i la comunicació) i en programes que lliguen la FPO amb les formacions del sistema educatiu com les
beques Èxit o l’avaluació de competències clau per part dels centres d’educació de persones adultes.
També destaca l’esforç per desenvolupar les formacions amb contractació a través d’accions més clàssiques
com els programes mixtos de formació ocupació i d’altres de nova creació com el pla pilot de formació dual adreçat a col·lectius vulnerables. Es manté una segregació per sexe que és molt elevada
i que ha d’evolucionar cap a una participació més equilibrada entre dones i homes en les diverses
famílies professionals, d’acord amb la legislació vigent.
Per adequar millor l’oferta formativa a les característiques del mercat de treball, l’avaluació de l’impacte
de la FPO hauria d’incorporar una anàlisi més detallada de les característiques de la inserció
laboral i de la relació que té amb les formacions cursades. El programa de Garantia Juvenil suposa un
compromís dels estats membres de la Unió Europea perquè tots els joves menors de 25 anys rebin una
bona oferta d’ocupació, educació, formació com a aprenents o període de pràctiques en un termini de
quatre mesos després de quedar en atur o acabar l’educació formal, i haurà de conduir a un increment
de les taxes de cobertura de la formació de la població juvenil.
Quant a les dades i característiques bàsiques de les relacions laborals, se n’analitza el marc normatiu
amb els principals canvis introduïts i les noves formes de treball, la negociació col·lectiva a les Balears
reiterant el tractament de les noves tecnologies en els convenis col·lectius i, finalment, la conflictivitat
laboral i la resolució de conflictes de caire judicial i extrajudicial.
El darrer apartat d’aquest capítol es dedica a l’anàlisi de la sinistralitat laboral, en què destaca el fet
que l’any 2017 l’índex d’incidència ha experimentat un augment d’un 2,8% respecte a l’any 2016 i
és l’índex més alt per comunitat autònoma.