8. JUSTÍCIA

8.1. INTRODUCCIÓ

La població reclusa a les Illes Balears era l'any 2010, última dada disponible, de 1.865 persones, entorn a un 3% menys que l'any anterior. L'any 2009 era de 1.937. Es continua així amb una tendència de decreixement del nombre de reclusos que s'inicia l'any 2008 (vegeu el quadre III-156).

L'illa de Mallorca agrupa quasi la totalitat de la població reclusa, un 91,7% i Eivissa la resta, 154 presos (8,3%). La població reclusa a Mallorca ha experimentat un fort creixement des de l'any 1998 fins al 2008, en què es produeix un canvi de tendència a la baixa que continua fins al 2010, segons les darreres dades disponibles. A Eivissa, el nombre de reclusos segueix el mateix comportament que a Mallorca, amb un creixement continu a la sèrie de 1998 fins a 2008 i un decreixement en els darrers dos anys. 

La major part dels reclusos són homes; l'any 2010 representaven un 85,7% del total. Respecte del 2009, la taxa de creixement de dones recluses augmenta un 14%, mentre que la d'homes es redueix un 5%. En la sèrie 1998-2010 el creixement més significatiu es dóna en els reclusos homes a Mallorca. El nombre de reclusos (homes i dones) es manté gairebé constat a Eivissa durant tota la sèrie. 

Amb referència a la situació penal dels reclusos, predominen, amb un 80% en el conjunt de les illes, els reclusos que es troben a presó enfront dels que es troben en situació preventiva (20%). La seqüència 1998-2010 presenta una tendència de creixement positiu amb un punt d'inflexió l'any 2008, en què el nombre de reclusos preventius i a la presó inicia una baixada que continua fins al 2010.

Quant als reclusos preventius, per illes, s'observa una tendència creixent a les dues illes, a Eivissa és produeix un augment molt més pausat que a Mallorca, que presenta puntes de creixement significatives, i arriba a tenir 405 reclusos preventius l'any 2008. El nombre de reclusos a presó es manté entre 60 i 80 persones a Eivissa entre els anys 1998 i 2010. En canvi, Mallorca presenta una taxa de creixement positiva molt més acusada amb un canvi de tendència l'any 2008, en què el nombre de presos se situava en el màxim de 1.530. L'any 2010 aquesta xifra era de 1.438, gairebé un 2% menys que l'any anterior.

Per illes hi ha diferències significatives pel que fa als percentatges de preventius i reclusos a presó. A Eivissa, la població reclusa amb mesures preventives l'any 2010 (62%) és major que la que es troba en situació de presó (38%). Fins al 2008 l'escenari havia estat diferent, i el nombre de presos era major que el de reclusos preventius. En canvi, a Mallorca, en tota la sèrie de 1998 a 2010, la població reclusa a presó és major que la que compta amb mesures preventives, amb un fort creixement del nombre de presos fins a 2008.

Quant a la situació processal dels individus, no apareixen diferències en qüestió de sexe; així, tant en els reclusos en situació de presó com en els preventius, els nombre d'homes (90%) supera àmpliament el de dones (10%), tant a Mallorca com a Eivissa, i no apareixen diferències significatives respecte dels anys anteriors.   

L'any 2010 no hi havia reclusos en situació d'arrests de cap de setmana ni a Mallorca ni a Eivissa, així com tampoc persones en situació d'impagament de multa i trànsits.

8.2. ESTAT DE LA JUSTÍCIA

Si haguéssim de donar una visió global de la justícia a la nostra comunitat, hauríem de dir que per primera vegada en molts d'anys es dóna un resultat favorable en tots els seus paràmetres:

Menys assumptes pendents (85.450, un 6,08% menys que l'any anterior).
Menys assumptes registrats: (223.038, un 1,90% menys que l'any anterior).
Més assumptes resolts (225.922, un 2,90 % més que el 2010).

Les dades expressades posen de manifest que davant una menor entrada d'assumptes, hi ha hagut un major sobreesforç resolutiu, que ha permès un índex de pendència proper al de fa dos anys.

No obstant això, la valoració detallada per jurisdiccions pel que fa al partit de Palma, ens permet arribar a altres conclusions:

A) Els jutjats mercantils, malgrat l'esforç resolutori, incrementen la pendència per una major entrada d'assumptes respecte de 2010. Es manté la necessitat de creació d'un nou jutjat amb relació a la càrrega de feina actual i el manteniment del reforç existent (en realitat es necessitarien dos nous jutjats), i l'adequació necessària de les plantilles de les oficines judicials a la d'un jutjat ordinari de primera instància.

B) Pel que fa als jutjats penals, cal dir que, malgrat l'esforç resolutori, l'increment d'entrada d'assumptes ha suposat un increment lleu de la pendència final. Amb referència al jutjat penal 8 (executòries), cal dir que la seva evolució és favorable, per les reformes organitzatives un pic establert un nou reforç. Davant un increment important en el nombre d'executòries registrades (fruit de la recuperació d'aquest tràmit de registre), les executòries pendents han minvat, ja que la nova organització va donant els primers resultats.

C) Pel que fa a jutjat contenciós administratiu, l'augment important del assumptes ingressats i la pendència important que s'arrossega d'anys anteriors ens donen un resultat final insatisfactori, malgrat el fet que l'esforç resolutori ha estat significatiu. És inqüestionable la necessitat de creació de, almanco, un nou jutjat.

D) En el mateix sentit, els jutjats socials segueixen una tònica d'evolució desfavorable i, fins i tot, preocupant quant a la pendència, causada per un descens de la capacitat resolutòria una vegada finalitzats els plans de reforç i l'augment en el nombre d'assumptes ingressats, no tan important com l'any passat. Són necessaris tres jutjats de social més a Palma, si es vol regularitzar aquesta jurisdicció.

E) Pel que fa a la justícia civil, cal dir que els jutjats de primera instància ordinaris segueixen una tònica favorable pel que fa a la pendència, ja que s'hi han ingressat un 12% menys d'assumptes, i se n'ha resolt un 2,69% més que l'any passat. Malgrat això, l'esforç resolutori dels jutges de primera instància és important, i segueix essent necessària la creació de nous òrgans. Pel que fa als jutjats de família, un petit increment en el nombre de nous assumptes es veu neutralitzat per un increment important de l'esforç resolutori, la qual cosa es tradueix en una disminució lleu de la pendència.

F) Amb referència als jutjats d'instrucció, una menor capacitat resolutòria s'ha vist compensada per un menor nombre de nous assumptes, la qual cosa permet mantenir una tendència favorable a la disminució de la pendència.

Pel que fa als jutjats de violència de gènere, l'increment d'assumptes registrat s'ha vist compensat per l'esforç resolutori, la qual cosa s'ha traduït en una disminució significativa de la pendència final. No obstant això, en l'àmbit civil, mantenint l'esforç resolutori, l'increment d'assumptes ha suposat una tendència a l'acumulació de pendència final.

Finalment, val a dir que la greu situació econòmica d'Espanya està suposant que enguany no s'hagin convocat oposicions a jutge, i que els plantejaments per als anys vinents no condueixen a l'optimisme, a més de dirigir-se cap a l'adopció de mesures de resolució extrajudicial de conflictes, i d'aplicació de taxes al servei de justícia.