A. L’ECONOMIA MUNDIAL I LA UNIÓ EUROPEA
El panorama internacional de l’any 2009 es veu condicionat especialment pels efectes de la crisi
econòmica internacional, que per la seva gravetat ja es coneix amb el nom de la Gran Recessió i
que ha provocat l’esfondrament de la demanda mundial a remolc de la crisi de la construcció i les
hipoteques d’alt risc als Estats Units, la qual cosa ha tingut efectes extraordinàriament negatius en
el sistema financer internacional. La situació de crisi s’il·lustra per una contracció de la taxa del PIB
mundial del –2,3% (la primera des del crack del 29), fet que ha generat la caiguda de les exportacions
de mercaderies mundials més important des del 1965 en un –12,2%. A curt termini, una de
les principals preocupacions dels principals organismes internacionals (FMI, OCDE, CE) se centra en
els riscs derivats de l’augment del deute públic en les economies avançades, especialment en els
països perifèrics de la zona euro. Per a l’OIT, l’impacte de la crisi econòmica en els països del G20 ha
suposat la pèrdua de més d’11 milions d’ocupacions, amb un augment generalitzat de les taxes d’atur.
En el món s’han perdut 30 milions d’ocupacions. Amb aquesta perspectiva, l’atur posa en relleu
la gravetat de la crisi econòmica internacional. Per això, l’anul·lació de les mesures d’estímul llançades
el 2009 no hauria de produir-se de manera prematura, ja que en molts països el creixement
continua essent fràgil, i la demanda del sector privat, feble. Així, les mesures que donen suport a
l’ocupació i la protecció social haurien de mantenir-se fins que el creixement de l’ocupació arribi a
un impuls més gran.
D’acord amb les previsions de primavera elaborades per la Comissió Europea, l’any 2010 el PIB de la
zona euro augmentarà lleugerament un 0,9%, per créixer una mica més el 2011 fins a assolir
l’1,5%. L’impacte de la crisi econòmica en els tres principals mercats turístics emissors de fluxos
turístics cap a les Illes Balears —Alemanya, el Regne Unit i Espanya—, mostra que Alemanya i el
Regne Unit creixeran per sobre de la mitjana de la zona euro al llarg del bienni 2010-2011, mentre
que per a Espanya no es preveu creixement positiu fins al 2011 amb un 0,8%, ja que el seu creixement
es veu força llastrat perquè presenta la taxa d’atur més alta de la zona euro. La variació anual
de la inflació presenta un augment, amb un màxim de l’1,7% el 2011. Aquest també és el cas per
Alemanya, amb un augment fins a l’1,5%; en canvi, el Regne Unit sofreix una petita davallada del
2,2% el 2009 a l’1,4% el 2011. Espanya presenta una taxa negativa el 2009 d’un –0,3%, però amb
un augment previst per al 2010 i 2011 de l’1,6%. Després de les reduccions dels tipus d’interès
adoptades en el darrer trimestre del 2008, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir noves baixades
durant els primers mesos del 2009, fins a situar el tipus de les operacions principals de finançament,
tipus de referència, a l’1% després de la darrera reducció del maig. Els tipus d’interès de les
facilitats de crèdit i de dipòsit varen seguir la mateixa evolució i se situaren a l’1,75%.
L’assignació de fons per al període 2007-2013 per a Espanya és de 35 mil milions d’euros, dels quals
26,2 mil milions d’euros es destinaran a l’objectiu «Convergència» (3,5 mil milions d’euros al Fons
de Cohesió), 8,5 mil milions d’euros al objectiu «Competitivitat Regional i Ocupació», i 559 milions
d’euros per l’objectiu «Cooperació Territorial Europea». Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura,
Astúries, Ceuta i Melilla, Múrcia i Galícia es troben dins l’objectiu «Convergència», mentre que la
resta de CA pertanyen a l’objectiu de «Competitivitat Regional i Ocupació».
B. L’ECONOMIA ESPANYOLA
L’any 2009 l’economia espanyola va registrar un decreixement mitjà del seu producte interior
brut del 3,7%, però superior al creixement de la zona euro, que va ser del –4,1%. D’altra banda,
les taxes trimestrals de creixement del PIB reflecteixen que la major contracció del PIB es va localitzar
en el primer semestre del 2009, i a partir d’aquest moment es va produir una moderació dels
ritmes de caiguda. Aquest fet s’explica fonamentalment per l’efecte sobre la demanda dels plans
d’estímul econòmic posats en marxa a final de 2008, així com per la incipient recuperació de l’economia
internacional. La inversió en béns d’equip va sofrir un descens del 23,1%.
Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors d’activitat varen registrar caigudes, especialment
intenses en el cas de la indústria (–14,7%), reflex de la contracció de la demanada interna i
externa, així com de les restriccions creditícies. La segueixen el sector energètic (–8,2%), la construcció
(–6,3%), que continua amb l’intens procés d’ajustament iniciat a final de 2007, i el sector
primari (–2,4%). El sector de serveis va ser l’activitat que menys va caure (–1%). No obstant això,
la crisi ha estat més severa amb els serveis de mercat (-2%).
L’evolució del mercat de treball el 2009 es va caracteritzar per una forta destrucció de llocs de
treball i un intens augment de l’atur, de manera que es perderen més d’1,2 milions de llocs de
treball.
L’evolució de la inflació, com ja s’havia anticipat en els primers mesos de 2009, va mantenir la
tendència a la baixa iniciada l’any anterior i va registrar per primera vegada taxes negatives que
es varen mantenir durant pràcticament tot l’any, des de març fins a octubre. Aquest comportament
de la inflació va situar la taxa interanual mitjana de l’IPC en un mínim històric del –0,3%.
Des de llavors, l’IPC va començar a registrar creixements continuats que dirigiren la taxa de variació
interanual a valors positius el novembre i acabaren situant la inflació el desembre en el 0,8%.
La situació actual de crisi econòmica i la necessitat d’avançar en el canvi de model productiu
basat en la competitivitat i el coneixement exigeixen alts nivells de formació i qualificació de la
major part de la població. Per tant, disposar d’una educació i una formació de qualitat és imprescindible
per impulsar el creixement econòmic, l’ocupació i la cohesió social.
C. L’ECONOMIA BALEAR
Segons l’estimació que ha fet la Direcció General d’Economia del Govern de les Illes Balears, el
VAB real de l’economia balear ha estat per a l’any 2009 de 18.693,16 milions d’euros, xifra que
suposa una caiguda respecte del 2008 del 2,7%. Aquesta caiguda és inferior a l’observada tant en
el conjunt de la zona euro com a Espanya. Per sectors econòmics, el sector primari va caure un
–0,4% el 2009, amb una pèrdua d’1,2 punts percentuals respecte de l’any passat, i segueix una
tònica de desacceleració econòmica des de l’any 2006. El sector de la indústria i l’energia presenta
un decreixement del –3,5%, amb una pèrdua percentual de quatre punts amb relació a
l’any passat. El sector de la construcció disminueix un –8,6% (la caiguda màxima per a les
Balears), amb una caiguda percentual de 7,2 punts percentuals per comparació a l’any passat.
Finalment, el sector dels serveis també decreix el –2%, la qual cosa representa una caiguda de 3,6
punts respecte de l’any passat, a conseqüència del menor dinamisme de la demanda dels residents
i no residents. Per illes, Mallorca cau un –2,8%, Menorca un –3,2% i les Pitiüses un –2,2%.
C.1. Anàlisi de l’oferta
El sector primari
Segons les dades de les conselleries d’Agricultura i Pesca i de Medi Ambient, el sector primari ha
gaudit el 2009 d’una producció final del VAB a cost de factors de 153,02 milions d’euros (corrents ),
dels quals el 84,21% correspon al subsector agroramader; un 11,48%, al subsector pesquer, i la
resta, el 4,31%, al subsector forestal. Aquesta magnitud representa una reducció en euros corrents
de l’ordre del 14% respecte del 2008.
La indústria i l’energia
En relació amb el PIB de la indústria i de l’energia, s’aprecia que durant el 2009 es manté la seva
pèrdua de pes dins el conjunt regional, fet que s’observa durant l’últim decenni, com ho demostra
el gairebé punt i mig que separen els valors observats el 2000 i 2009 (el 7% i el 5,7% respectivament).
Igualment, els llocs de feina en la indústria també s’han vist reduïts en termes del seu pes
relatiu, ja que han passat de representar el 9% l’any 2000 al 7,2% el 2009.
La construcció
L’indicador global d’activitat del sector de la construcció per al 2009 va decréixer a una taxa del
–33,1% (la principal caiguda des del 1986), enfront del –20% de l’any anterior. La feble activitat
de la construcció es va reflectir, ràpidament, en el mercat laboral. Amb dades de l’enquesta de la
població activa, la població ocupada en el sector va decréixer de mitjana un 19,0%, i va arribar als
65.200 treballadors, enfront dels 80.600 treballadors del 2008. D’altra banda, les xifres d’atur per
al conjunt de la comunitat varen continuar empitjorant respecte del 2008, any en què ja s’avien
duplicat respecte de l’anterior. Amb dades de l’INEM, el nombre mitjà d’aturats que es varen
registrar el 2009 es va situar en les 17.501 persones, enfront de les 10.280 del 2008 i les 5.671 del
2007. En aquest últim any, la població aturada es va incrementar de mitjana un 81,3%. Es varen
vendre 343,6 milers de tones de ciment, enfront dels 638,6 milers de tones del 2008. Aquesta
variació va suposar una disminució del 46,2%. Durant l’any 2009, les entrades dels diferents
materials de construcció, exclòs el ciment, també es varen contreure, i es va registrar la menor
xifra dels últims onze anys. Les entrades de materials de construcció varen disminuir un 30%, i
arribaren a 216,8 milers de tones. Per primera vegada des de l’any 2000, any en què comença la
sèrie, els costs del sector de la construcció es varen reduir de forma agregada un 1,1%. A diferència
del que havia ocorregut durant l’any anterior, el 2009 la inversió pública, sobretot d’obra civil,
constituí el pilar de la construcció, que compensava, en part, les disminucions registrades en
l’àmbit privat. El 2009, amb una situació econòmica afeblida, sobretot en el sector privat de la
construcció, el Govern central va utilitzar la licitació pública com a mesura d’impuls per pal·liar la
crisi. Va posar en marxa el Pla E, amb el qual es va recuperar l’impuls d’anys anteriors, ja que es va
arribar a 893,58 milions d’euros de licitació pública, un dels nivells més alts des de l’any 2000 i
similar al que es va registrar el 2004. Aquesta injecció pública va suposar un 71,9% més que l’any
2008. Quant a l’origen d’aquestes inversions públiques, el 2009 també va ser un any de canvis. Si
des de l’any 2005 l’Administració central finançava cada vegada més licitacions, i guanyava pes a
costa de l’Administració autonòmica, l’any 2009 la procedència del finançament va canviar i va
ser l’Administració local la que més licitacions va finançar. El percentatge d’obres finançades per
l’Administració local es va aproximar al 60% del total (enfront del 37,1% de l’any 2008); el restant
40% es va repartir a parts iguals entre l’Administració central i l’autonòmica.
L’any 2009 va acabar amb un sector en plena recessió. Les obres i els habitatges visats, que representaven
un consistent indicador avançat de l’activitat futura del sector, varen experimentar la
reculada més important dels últims 40 anys.
Els serveis privats
El total de la renda generada (VAB) pels serveis privats a les Illes Balears (comerç, turisme, transport,
tecnologies de la informació, immobiliàries i arrendaments, serveis a persones i empreses, i,
altres activitats) és de 9.338 milions d’euros, segons les darreres estimacions referides a l’any
2007. El personal ocupat és de 298.210 persones. Les despeses de personal assoleixen els 5.269
milions d’euros i els excedents bruts d’explotació (EBE) comptabilitzen 4.254 milions d’euros. Pel
que fa a les principals macromagnituds, cal destacar que per volum de negoci la principal activitat
de serveis privats a les Illes Balears ha estat el comerç, amb més de 13.800 milions d’euros de
facturació, més del doble que el turisme, segon dins aquest rànquing (6.130 milions d’euros) i
seguit del transport (3.307 milions d’euros).
A continuació, resumim l’evolució conjuntural d’aquestes tres principals activitats dels serveis
privats a les Illes Balears, a més de les institucions financeres i les administracions públiques.
El turisme
L’any 2009 es dóna una continuació en la caiguda de les estades en un 2,75%. Es passa de
117 milions d’estades el 2008 a 113,8 milions d’estades el 2009, amb una pèrdua de més de
3,2 milions d’estades, fet que s’explica per la baixada del nombre de turistes arribats, ja que disminueixen
en un 11,3% (es passa de 13,1 milions de turistes arribats el 2008 a 11,6 milions el
2009, amb una pèrdua de prop d’1,5 milions de turistes). En canvi, l’estada mitjana creix un 9,4%
(es passa de 9,9 dies el 2008 a 10,8 dies el 2009, amb un creixement de 0,9 dies per turista). Quant
a la distribució de les estades turístiques per tipologia d’allotjament, es nota una transferència de
fluxos des dels hotels cap a altres tipus d’allotjament. Així, el 61,2% va a hotels i similars (3,3
punts menys respecte del 2008), el 13,4% va a allotjaments en lloguer (3,6 punts més), el 12,5%
va a allotjaments en propietat (2,8 punts més), el 10,6% va a casa d’amics o familiars (3,7 punts
menys que el 2008) i el 2,4% va a altres tipus d’allotjaments (0,8 punt més respecte del 2008).
L’estacionalitat mesurada per la variació en el nombre de turistes en la temporada mitjana-baixa
presenta una lleugera variació negativa de tres dècimes, tenint en compte que l’any 2008 el total
d’arribades en aquesta temporada era del 20,8% i el 2009 ha estat del 20,5%. D’acord amb un
indicador sintètic de l’estacionalitat calculat amb l’índex de Gini, hi ha un lleu empitjorament de
l’estacionalitat de 0,009 punts, que en termes d’una equidistribució igual per mesos de la mitjana
de les arribades és d’un –1,45%. Per illes, la pèrdua més important en temps equivalent en mesos
es dóna a Menorca, amb una caiguda del 3,8%; en canvi, les Pitiüses presenten una millora del
3,7%. Aquest lleu empitjorament de l’estacionalitat pel conjunt de les Illes Balears es deu al comportament del mercat espanyol, que perd un 21% en la temporada mitjana-baixa.
La taxa efectiva d’ocupació se situa en el 38,5%, amb una variació negativa de 2,98 punts. A
Mallorca se situa per sobre de la mitjana regional, amb un 42,4%; seguida per Menorca, amb un
31,2%; Eivissa, amb un 30,2%, i Formentera, amb un 29,4%.
Finalment, les dades d’EGATUR 2009 publicades per l’Institut de Estudis Turístics (IET) reflecteixen
que els turistes varen gastar a les Illes Balears un total de 8.785 milions d’euros, un 7,2% menys que
al llarg de l’any 2008. La despesa mitjana per turista assolí els 972 euros, amb un creixement del
2,9%. Altrament, la despesa mitjana per turista i dia va ser de 102 euros, amb una caiguda del 2,8%.
El comerç
L’any 2009 hi havia a les Illes Balears 19.431 empreses del sector del comerç, és a dir, el 21,16%
del total d’empreses. Un fet que cal destacar d’aquest any respecte de l’anterior és que, en nombres
absoluts, desapareixen un total de 369 empreses de comerç respecte del 2008, i el percentatge
de disminució és d’un 0,05%, ja que l’any 2008 respecte del 2007, en valor absolut, varen
desaparèixer un total de 156 establiments comercials, i el percentatge d’aquesta disminució va
ser de més de mig punt respecte del 2007. Hi ha hagut, per tant, un procés de desaparició acumulat
d’empreses durant aquests dos darrers anys. Un 67,07% d’aquestes empreses es dedicaven
al comerç al detall; un 23,27%, al comerç a l’engròs, i un 9,65%, a la venda, el manteniment i la
reparació de vehicles. El tipus d’empreses en el qual s’ha produït la major disminució percentual
respecte de l’any 2008 és precisament en les empreses que es dediquen al comerç al detall. Si ens
fixam en l’evolució conjuntural del sector, podem comprovar com a les Illes Balears les vendes del
comerç al detall varen decréixer durant el 2009 un 10%, a un ritme molt superior al del conjunt
de l’Estat espanyol (7,03%). L’ocupació en el comerç al detall va disminuir al llarg de l’any un
3,73%, tres dècimes per sobre del nivell de l’Estat espanyol.
El transport
Al llarg de l’any 2009, s’han de destacar diversos aspectes. En primer lloc, la importància del
turisme de creuers, que en els últims nou anys ha passat de 638 mil passatgers a 1,2 milions. No
obstant això, durant el darrer any el total de passatge va disminuir un 5,84%. Un segon aspecte
conjuntural és la importància que va adquirint el transport per ferrocarril, incrementat els darrers
anys a causa del metro. Des de l’any 2001, el total de trànsit s’ha multiplicat per dos, i l’any 2009
ha arribat als 7,7 milions de passatgers (3,8 milions l’any 2001). Un tercer aspecte que cal destacar
és la caiguda en el transport de mercaderies, en concret dels materials per a la construcció (un
34% de disminució pel que fa al 2008) i els productes siderúrgics (un 23% de caiguda), ambdós
sens dubte relacionats amb la reducció de l’activitat del sector de la construcció. El sector del
transport aeri sofreix un estancament en l’arribada de viatgers, ja que el 2009 les arribades són
pràcticament les mateixes que l’any 2005.
Les institucions financeres
El 2009 les institucions financeres s’han vist afectades per la recessió econòmica en la qual està
sumida l’economia internacional, espanyola i regional. En aquest context, la demanda de crèdit a
les institucions bancàries que operen a les Balears, tant de les llars com de les empreses no financeres, ha experimentat una marcada contracció, i ha afavorit, així, el necessari procés de despalanquejament,
aspecte que explica que el volum de negoci de les entitats bancàries hagi registrat
un estancament. Les ràtios de morositat han augmentat notablement i han passat a ser el desembre
del 2009, per al conjunt de les entitats bancàries que operen a Espanya, del 5%, 1,7 punts més
que el que es va registrar un any abans. Pel que fa al passiu bancari, tot i que les taxes d’estalvi de
les llars varen assolir el 2009 la quota més alta de les últimes dècades, el volum de dipòsits aconseguit
pel conjunt de les entitats bancàries operatives a les Balears i al conjunt d’Espanya varen
registrar el 2009 uns increments molt per sota dels corresponents a anys anteriors.
Les administracions públiques
El total del consum públic a les Illes Balears (els salaris més les compres de béns i serveis) va arribar
als 3.242,8 milions d’euros, la qual cosa representa l’11,6% de l’oferta interior a preus de mercat, 6,7
punts per sota del nivell estatal, que és el nivell de consum públic més baix del conjunt de les comunitats
autònomes. Igualment, el percentatge d’assalariats de les administracions públiques és del
13,4%, el quart més baix per CA, i se situa 2 punts per sota de la mitjana regional. En contrapartida,
l’estalvi públic va ser de 3.825,5 milions d’euros, mentre que la inversió pública es va situar en els
760,4 milions d’euros, de manera que es generà una capacitat de finançament del conjunt de les
administracions públiques (l’estatal, l’autonòmica, la insular i la local) de 3.065,1 milions d’euros,
equivalent al 13,5% del PIB, que és el percentatge més alt de totes les comunitats autònomes.
L’any 2009 ha estat el d’inici de l’activitat de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB). Se
l’ha dotat amb un pressupost inicial de 15,9 milions d’euros i una plantilla de personal de 342
persones. El funcionament d’aquest primer any ha donat una recaptació per al conjunt dels
ingressos de 845,6 milions d’euros. El pressupost general d’ingressos per a l’any 2009 de
l’Administració general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (en el qual queden incloses
les entitats autònomes) és de 4.037,5 milions d’euros, en contrast amb els 3.787,3 milions
d’euros que s’havien aprovat per a l’exercici de l’any anterior. Per a l’exercici de 2009, els consells
insulars presenten uns pressuposts agregats que sumen 537,6 milions d’euros, xifra que representa
un augment del 22,3% en relació amb l’exercici anterior. Quant a la hisenda municipal, la
suma total dels ingressos per a l’exercici del 2009 s’acosta a la barrera dels mil cinc-cents
milions d’euros, amb una taxa d’increment del 7,9%. El deute acumulat de les Illes Balears
durant l’any 2009 va ser de 3.289 milions d’euros, un 35,5% superior al de l’any anterior.
Aquesta quantitat representa un nivell d’endeutament per PIB del 12,5% el 2009, 4,3 punts per
sobre del conjunt de comunitats autònomes. Només se situa per sobre la Comunitat Valenciana,
amb un 14,1%.
El deute de les empreses públiques a les Balears assoleix els 675 milions d’euros, la qual cosa representa
el 2,6% del PIB i se situa com el tercer més important després de Catalunya i Castella-la Manxa.
La Delegació Especial d’Hisenda a les Illes Balears va obtenir el 2009 una recaptació tributària de
2.070 milions d’euros, fet que representa una disminució del 20,6%.
C.2. Anàlisi de la demanda
Les Balears amb un 5,01% presenten, després de Navarra (6,06%), el segon saldo net exterior respecte
de l’oferta interior, gràcies al turisme, ja que presenten un superàvit positiu per un valor de
1.399,9 milions d’euros, el qual s’explica íntegrament pel superàvit comercial referit a l’estranger,
que és de 3.377,9 milions d’euros i que permet finançar amb escreix el dèficit comercial respecte
de la resta de comunitats autònomes, que és de –1.978 milions d’euros. El fet que aquest dèficit
interior no sigui més abundant s’explica perquè en la balança comercial s’inclou la de serveis, que
comptabilitza el superàvit turístic balear respecte de la resta de comunitats autònomes. Aquest
saldo net exterior elevat comporta un percentatge més baix pel que fa als diferents components
de la demanda final. Així, l’anàlisi de l’estructura de la demanda final per comunitats autònomes
mostra comportaments diferents de les Illes Balears, ja que les Illes és la comunitat autònoma
que mostra el segon percentatge més baix de demanda interna en relació amb l’oferta interior o
renda interior bruta, amb el 94,9%, per sobre de Navarra amb el 93,9%. Això s’explica perquè és
la comunitat autònoma que mostra una participació relativa més reduïda del consum privat, amb
el 56,75%, la més baixa de l’Estat en consum públic amb l’11,6%, i és la desena en inversió, amb
el 26,6%.
C.3. Anàlisi de la inflació, de la renda per càpita i dels fluxos de finançament
La inflació com a mitjana de les taxes de variació anual valorada per l’índex de preus de consum
va ser del –0,2% a les Illes Balears (–0,3% a Espanya), valors que se situen per sota de l’índex de
preus al consum harmonitzat (IPCH) de la zona euro (0,3%), la qual cosa reflecteix un guany de
competitivitat en relació amb els països europeus per a tots els béns i els serveis que s’ofereixen
des de les Balears. La inflació interanual és del 0,8% a les Balears, –0,6 punts per sota de l’espanyola
i la desena més baixa de l’Estat. Pel que fa a la inflació subjacent, un cop descomptats els
efectes inflacionistes dels aliments no elaborats i de l’energia, les Balears tenen una inflació subjacent
d’acord amb la de l’Estat (0,8%).
Les Illes Balears ocupen la desena plaça en PIB per càpita dins el conjunt de les comunitats autònomes,
amb un índex (97,84) respecte al nivell 100 d’Espanya. Per segona vegada, hi ha un PIB per
càpita a les Balears per sota del d’Espanya. Cal observar que per comparació a l’any 2000 hem
perdut –17,5 punts i cinc posicions, ja que la renda real per càpita regional de les Balears ha crescut
per sota de la mitjana espanyola, fet que es pot explicar, inicialment, perquè la renda regional
ha crescut menys que la mitjana espanyola, mentre que la població experimenta el creixement
regional més importants per comunitats autònomes.
Una característica de les Balears és que presenta un baix nivell relatiu de consum privat i públic
respecte de la renda que generen, la qual cosa facilita disposar d’uns elevats nivells d’estalvi regional,
que en el cas de les Balears per a l’any 2008 se situen en 8.835 milions d’euros, el 56,7% dels
quals procedeixen del sector privat, i el 43,3%, del sector públic. Aquestes dades demostren que les
Balears estalvien el 33,1% del PIB regional, que és la quota més elevada de l’Estat. La segueix
Madrid, amb el 29,1%. També es pot destacar que el fet que determina la inversió regional no són
les taxes regionals d’estalvi, ja que la major part de les comunitats autònomes que superen el 25%
de quota regional d’estalvi respecte del PIB inverteixen per sota dels nivells d’estalvi generats, de
manera que es produeix un sobrant d’estalvi que no és canalitzat cap a la inversió regional, sinó
cap al transvasament de recursos financers a l’exterior en forma de capacitats de finançament, i les
regions riques no són objecte d’un sobreesforç inversor per part de l’Estat. Així, la mitjana inversora
de les set comunitats autònomes que més estalvien és del 23,7%, mentre que aquesta mitjana
inversora per a la resta de comunitats, que estalvien menys del 25%, és del 31,14%. Per tant, és a
les comunitats amb més capacitat d’estalvi on es generen les capacitats més elevades de finançament
cap a la resta de comunitats, atès el menor esforç inversor relatiu. En el cas de les Balears, i
per l’any 2008 es pot comprovar que la capacitat de finançament de 1.399,9 milions d’euros es deu
exclusivament al sector públic, amb 3.065,1 milions d’euros, ja que el sector privat es troba en una
situació de necessitat de finançament per un valor de –1.665,2 milions d’euros.
D. PRINCIPALS ACCIONS EN EL CAMP DEL MEDI AMBIENT I DE L’R+D+I
El juny de 2009 es va publicar, en el marc del Pla Hidrològic de les Illes Balears, l’informe de sostenibilitat
ambiental. En aquest document s’identifiquen, es descriuen i s’avaluen les repercussions
ambientals del Pla Hidrològic. Igualment, el Govern de les Illes Balears, conscient del patrimoni
natural que representen els prats de posidònia, així com de la necessitat de preservar-los,
elaborà i engegà amb la participació de la Direcció General de Pesca, la Fundació Bosch i Gimpera,
i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el projecte «Protecció de praderies de posidònia a LIC
de les Balears», projecte que rep el finançament europeu per decisió de la Comissió Europea de
5 de juliol de 2001, dins l’àmbit LIFE (normativa que regula l’instrument financer per al medi
ambient). També en l’àmbit del Govern, el desembre de 2009 es va publicar el primer Informe
d’estat del medi ambient de les Balears 2006-2007, el qual respon a l’obligació d’elaborar aquest
tipus de document tal com ho indica la Llei 27/2006.
El Consell de Mallorca, per acord adoptat en Ple el dia 4 de febrer de 2008, es va adherir als principis,
els objectius i les mesures contingudes en el Conveni Europeu del Paisatge. Dins d’aquest
marc, en 2009 es publicaren les Bases per a una estratègia de paisatge de Mallorca.
L’any 2009 va suposar la posada en marxa del nou Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les
Illes Balears (2009-2012), aprovat per la Comissió Interdepartamental de Ciència i Tecnologia el
22 de desembre de 2008, i pel Consell de Govern, el 20 de febrer de 2009. Aquest Pla representa
l’eina clau per reforçar i articular el sistema d’innovació de les Illes Balears.
La Comunitat de les Illes Balears continua essent la comunitat que té un menor percentatge de la
despesa en R+D sobre el PIB, concretament 0,35%, valor inferior a la mitjana nacional, que se
situa en un 1,35%. Cal remarcar que malgrat ser la que té la ràtio més baixa, les Illes Balears han
passat de tenir una despesa de 46.323 milers d’euros l’any 2003 als 97.385 milers d’euros el 2008.
La distribució sectorial de la despesa en R+D no ha variat. Continua tenint un pes molt importat
la Universitat de les Illes Balears, ja que representa un 47,49% de la despesa totalmentre la mitjana
de la Unió Europea és d’un 22,63%. Les Illes Balears es troben encara enfora d’aconseguir
que el sector privat faci dos terços de la despesa, tal com l’Estratègia de Lisboa pretén per al 2010.