3.1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es presenten les dades relatives, tant als ingressos recaptats per la Seguretat Social a les Illes Balears, com a les despeses en matèria de pensions contributives, subsidis i altres prestacions, incloses les prestacions per atur.

 

3.2. ELS INGRESSOS PER LA RECAPTACIÓ DE QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL

La gestió recaptadora de la Seguretat Social la duu a terme la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), com a caixa única del sistema pel que fa a la recaptació, tant voluntària com executiva, sota la direcció, la vigilància i la tutela de l'Estat.

Durant l'any 2011 la recaptació en via voluntària ha arribat a l'import íntegre de 2.400,2 milions d'euros, la qual cosa representa una disminució de l'1,07% respecte del 2010, mentre que la recaptació en via executiva líquida ha estat de 43,2 milions d'euros, cosa que suposa un decrement interanual del 13,9% (vegeu el quadre III-19).

La recaptació líquida -que suma a la recaptació en via voluntària i a la recaptació en via executiva els imports de la recaptació per altres cotitzacions, és a dir, per atur, FOGASA, i per formació professional, a més d'altres ingressos diferents a quotes-, l'any 2011 ha assolit 2.522,3 milions d'euros, cosa que en termes relatius suposa un 0,87% menys que el que es registrava l'any anterior.

 

3.3. LA DESPESA EN PRESTACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL

Aquest apartat estudia, en relació amb el 2011, les dades relatives a les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social que reconeix l'INSS, de les prestacions per atur reconegudes pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE, antic INEM) i de les prestacions del règim especial de treballadors de la mar, que gestiona l'Institut Social de la Marina (ISM). La informació que s'hi facilita inclou segmentacions i comparacions múltiples.

 

3.3.1. LA DESPESA EN PENSIONS CONTRIBUTIVES

Durant l'any 2011 s'ha destinat a les pensions contributives un import total de 1.707,86 milions d'euros, fet que suposa un increment del 4,73% respecte de l'any anterior (vegeu el quadre III-20).

Les 170.760 pensions contributives que el 31 de desembre de 2011 estaven en vigor a les Illes Balears, 3.264 més que l'any anterior, representen l'1,92% del total de les pensions en vigor a l'Estat espanyol en aquesta data, que sumen un total de 8.866.280, enfront de les 8.739.732 de l'any 2010 (vegeu el quadre III-21).

El ritme de creixement del nombre total de pensions a les Illes Balears en el 2011 ha estat de l'1,95% (0,04 punts amb relació a l'any anterior), superior als que es varen obtenir a l'àmbit nacional el 2011 i el 2010, de l'1,45% i de l'1,58%, respectivament.

Quant a la projecció anual de les dades mensuals, s'ha de tenir en compte que les pensions contributives derivades de contingències comunes s'abonen en catorze pagues. L'import mitjà mensual de les pensions en vigor el desembre de 2011 a les Illes Balears va ser de 740,30 euros, un 3,56% per sobre de la mitjana de les pensions en vigor el desembre de 2010, que va ser de 714,81 euros (vegeu el quadre III-22).

En el creixement dels imports influeix, a més de les revaloritzacions de les pensions, l'efecte de substitució de les pensions que causen baixa –normalment més antigues i de quantia més baixa- per pensions noves que causen alta i que, generalment, són de quantia més elevada. En aquest sentit, és important ressenyar que el valor mitjà de les 10.785 pensions noves reconegudes a les Illes Balears el 2011 és de 908,77 euros mensuals, amb un creixement del 4%; és a dir, un 22,75% per sobre de la pensió mitjana (vegeu el quadre III-23).

 

3.3.1.1. Anàlisi comparativa de les pensions contributives per comunitats autònomes, per províncies, per illes i per municipis de les Illes Balears

La quantia de les prestacions de la modalitat contributiva manté una relació de proporcionalitat amb les cotitzacions (bases de cotització i, en el seu cas, períodes cotitzats). Per aquest motiu, les diferències en les cotitzacions efectuades durant els períodes de la vida laboral que s'hagin de tenir en consideració per al reconeixement de la prestació es tradueixen en bona mesura en diferències en la quantia de la prestació reconeguda. Els diversos  contexts socioeconòmics hi tenen certa rellevància perquè generen factors de treball i factors salarials directament vinculats als imports a cotitzar.

A la mateixa conclusió s'arriba si el que es pretén analitzar és la quantia mitjana de la pensió d’un col·lectiu determinat, i fer comparacions amb la d'altres àmbits territorials: el conjunt d'historials de cotitzacions que es varen tenir en compte per reconèixer les pensions determinarà que les diferències en les aportacions contributives efectuades en relació amb altres àmbits originin diferències en el valor mitjà de les pensions que siguin objecte de comparació.

Si la comparació s'efectua en relació amb la registrada a altres comunitats autònomes, la quantia mitjana de les pensions en vigor el desembre de 2011 a les Illes Balears continua situant-se en els llocs més baixos de la taula, només per damunt de la mitjana de Múrcia, Galícia i Extremadura.

De les 17 comunitats autònomes i dues ciutats amb Estatut d'Autonomia (Ceuta i Melilla), set comunitats autònomes, a més de Ceuta, tenen una quantia mitjana de pensió superior a la mitjana estatal (810,85 euros). Per ordre, són: el País Basc, Astúries, Madrid, Navarra, Ceuta, Cantàbria, Aragó i Catalunya. Si es comparen els valors de la pensió mitjana per a cadascun dels conceptes per separat, podem ampliar aquesta anàlisi. En el cas de les pensions d'incapacitat permanent i jubilació, les Illes Balears ocupen el 15è lloc, i pel que fa a les pensions de viduïtat i orfandat es troben en el 18è lloc.

En un nivell de desglossament major, de l'anàlisi de la distribució de la pensió mitjana per províncies es deriva que la majoria de províncies del nord de la Península són les que tenen unes pensions mitjanes més elevades de l'Estat espanyol. Les quatre províncies que ocupen els primers llocs són: Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Astúries. D'altra banda, la zona que conforma l'arc mediterrani, excepte Barcelona, està per sota de la mitjana espanyola, i només se situen per sobre de les Illes Balears Tarragona, València i Màlaga (vegeu el quadre III-22 addenda).

Per illes, Mallorca, amb un import mitjà de pensió de 751,35 euros el 2011, representa el 81,62% del total de les pensions (139.384), mentre que Menorca, amb una quantia mitjana de 740,38 euros, en representa el 7,62% (13.023); Eivissa, amb un import mitjà de 711,48 euros, en representa el 8,88% (15.164); i Formentera, amb una quantia mitjana de 624,30 euros, el 0,55% (939). No disposam d'informació per adscriure l'1,32% restant, perquè es tracta de pensions que s'abonen fora de la nostra comunitat autònoma (vegeu el quadre III-24).

Per municipis, i més concretament els de Mallorca, podem veure que Palma és el municipi on es percep la major part de l'import global mensual de les pensions contributives, amb el 54,1% del total de l'illa. En un segon escaló hi ha Manacor i Llucmajor, amb percentatges del 5,1% i del 4,6%, respectivament. En un tercer nivell trobam Calvià i Inca, amb el 3,8% i el 3,5% respectivament (vegeu el quadre III-25).

A Menorca són destacables els municipis de Maó i Ciutadella, amb uns percentatges sobre l'illa del 38,9% i del 32,3%, respectivament. Pel que fa a les Pitiüses, cal esmentar el municipi d'Eivissa, amb el 45,6% de l'import total mensual insular de les pensions contributives.

Si relacionam l'import total de les pensions segons el nombre de total de pensions, podem parlar de certes diferències en la pensió mitjana entre municipis de l'àrea metropolitana de Palma i del litoral i els municipis de l'interior. En el cas de Mallorca, Marratxí (905,6 euros), Bunyola (896,8 euros), Palma (833,8 euros), Esporles (827,6 euros), Valldemossa (798,7 euros), Calvià (788,5 euros), Santa Eugènia (780,2 euros) i Alcúdia (767,9 euros) són els municipis amb unes pensions per sobre de la mitjana, mentre que en municipis com Fornalutx i Ariany el valor mitjà no arriba als 590 euros mensuals.

En el cas de Menorca, els valors mitjans més elevats de l'illa els trobam a Sant Lluís (797,78 euros), Maó (795,78 euros), es Castell (787,81 euros), municipis que estan situats a la zona del Llevant de Menorca, mentre que Ciutadella amb 700 euros mensuals se situa per sota de la mitjana insular. A les illes Pitiüses, l'import mitjà més alt correspon a les pensions del municipi d'Eivissa, amb una quantia mitjana de pensió de 796,6 euros i Sant Josep de sa Talaia amb 737,7 euros. La resta de municipis se situen per sota de la mitjana insular.

 

3.3.1.2. Anàlisi de les pensions contributives segons la classe, el sexe, el grup d'edat, el règim i per trams de quantia

Per grups d'edat, el col·lectiu més nombrós és el corresponent al tram de 65 a 69 anys, amb 32.384 pensions per un valor mitjà de 919,4 euros, mentre que el tram amb una pensió mitjana més alta és el que se situa entre els 60 i els 64 anys, amb un import de 947,3 euros. L'edat mitjana dels pensionistes és de 71 anys (vegeu el quadre III-26).

Per trams de quantia, el 13,57% del total de pensions en vigor es concentra en trams que van dels 550,01 als 600 euros, per un total de 23.045 pensions en vigor. A continuació, per ordre d'importància, amb un 12,1% les que van dels 600,01 als 623,99 euros, que comptabilitzen un total de 20.601 pensions (vegeu el quadre III-27).

La pensió més important del sistema contributiu de les Illes Balears és la de jubilació, que amb 1.165,9 milions d'euros representa el 68,27% de les despeses, seguida de les de viduïtat i d'incapacitat permanent, que amb 311 i 207 milions d'euros, en representen el 18,3% i el 12,1%, respectivament (vegeu el quadre III-20).

El desembre de 2011 hi ha hagut 103.100 pensions de jubilació en vigor. L'import destinat mensualment a aquest concepte ha estat de 86,8 milions d'euros, mentre que la mitjana mensual de la pensió ha estat de 841,72 euros (vegeu el quadre III-28).

Destaca, amb molta diferència, la pensió de jubilació per a les persones que provenen de la mineria del carbó i treballadors de la mar, que reben un import bastant més elevat en comparació a la resta de règims (1.451,24 i 1.151,47 euros, respectivament). En canvi, els empleats de la llar i els de l'Assegurança obligatòria de la vellesa i invalidesa (SOVI) són els que reben una quantitat més baixa, amb només 480,26 i 373,36 euros, respectivament.

En el cas dels homes, les pensions de jubilació en vigor reconegudes són 60.302 amb una valor mitjà de 1.001,4 euros. En el cas de les dones són 42.798 (17.504 menys) amb un import de 616,7 euros, gairebé un 40% inferiors a les dels homes. En el cas dels homes l'edat mitjana de les pensions de jubilació és de 74 anys i en el cas de les dones és de 76 anys (vegeu el quadre III-29).

Del total de pensions de jubilació en vigor durant l'any 2011, el 18,54% se situa entre els 550,01 i els 600,00 euros, per un total de 18.972 pensions en vigor reconegudes. Per altra banda, un total de 27.231 pensions de jubilació estan per sobre dels 1.000 euros, cosa que representa el 26,61% del total de pensions de jubilació en vigor per al 2011 (vegeu el quadre III-30).

Pel que fa a les pensions de viduïtat, el desembre de 2011 estaven en vigor un total de 43.535 pensions i la Seguretat Social hi va destinar un import mensual total de 23,1 milions d'euros, xifra que representa una quantia mitjana mensual de 530,37 euros (vegeu el quadre III-31).

En aquest cas, els pensionistes que més reben són els dels accidents laborals (673,7 euros), seguits dels de la mineria del carbó (668,6 euros). Contràriament, els que menys reben són els treballadors del règim agrari, amb 390,19 euros, i els treballadors SOVI, amb 332,01euros.

Per sexe, el nombre de pensions de viduïtat en vigor és notablement superior en el cas de les dones, amb un total de 39.686 durant l'any 2011, enfront de les 3.879 dels homes. La pensió mitjana també és relativament superior en el cas de les dones, de 534,69 euros, davant els 430,15 euros de pensió de viduïtat mitjana prevista per als homes. L'edat mitjana de les pensions de viduïtat per als homes és de 73 anys i la de les dones és de dos anys més (vegeu el quadre III-32).

Durant l'any 2011, les pensions de viduïtat mes nombroses en el cas de les dones se situa en el tram comprès entre els 85 i més anys, amb 9.149 pensions per un valor mitjà de 466,2 euros. En el cas dels homes el tram més nombrós coincideix amb el de les dones; són només 914 pensions i per un valor mitjà més baix de 342,5 euros.

En el cas de les pensions de viduïtat, del total de pensions d'aquest tipus en vigor durant l'any 2011, el 24,61% se situen entre els 600,01 i els 623,99 euros, per un total de 43.565 pensions en vigor reconegudes. En el cas d'aquestes pensions, es pot apreciar un descens important del nombre de pensions en vigor a partir dels 1.500,01 euros, ja que passa de 427 pensions en vigor reconegudes en el tram de quantia anterior, a un total de 48 pensions reconegudes en el tram de quantia de referència, fins un total de 63 pensions en vigor que estarien per sobre d'aquest import, 1.500,01 euros (vegeu el quadre III-33).

Pel que fa a la incapacitat permanent, la despesa el desembre de 2011 de les 18.787 pensions en vigor ha estat de 14,8 milions d'euros, amb una quantia mitjana mensual de la pensió de 789,59 euros. El nombre de pensions d'incapacitat permanent en vigor durant el 2011 va ser superior en el cas dels homes, amb 11.172 pensions (amb una caiguda del 0,1%), davant les 7.614 (i una caiguda del 0,8%) que varen estar en vigor per aquest mateix període en el cas de les dones. Respecte de l'any 2010 s'aprecia un augment de la pensió mitjana de l'1,33% en el cas de les dones, i en el cas dels homes es dóna un augment del 0,9% de la pensió mitjana respecte de l'any anterior (vegeu els quadres III-34 i III-35).

Per trams de quantia, un total de 3.336 pensions d'aquesta classe tenen reconeguts imports que van dels 500,01 als 600,00 euros, mentre que un total de 4.918 pensions tenen reconeguts imports que van dels 633,30 als 900,00 euros. Trobam el percentatge més alt de pensions reconegudes en el tram que va dels 700,01 als 800,00 euros (2.202 pensions) (vegeu el quadre III-36).

Les pensions d'incapacitat permanent per graus, tipus de pensió i per províncies mostra que la pensió mitjana de les Balears se situa deu punts per sota de la mitjana de l'Estat, però se situa per sobre de les Canàries en un 0,9%, i en el cas de les províncies de l'arc mediterrani especialitzades també en turisme de sol i platja, presenta un import superior al d'Almeria, Màlaga, Múrcia i Alacant. Per tipus de pensió, se situa per sobre de la mitjana de l'Estat només en el cas de les d'invalidesa SOVI en un 1,7% superiors (vegeu el quadre III-37).

El desembre de 2011 a les Illes Balears estaven en vigor 5.170 pensions d'orfandat, cosa que representa un increment del 2,5% respecte de l'any passat. A aquest concepte, s'hi ha destinat un import mensual total d'1,6 milions d'euros, amb una quantia mitjana de la pensió de 316,98 euros (vegeu el quadre III-38).
Per grups d'edat, el que va de 15 a 19 anys és el que aglutina el nombre més elevat de pensions d'orfandat en vigor per a tots dos sexes (vegeu el quadre III-39).

Per trams de quantia, el 53,19% del total de pensions d'orfandat en vigor es concentra en imports que van dels 150,01 als 250,00 euros, seguit el 2011 pel tram de quantia que comprèn aquelles pensions d'orfandat reconegudes de 600,01 a 623,99 euros (412 pensions) (vegeu el quadre III-40).

Finalment, el desembre de 2011 hi havia 139 pensions de favor familiars, set menys que l'any 2010, amb un import total mensual de 54.161,55 euros, fet que ha suposat un import mitjà mensual de la pensió de 389,65 euros (vegeu el quadre III-41).

El nombre de pensions d'aquest tipus en vigor durant l'any 2011 és notablement superior en el cas de les dones, amb 117 pensions, enfront de les 22 que hi ha reconegudes per als homes (vegeu el quadre III-42).

 

3.3.2. ANÀLISI DELS SUBSIDIS I ALTRES PRESTACIONS

Amb independència de les pensions, l'INSS ha gestionat l'any 2011 a les Illes Balears una despesa en subsidis i altres prestacions per import de 104,1 milions d'euros. Això suposa una disminució global del 7,15%, originada per la disminució de la despesa en la incapacitat temporal (-20,4%), indemnització de lliurament únic (-20,7%) i prestacions socials (-60%) (vegeu el quadre III-43).

Les prestacions per maternitat, amb un import de 43,7 milions d'euros, i les d'incapacitat temporal, amb 33 milions d'euros, són les més importants quant a la quantia, ja que signifiquen el 34,29% i el 25,93%, respectivament, del total dels subsidis i altres prestacions econòmiques, seguides de les prestacions de protecció a la família, que han arribat a 21,3 milions d'euros, i les prestacions per paternitat, amb un import de 4,5 milions d'euros .

 

3.3.2.1. Referència especial a la despesa per incapacitat temporal (IT)

A les Illes Balears, amb data de 31 de desembre i per al conjunt del sistema, hi trobam 396.690 treballadors protegits en les contingències comunes de l'IT, dels quals 262.577 corresponien a les mútues, 132.713 a l'INSS i 1.400 a l'ISM (vegeu els quadres III-44, III-45 i III-46).

Respecte de les contingències professionals –accidents de treball i malalties professionals- hi havia 274.252 treballadors protegits, dels quals 271.361 ho eren per les mútues, 2.457 per l'INSS i 434 per l'ISM.

El cost per afiliat i mes de les IT a les Illes Balears és de 22,8 euros, mentre que per al total nacional de l'INSS és de 26,7 euros, és a dir, un 17,1% superior (vegeu el quadre III-47).

 

3.3.2.2. Les mútues d'accidents de treball i de malalties professionals de la Seguretat Social

Pel que fa a les contingències comunes per incapacitat temporal, la cobertura per part de les mútues quant al nombre de treballadors protegits ha augmentat durant els darrers anys, encara que de l'any 2008 al 2009 se'n va produir una disminució, en ser menor el nombre d'afiliats d'alta en el sistema. Durant el 2011 hem tornat a observar un augment en la cobertura de contingències comunes del règim general, que assoleix un total de 200.745 treballadors (corresponents a 32.324 codis de compte de cotització) (vegeu el quadre III-48).

En dades desagregades per mútues, durant el 2011, Mútua Balear ha ofert cobertura d'incapacitat temporal per contingències comunes a un total de 93.450 treballadors del règim general, distribuïts en 15.164 comptes de cotització, cosa que representa el 46,9% del total provincial de treballadors amb cobertura d'aquest tipus per mútues. L'ha seguida Asepeyo, que ha donat cobertura a un total de 23.528 treballadors (l'11,72% del total) i Fremap, amb 20.359 treballadors coberts durant l'any 2011 (el 10,14%) (vegeu el quadre III-49).

 

3.3.3. LES PRESTACIONS DE PROTECCIÓ PER L'ATUR

El darrer dia de desembre de 2011 constaven d'alta com a perceptors de les prestacions per atur 104.378 persones, 56.937 de les quals eren perceptores de prestacions contributives, 44.703 de subsidis i 2.738 de renda activa d'inserció. Això representa una disminució  global del 0,24% en relació amb els 104.634 beneficiaris a la mateixa data l'any 2010.

La mitjana mensual de beneficiaris de les prestacions per atur l'any 2011 ha estat de 70.284 persones, que en relació amb la mitjana mensual de 74.951 de 2010 suposa una disminució del 6,22%. En la prestació contributiva, amb una xifra mitjana de 36.418 persones beneficiàries, la disminució respecte de l'any anterior ha arribat al 6,92% en el subsidi d'atur, amb una mitjana de 39.128 beneficiaris, i amb una disminució del 3,66% respecte de l'any anterior. En la renda activa d'inserció, amb 2.738 perceptors, un augment del 41,5% (vegeu el quadre III-50).

L'any 2011 la cobertura del sistema de protecció per atur que hi havia de mitjana mensual d'atur registrat ha estat el mes de desembre del 110,7% (vegeu el quadre III-51).

El desembre de 2011 hi ha hagut 22.949 estrangers perceptors de prestacions per atur. Quant a la procedència, 10.034 persones provenen de països de la Unió Europea (el 43,72%) i 12.915 beneficiaris (el 56,27%), de països de fora de la UE. La mitjana anual és de 15.541 persones (un 13,7% menys respecte de l'any anterior). Els beneficiaris de fora de la UE disminueixen en un 17,9% i els de la UE ho fan en un 5,3% (vegeu el quadre III-52).

La despesa relativa a les prestacions per atur en el 2011 ha assolit 791,09 milions d'euros, davant els 848,13 milions d'euros de l'any anterior. Aquesta disminució suposa una variació del -6,72% (vegeu el quadre III-53).

 

3.3.4. ALTRES PRESTACIONS SOCIALS A LES ILLES BALEARS

Durant l'any 2011, s'ha produït una disminució del nombre de beneficiaris de prestacions contributives segons la causa del dret, que pot observar-se de forma generalitzada, atenent tant a paràmetres d'edat com de sexe. El 2011, a les Illes Balears s'han registrat un total de 58.233 altes de beneficiaris de prestacions contributives segons la causa del dret, 873 altes més que el 2010, fet que suposa un augment de l'1,52% respecte de l'any anterior. Per causa del dret, del total d'altes registrades durant l'any 2011, el 53,97% es produeixen entre el sexe masculí, mentre que el 46,03% restant, entre el col·lectiu femení. Atenent a les causes concretes d'aquestes altes, s'aprecia un augment respecte de l'any anterior en les altes que tenen l'origen en expedients de regulació d'ocupació, que passen de 1.895 l'any 2010 a 3.279 el 2011, així com en el cas de la resolució voluntària, que presenta una disminució del 41,54% respecte de l'any 2010 (en què les altes per aquesta causa varen ser 130, enfront de les 76 de l'any 2011).

A més, les altes han disminuït el 2011 per causes com la finalització del contracte, amb una disminució en termes relatius del 0,35%, que són conseqüència d'una resolució judicial (39 durant l'any 2011, enfront de les 56 del 2010), així com l'acomiadament en període de proves i l'acomiadament a l'empara de la Llei 45/2002, causes en virtut de les quals s'aprecia una disminució en el nombre d'altes del 18,03% i de l'11,14%, respectivament.

Pel que fa a les prestacions contributives, l'alta ve motivada per causa de jubilació, mort o incapacitat. El 2011 han arribat a la xifra de 124, enfront de les 98 de l'any 2010. Les prestacions contributives per invalidesa permanent s'han mantingut amb un total de vuit, tant per a l'any 2010 com per al 2011 (vegeu el quadre III-54).

Per tipus de subsidi, durant l'any 2011 s'ha apreciat una disminució en les prestacions contributives reconegudes, amb una xifra de 44.565 enfront de les 56.618 de l'any 2010, fet que suposa una reducció del 21,29%. També podem observar certa disminució en l'esgotament de prestacions reconegudes a menors i a majors de 45 anys, concretament, una disminució del 31,06% respecte del 2010 en l'esgotament de prestacions reconegudes a menors de 45 anys i del 20,96% respecte de les reconegudes a majors de 45 anys.

Entre el col·lectiu dels fixos discontinus, s'aprecia un augment de les prestacions de subsidi d'atur per als no procedents de l'esgotament d'una prestació contributiva i una disminució per als que sí que procedeixen d'aquesta situació. Per als primers, el nombre total de prestacions reconegudes ha estat de 10.146 per a l'any 2011, enfront de les 9.684 de l'any 2010, mentre que per als fixos discontinus que procedeixen de l'esgotament d'una prestació contributiva s'ha produït una reducció de 261 prestacions de subsidi d'atur respecte de l'any 2010, que varen ser 1.754 (vegeu el quadre III-55).