RESUM: 11. Medi ambient
Elaborar el resum del capítol de medi ambient com segurament
passa en altres capítols no resulta fàcil, atès el lapse de temps que
ha transcorregut des de la primera etapa de funcionament del CES.
Sempre és més difícil extreure conclusions si les sequències de dades
no són homogènies en el temps. Feta aquesta premissa, hi ha una
sèrie de reflexions que cal fer sobre les dades que figuren en aquesta
memòria.
Com sesmenta a la introducció, sha inclòs un apartat de
meteorologia, atesa la incidència en altres dades com poden ser els
recursos hídrics o el consum energètic. En aquest apartat destacam
les línies de tendència de temperatures i precipitacions mitjanes
mensuals des de 2006: a la baixa en precipitacions i a lalça en
temperatures.
En referència als altres apartats, més directament lligats a lactivitat
humana, destaca el canvi de tendència en molts dels indicadors a
causa de la recuperació econòmica experimentada a les Illes Balears
a partir del 2014, causat per laugment del nombre de turistes que
ens visiten.
Per començar, farem referència a lapartat de la qualitat de laire.
Després dexperimentar un descens més o menys uniforme i continuat
en la concentració de gasos contaminants des del 2006, la recuperació
econòmica coincideix amb el repunt de tots.
Un altre aspecte que destaca en la mateixa línia fa referència a les
reserves hídriques. Si bé les aigues subterrànies fluctuen en funció de
les precipitacions i les extraccions, el cabal daigua dessalada a les
nostres illes es duu a terme en funció de la salinització dels aquífers i
la mediocre qualitat de laigua de boca, i, en aquest sentit, sobserva
també un augment a partir del 2014.
Pel que fa al medi marí, malgrat el pas dels anys hi ha una dada que
no canvia: els plàstics continuen sent el residu més nombrós que es
recull a les nostres aigues. Aquí es planteja un problema global, atès
que els plàstics són els principals contaminants de les aigues del món.
Quant a lenergia, es repeteix el mateix patró que en altres apartats:
sobserva un repunt a partir del 2014, això sí, sense observarse que
hi hagi un increment destacable de les energies renovables, que
representen un 4,51% enfront del 95,49% provinent de combustibles
fòssils, sempre que es consideri que lenergia que prové de la crema
de residus (el 3,63% del total de 4,51%) és renovable.
La pressió que sexerceix en sòl rústic tampoc sescapa de la
recuperació econòmica, ja que, tal com està lligada al turisme, també
sobserva un repunt en els darrers tres anys. Sha de tenir en compte,
però, que no hi ha dades al respecte ni de Menorca ni dEivissa.
Finalment, pel que fa a lapartat de residus, es pot constatar el lògic
augment en el nivell de recollida durant lestiu a totes les illes, fruit de
lactivitat econòmica ja esmentada.
Com a corol·lari, sobserva que després de la crisi la recuperació
econòmica no ha representat cap canvi pel que fa als indicadors en
situacions semblants danys anteriors. Això vol dir que a més activitat
econòmica hi ha nivells de gasos contaminants més alts, augmenta
laigua dessalada, augmenta el consum energètic, augmenta també
la pressió sobre el sòl rústic, com també ho fan els residus, però això
no es reflecteix en un augment significatiu de les energies renovables
ni en una reducció dels plàstics abocats a la mar o en un augment
destacable en el percentatge de residus reciclables.